Montse Pieres

Montse Pieres Masclans

Directora de l’Escola Municipal de Música Joan Valls

Ha viscut la música des de ben petita. Es pot dir que ha passat mitja vida a l’equipament del carrer de Buenos Aires. Primer com a estudiant a l’institut que hi havia. I després com a professora de l’EMM Joan Valls, on va entrar el 1985 fins a ser-ne directora el 2006. També ha actuat com a solista i com a pianista acompanyant.

IMATGE | Montse Pieres durant l’entrevista cedida al Calderí.> J. SERRA

 

· Des de quan et va cridar l’atenció l’ensenyament musical?
A casa meva sempre hi havia vist un piano que era del senyor Joan Valls. Al meu pare de petit li tirava molt la música però a la seva època estudiar música era cosa de rics. El senyor Joan Valls, que anava per les cases a ensenyar, li va dir al meu pare que li ensenyaria una mica. El meu pare va ser un alumne bastant aplicat. Si s’hi hagués dedicat, crec que hauria fet carrera. Però amb 14 anys el van posar a treballar al banc i el senyor Joanet, que és com li deien a Joan Valls, li va regalar una pianola. I és el piano que sempre havia vist a casa dels meus pares.

· Havies conegut Joan Valls?
L’havia conegut però a mi mai em va fer classes perquè encara era molt petita. Recordo que quan tenia 3 o 4 anys, ell venia a casa a ensenyar al meu germà i a la meva germana grans. El meu germà gran seguia però la meva germana marxava per l’altra porta quan ell venia perquè no li agradava.

· Llavors a casa teva ja hi havia una certa cultura musical?
Sí. Quan jo anava a l’escola de monges, una monja va dir que ensenyaria flauta de cinc a sis de la tarda i el meu pare ja m’hi va apuntar. Quan es va crear l’escola municipal, el meu pare va estar a la primera junta i em va apuntar a la primera promoció del 1975. A casa els diumenges se sentia òpera i sarsuela. La meva mare no sap música però també li agrada molt. La meva àvia per part de pare vivia a Poble Nou de Barcelona i anava a escoltar concerts.

· També has fet la carrera de magisteri?
Sí, vaig acabar la carrera a l’apartat de Ciències, que m’agradaven molt. Ho vaig anar compaginant amb els estudis musicals, però quan vaig acabar vaig decidir fer el superior de música i em dedico a la música.

 

“Hem aconseguit que d’aquí surti molta gent que es dedica professionalment a la música”

 

· I  ja vas tenir feina ràpidament?
Ja tenia feina aquí. Quan vaig fer 18 anys, a l’acabar el COU, va sortir una plaça a l’escola de música. Com que dos anys abans ja havia substituït el meu germà, que se n’anava a la mili, ja havia agafat un grupet a qui li feia llenguatge musical, ja tenia una mica d’experiència. Llavors em vam venir a buscar per dir-me que hi havia plaça per als petits i uns quants alumnes de piano. Sense adonar-me’n, em vaig trobar treballant i estudiant. Vaig veure que la feina m’agradava; s’aprèn molt, ensenyant, també. I em vaig quedar aquí treballant.

· Però no tan sols t’has dedicat a la docència…
He fet acompanyaments, concerts, he treballat amb cantants. Fins i tot he anat a inaugurar un piano en una casa particular a Sant Cugat. Tenien un piano francès dels anys 20 i els amos de la casa el van restaurar. Van fer un concert a casa seva amb un sopar després. Buscaven una pianista i una amiga meva que no podia, que ho sabia, m’ho va dir a mi. De fet era la festa per inaugurar el piano que s’acabava de restaurar.

· Molts dels professors de l’EMM Joan Valls tenen carrera musical?
La majoria. I això ens agrada perquè quan hem de triar personal intentem seleccionar persones que estiguin actives en el món de la música. Això passa en qualsevol professió. Un metge no és acabar la carrera, posar-se a exercir i oblidar-se d’estudiar. El músic és igual, et poses a donar classes però has d’anar cultivant la teva cultura musical i seguir estudiant.

· I com es pot seguir formant un músic?
Estudiant. Que et caiguin partitures noves a les mans, que t’hagis d’esforçar a tocar-les, que hagis de quedar amb una determinada persona per assajar o anar a veure concerts. També des de l’escola aconsellem a les famílies, des de l’AMPA s’organitzen sortides i com a escola fomentem els intercanvis culturals amb les ciutats agermanades de Saint-Paul-lès-Dax i Taunusstein. Ara al 2020 hi ha moltes ganes de fer un intercanvi. El 5 de juliol d’aquest any ens han convidat a Taunusstein a anar a una festa que es fa al carrer que es diu la Taula Llarga, i han convidat un combo d’aquí.

· L’escola està ben dotada de recursos i d’estudis?
El poble de Caldes pot estar molt orgullós d’aquesta escola perquè tot i que és una vila de 17.000 habitants hem aconseguit que surti molta gent que es dedica professionalment a la música. Amb el cuquet que els hem inoculat aquí, pel seu compte han decidit anar a un conservatori, marxar a fora a l’estranger a estudiar a acabar el superior, n’hi ha que tenen càtedra en un conservatori, d’altres estan de primers oboès en una orquestra simfònica de Galícia, tenim un músic que treballa al Carnegie Hall.

· Quins estudis es poden fer a l’escola?
Es poden estudiar diferents instruments. L’únic que no tenim és vent i metall. Tenim solfeig, també per a adults. L’any passat vam començar amb nadons perquè crèiem important que hi fossin juntament amb els pares.

· Als adolescents com els entra la música?
Costa una mica. Hem fet moltes reunions, ens hem trencat molt les banyes sobre com els oferim la música. Ja fa uns anys vam inaugurar una fórmula que creiem que està funcionant. Quan acaben quart de nivell elemental i llavors han de fer primer i segon de nivell mitjà i arriben a aquesta edat crítica dels 14 o 15 anys, als estudis els anomenem mòduls. Per tant, hi ha el mòdul de llenguatge, d’harmonia, de noves tecnologies, també d’un projecte musical que ens fa entre tots… I això crec que a aquestes edats els anem enganxant. També hem començat a crear combos perquè toquin en grup, tant en clàssica com en música moderna, poden entrar a l’orquestra municipal.

· Has notat que hi ha més interès de les famílies en formar musicalment els seus fills?
Penso que han crescut molt les inquietuds de les famílies perquè els seus fills tinguin una molt bona educació no només en música, sinó en idiomes o en art. Veus l’interès perquè els fills es formin millor. Anys enrere hi havia la sensació que et deixaven els fills fins a les vuit del vespre, que és quan els pares plegaven. Ara veus una inquietud i això és bo perquè fa pujar el nivell cultural del país.

· Quin tipus de música t’agrada?
La música clàssica m’agrada tota. De la música moderna m’agrada aquella que té contingut.

· Programes com ‘OT’ o ‘La Voz’  fan un flac favor a la música?
Sí. És com l’‘Oh, Happy Day’ de TV3. Veies unes corals allà i t’adonaves que el jurat no tenia ni idea de cantar en coral i estaven avaluant.

· La teva opinió sobre el fenomen Rosalía?
Aquesta noia ja té uns estudis musicals. A mi la cançó em pot agradar o no, però reconec que enganxa, fora de les comercials que escoltem. Li noto uns acords i unes harmonies treballades i per tant, ho respecto.

· Els teus fills segueixen la teva afició per la música?
Al meu fill li agrada molt el reggaeton però també li agrada la música clàssica. Està estudiant a l’institut escola artístics Oriol Martorell de Barcelona i a més es dedica a l’oboè i té clar que seguirà. A la meva filla, que té 18 anys, li agrada molt la música d’autor, busca per Internet músics que no siguin comercials i després me’ls ensenya.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss