Conxi Sánchez Ruiz

Activista Cultural

Incombustible, dinàmica, sempre disposada a ajudar les entitats. Fa 30 anys que va arribar a Caldes, ha estat 21 anys al ‘Setmanari Montbui’, en alguns temps com a única integrant de la redacció, és membre de l’Associació Cultural de la Dona i fa dos programes a Ràdio Caldes. Li queda temps per fer més coses? Doncs sí

 

“Segur que hi ha dones que han fet coses importants, però són invisibles”

 

· Quan vas arribar a Caldes el teu primer contacte periodístic va ser amb el ‘Setmanari Montbui’?
Sí. En el moment que vaig entrar érem força dones: hi havia Mercè Solé, Maite Bonora, Montse Graví. També hi havia Mònica Fernández, que feia esports. Cap als anys 90, la premsa escrita estava bé, però van aparèixer mitjans gratuïts com el Tot Caldes que ens va fer la competència.

· Des d’aquests primers temps a Caldes de seguida vas establir relació amb les entitats culturals?
Tenia molta relació perquè em veia una mica obligada a anar al darrere de les entitats perquè són les que et donaven informació.
                                                                                                                                                  
· Què fas quan deixes el setmanari?
Quan deixo el Montbui, continuo amb la ràdio. Vaig estar-hi uns cinc anys fent notícies i programes. Després ho vaig deixar i ara, en aquesta nova etapa, em van dir de col·laborar-hi. En aquest sentit, busco la persona o entitat que m’interessa, no haig d’anar al darrere de politics o de notícies. Un dels programes és “Vincles” i qui fa vincles normalment són les entitats. Sempre em sento més identificada amb les entitats de caràcter reivindicatiu i activista. I amb les persones igual, amb les persones en defensa dels animals, del medi ambient o d’altres persones.

· L’altre programa que fas és “Sota les llambordes”. Sempre el comences fent referència al nom de l’espai…
Sí, dic una cosa com: “Sota les llambordes”, ja ho sabeu, un programa on trobareu els tresors de les lletres, de l’art, de la cultura i del coneixement. De vegades repeteixo personatges o entitats perquè sempre tenen alguna cosa interessant a dir.

· Ara podríem fer un repàs de les entitats on ets…
Soc a l’Associació Cultural de la dona. Hi vaig arribar una mica perquè estava a punt de desaparèixer el 2016, perquè les seves integrants s’havien fet molt grans, no entraven persones i la junta no volia continuar. Vaig pensar que era una pena que una entitat que gairebé tenia 25 anys estigués a punt de dissoldre’s. Em vaig posar en contacte amb les que portaven la junta i vaig dir qui seria qui en la nova etapa. Sí que és veritat que, per molt que intentem que entrin persones més joves, costa molt. També passa que moltes de les activitats que fem les fan molt semblants a altres entitats com la Creu Roja o Les Cases dels Mestres.
 
· També ets a la Universitat Popular de Caldes?
Sí. És un projecte que m’encanta. Quan em van proposar de ser-hi, de seguida vaig dir que sí. I soc al grup impulsor fent una feina de voluntariat, i ho faig perquè m’agrada. I, de passada, proposo cursos i m’hi fico. És un projecte que està molt connectat amb el Centre Democràtic perquè és qui li ha donat suport. Faig moltes coses, però perquè m’agrada.

· Aquesta setmana se celebra el Dia de la Dona. També hi estàs involucrada?
Dins del programa d’activitats que es concentren entre els dies 6 i 8 de març a Caldes, dissabte 7 hi haurà el Recull de les Dones Invisibles més rellevants del món a càrrec de les membres del curs història de la dona de la Universitat Popular de Caldes de Montbui. L’endemà, el dia 8, es programa des del curs juntament amb Caldes Feminista un sopar, que fa tres anys que l’organitzem, al Cafè del Centre. L’any passat vam ser 105 dones.

· I què organitza l’Associació Cultural de la Dona?
El dimecres 11 farem la taula rodona “Dones calderines amb empenta”, amb dones calderines que ens explicaran la seva trajectòria professional. Tindrem Carme Canals, que va ser mestra després de treure’s la carrera mentre treballava i també jutgessa de pau, i segurament Montserrat Domènech, l’única dona que ha estat alcaldessa a Caldes de Montbui. També podríem tenir Angelina Boluda, que és l’ànima de la Ferreteria Boluda, tot i que ja està jubilada. Són algunes de les dones que podrien venir, però segur que hi ha dones que han fet coses molt importants, una mare mestressa de casa que hagi tirat endavant amb sis fills, per exemple, però són invisibles.

· Per què creus que la dona continua sent invisible?
En molts àmbits continua sent-ho. En la premsa local i comarcal, la figura de redactora en cap o directora pot ser que l’ocupi una dona, però si mires més cap amunt, els càrrecs directius els ocupen els homes. En política, hi ha més paritat a l’hora de confeccionar les llistes però fins ara no hem tingut una dona presidenta de la Generalitat o del govern central. I què passa amb les dones que estan empresonades? Quan es parla d’elles? Contínuament es parla de presos polítics i exiliats, però de preses polítiques i exiliades es parla poc.

· Simpatitzes amb el grup de suport a Raül Romeva?
Jo simpatitzo amb tot el que sigui llibertat: Raül Romeva, l’ANC o Caldes Groga. En un moment determinat em vaig posar en política, vaig donar suport a la CUP a les municipals perquè m’ho van demanar i perquè coneixia la gent. Que la meva ideologia és d’esquerres? Per suposat, d’això no me n’amago.

· Quines mancances té Caldes?
Tot i que s’està escoltant molt la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, l’habitatge social continua sent un problema. Malgrat que s’estigui amb converses perquè Caldes tingui sis habitatges socials, són moltes les persones que tenen problemes. La vila està molt enfocada al turisme termal i no tant als aspectes socials. Està molt bé, el turisme, però sempre han de tenir més importància les persones.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss