Cristina Arañó Delgado

Cristina Arañó Delgado

Directora de l’Escola Taller Municipal d’Art Manolo Hugué

Va entrar el 1991 com a professora de volums de l’escola, inaugurada 10 anys abans. A part del seu vessant docent, també fa creacions pictòriques i escultòriques a més d’alguns encàrrecs, tasca que potser pot intensificar quan deixi l’escola, d’aquí pocs anys.

IMATGE | Cristina Arañó durant l’entrevista cedida al Calderí.> J. SERRA

 

· A les classes d’art hi ha d’haver caos?
L’escola és una cosa i quan venen els nens i nenes i els adults al Taller d’Art hi ha d’haver un cert caos. A la meva classe, hi ha moltes coses acumulades, els alumnes es poden moure lliurement per tota la classe. Penso que per poder crear o deixar-se anar, els alumnes han d’estar tranquils respecte a que han de saber que estan ben tractats o que poden decidir. De vegades, dins del caos, surten les coses millor. Quan estic amb el fang és més ordenat però quan estic amb la fusta, els poso trossos de fusta i a veure què surt. De fet, hi ha tota una exposició aquí fora feta de coses de fusta. No els he fet mirar res ni dibuixar prèviament, sinó a veure què troben o quin és el resultat final.

· Teniu alumnes des dels 4 anys fins a segon de Batxillerat. Per què creus que els pares i mares porten els seus fills aquí?
Hi ha molts fills d’exalumnes i d’antics professors que valoren el tema de la creació i que consideren que potser a l’escola no es fa prou. Darrerament, els pedagogs diuen que la part creativa s’ha de conrear. No és només aprendre unes tècniques sinó el procés, pensar, triar, que se m’aguanti, acabar un treball. El curiós del cas és que els nens venen perquè volen, perquè ho demanen. Això és un privilegi.

· Quins objectius persegueix el Taller d’Art?
Nosaltres no posem notes, no fem un judici dels seus treballs. Els objectius no són fer un treball que no es surti de la línia acadèmica que estigui ben fet en relació a uns paràmetres d’adult sinó el que interessa és que ells vagin traient, que utilitzin les eines que han d’utilitzar, el material o que aprenguin la tècnica però sobretot que deixin anar la seva creativitat. La mirada estètica la pots treballar molt amb un nen, amb els adults ja és més difícil. Els adults que venen aquí el que volen és tècnica.

 

“Faria falta una bona sala d’exposicions a Caldes”

· L’escola es queda petita?
Sempre ens queixem, voldríem un magatzem, un espai a fora però no se’ns queda petita. Els grups no passen de 10 nens i els adults no passen de 8. És com una classe personalitzada.

· El darrer ninot de Carnestoltes que veu fer va ser objecte d’una bretolada i va cremar abans d’hora. Com ho han entomat els alumnes?
Malament. Molts van plorar molt, sobretot alumnes grans. Aquests alumnes grans em van demanar expressament a treballar en la construcció del ninot. Aquest any havíem estat molt ben coordinats amb els diables i el vam muntar alhora. Els diables van farcir el ninot de traques i de petards. El ninot estava encerclat amb unes tanques però no estava vigilat perquè mai havia passat res. Sempre hi ha una primera vegada i el pròxim any vigilarem.

· Enguany el motiu del ninot era el de la voracitat humana…
Sí, i s’havia treballat molt a classe. L’altre dia, una àvia em va dir que la seva neta de 6 anys li havia explicat el tema de la voracitat humana. Em vaig alegrar molt perquè s’havia entès el missatge. El tema va sorgir dels més grans perquè els petits volien treballar el Fornite perquè estan enganxats. I el volien cremar per desenganxar-s’hi. El tema del medi ambient és el principal problema que tindran les noves generacions.

· L’art ha de sempre reivindicatiu?
El ninot que fem, com una falla, sempre ha estat reivindicatiu. Ara, per la resta de creacions, no transmetem sempre l’esperit reivindicatiu.

· Quina singularitat té aquesta escola respecte a altres?
És que n’hi ha poques a la comarca. La Diputació sempre ens ha dit que som una referència per estar 38 anys ininterrompudament en funcionament. Al llarg d’aquests anys, hem anat creixent, tenim una infraestructura bona i sempre hem tingut el suport de l’Ajuntament per tirar endavant el que volem.

· Trobaries a faltar un espai expositiu a Caldes?
Sí, perquè per exemple, la Sala Delger està molt bé però és molt petita. Nosaltres, amb els nens, exposem aquí baix i per aquest ‘hall’ passen unes 1.000 persones a la setmana entre alumnes, familiars i gent d’entitats. Però, és clar, és un espai sense encís o fred. Faria falta una bona sala d’exposicions a Caldes. El que seria ideal és que el Taller d’Art estigués al costat del Museu Thermalia, a Can Rius. Si poguéssim tornar perquè el Taller d’Art va estar al que és actualment el Museu Thermalia seria perfecte.

· La dedicació a l’escola et treu temps de creativitat per a tu?
A part de les hores, que s’hi dediquen moltes, tens molts treballs en marxa. Llavors això, vulguis que no, et xupa molta creativitat.

· Com a professora has tastat les diferents disciplines que s’imparteixen al Taller d’Art?
Sí. He fet fotografia, gravat, dibuix i volum. No he fet pintura. El gravat m’agrada molt i la fotografia també és interessant. Trobo que gravat i volum lliguen molt, són d’enllardar-se i experimentes molt. La fotografia és més tècnica i m’agrada tenir-la de suport de gravat o de fotogravat.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss