Anna Mas

Anna Mas Vendrell

Membre del ple de la Cambra de Comerç de Barcelona

La gerent de l’empresa Josep Muntal, S.L., és un dels 40 nous membres escollits de la Cambra de Comerç de Barcelona. Juntament amb els també calderins Pere Barrios, Roser Xalabarder i Joan Anglí, forma part de la candidatura independentista Eines de País, que va rebre el suport de l’ANC i el Cercle Català de Negocis, i que va guanyar les eleccions amb 31 representants

IMATGE | Fotografia d’Anna Mas durant l’entrevista cedida al Calderí.> J. SERRA

 

· Per què vas decidir embarcar-te en la proposta d’Eines de País?
No estava al corrent de la candidatura ni del fet que hi hagués eleccions a la Cambra. Va ser pels assajos de Sant Antoni, on la Roser Xalabarder em va convidar a anar a una reunió de la candidatura perquè necessitaven dones empresàries. Hi vaig anar amb la idea d’anar a escoltar. Em va agradar la iniciativa i vaig pensar que era una estratègia molt encertada. La idea de guanyar les cambres a través d’una candidatura independentista em va semblar que podia ser de gran ajuda per quan tinguem la república a punt, perquè un dia arribarà i cal estar preparats.

· Al ple de la Cambra representes el sector del metall?
El Pere Barrios i jo ens dividim el sector del metall. A grans trets podríem dir que ell representa les empreses que fabriquen productes metàl·lics, mentre que jo represento les empreses que subministren la maquinària o solucions diverses per ajudar a fabricar en el sector del metall. El meu compromís pel nostre sector és la formació. El sector metal·lúrgic és un sector industrial on es necessiten enginyers per a segons quins càrrecs, però també tècnics molt ben formats tant per fer funcionar la maquinària com per mantenir-la en bon estat i optimitzar la inversió que això significa. Avui dia és complicat trobar bons professionals tècnics i que estiguin al dia de la tecnologia. També ha desaparegut la figura de l’aprenent, tan necessària.

 

“Les empreses no són independentistes, han de ser rendibles per poder donar valor a la societat”

 
· En algun moment pensàveu que guanyaríeu?
Pensàvem que si guanyàvem 10 representants ja era un bon resultat, i si en guanyàvem 20, era extraordinari. I en vam guanyar 31!

· Compartiràs cadira amb Joel Joan?
En Joel Joan ha delegat la seva cadira. Al final, qui s’acaba quedant a la Cambra és l’empresa. Per tant, l’empresa del Joel Joan és a la Cambra però la persona que la representarà és algú a qui ell ha delegat confiança i que sap que portarà a terme les accions que ell faria.

· Les empreses han de ser independentistes?
Les empreses no són independentistes, la seva missió és ser útils i rendibles en el temps per poder donar el valor que es proposen a la societat. La gent que hi treballa s’hi ha de poder guanyar la vida. Poden ser independentistes els seus dirigents i poden enfocar la seva direcció segons els seus interessos de país, però sense perdre mai de vista quina és la missió de l’empresa. Fent aquest símil amb la Cambra, la nostra missió és la de posar-nos a treballar fort, refer-la i reorganitzar-la per ajudar i enfortir el teixit empresarial català i fer de Catalunya un dels països més rics d’Europa.

· Hi ha la sensació dins de l’empresariat que des de la Cambra no es fan prou coses?
Sí. Però en canvi fa molta formació a professionals i empreses. Pel que he vist, es mou molt a nivell europeu i ajuda a nivell internacional a exportar. La cap d’aquesta àrea de la Cambra em va dir que els empresaris no responem a les ofertes que ens fan ni aprofitem els ajuts, suposadament perquè el petit empresari té molta feina i el dia a dia no li deixa temps per res més. Tot i tenir un bon equip de comunicació, segons ella, la informació que fa la Cambra per als empresaris no els arriba. Això és una de les coses que s’han d’arreglar, la comunicació, perquè arribi a totes les empreses. La Cambra ha de ser la casa de tot l’empresariat.

· Es necessita un canvi a la Cambra?
Jo crec que sí. Tots notem una il·lusió per part dels empleats. Els treballadors amb qui he parlat creuen que la candidatura que ha guanyat les eleccions és una gran motivació i que cal endreçar la institució. L’anterior president ha estat 17 anys al capdavant i valoren molt positivament el fet que arribi gent jove i amb ganes de fer coses noves.

· Com es finança la Cambra?
Els empresaris van pagar la quota cameral fins al 2010. Al deixar de rebre aquells ingressos, la Cambra de Comerç de Barcelona va haver de reduir la seva plantilla i passar dels 300 als actuals 111 treballadors. Ara es finança, en part, amb fons de la Cámara de España, des d’on arriben a totes les cambres, en funció del seu pes, uns ajuts FEDER per a projectes d’innovació, digitalització, turisme, emprenedoria… Una altra font de finançament són les catorze de les 60 cadires del ple que corresponen a grans empreses que paguen una quota anual per tenir la capacitat de poder votar i de prendre decisions. A més, la Cambra de Comerç de Barcelona s’ha espavilat per buscar fons europeus.

· Com es busquen aquests fons europeus?
Des del Departament de Projectes Europeus de la Cambra, creen possibles projectes amb utilitat per a les empreses. Busquen socis a Europa amb la intenció que el projecte estigui subvencionat en un 85 o 90%. Els presenten a concurs a la CE i n’estan guanyant la majoria. Competeixen amb projectes de tots els països d’Europa… i els guanyen! Cal aprofitar el valor dels recursos humans de la Cambra.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss