Eduard Xalabarder

Eduard Xalabarder Miramanda

Pediatre

És tota una institució a Caldes ja que ha atès molts dels infants de la vila durant molts anys. Als seus 82 anys encara fa visites a la seva consulta del carrer Major, perquè reconeix que mentre hi hagi una mare que li demani cuidar el seu fill seguirà fent de metge.

 

· Quan era jove li agradaven molt les gallines?
Sí. Les alimentava i les observava. De fet, els anys que vaig fer batxillerat me’ls vaig passar al galliner.

· Volia ser veterinari?
No volia ser res, jo cuidava gallines. No sabia que existissin les carreres… A les cinc del matí ens llevàvem per anar a netejar els galliners i a les nou em posava a estudiar. Érem cinc germans i la mare ens havia d’arreglar per anar al col·legi. I així vaig passar fins als 16 anys. El pare em va preguntar què volia estudiar i vaig triar medicina.

· Com van anar els estudis?
El primer any, al juny, no vaig aprovar cap assignatura. Estava molt espantat a la universitat perquè els exàmens eren orals. A les assignatures de Física, Química, Biologia i Matemàtiques no vaig ser capaç d’obrir la boca i només esperava que em diguessin que em podia retirar.

· I com ho va arreglar?
La meva mare em va portar al metge Pere Pons, que després va ser professor meu. Em va visitar i em va dir que estava molt sa, però que estava trist. La meva mare li va preguntar si la causa podia ser pel fet que havia suspès i ell va dir que segurament era això. Però el metge també va comentar-li que això volia dir que era una persona responsable. La meva mare em va proposar d’anar a l’estiu al Farell, un lloc ja desaparegut que es deia Font de l’Om, on vam veure que s’aixecava un ramat de perdius. Vam portar 300 gallines amb les seves gàbies dins d’un camió i ens hi vam instal·lar tot l’estiu. Jo portava una escopeta que m’havia deixat el meu tiet, que amagava al carener de la teulada, i cada dia caçava un conill. Llavors estudiava, i al setembre vaig aprovar.

 

“He arribat a fer més de 50 transfusions de sang a casa”

· I també va estar a la farmàcia que portava el seu pare…
Sí. Als matins anava a la facultat i a les tardes ajudava a la farmàcia. A la nit estudiava després de sopar fins cap a les dues o les tres i a les set ja m’havia de llevar per anar a la facultat. No aprovava totes les assignatures al juny, però a l’estiu cap al Farell. I així vaig anar aprovant. Quan vaig acabar la carrera, el juny de 1960, de seguida vaig començar a fer substitucions i des de llavors no he parat. Vaig estar a l’Hospital del Mar, de metge de guàrdia a la Teknon i també vaig començar a visitar a Caldes.

· A part de la consulta, també va estar-se al Centro Primario de Higiene Rural. Què era aquest centre?
És un lloc que va fer Franco per donar aliments, vacunes i vitamines als infants. El director cobrava 400 pessetes al mes i n’era el metge titular. Però el centre estava tancat. Com que tenia el diploma de metge puericultor me’n vaig anar a Sanitat i em van dir que podia prendre possessió del càrrec de seguida. Allà vaig començar a visitar i a posar vacunes. La mortalitat infantil era molt alta a Caldes als anys 60. Cada any s’hi morien sis o set nens, i a Sant Feliu, dos o tres. Quan vaig començar a actuar, en el moment que altres metges deien que no hi havia res a fer, jo els posava un sèrum o penicil·lina, els hidratava si tenien una diarrea i es salvaven. Vaig salvar molts nens. He arribat a posar més de 50 transfusions de sang a casa. Sempre posava sang 0- i així no havia de fer proves.

· Quan va complir 41 anys, va fer oposicions per presentar-se a una plaça a la sanitat pública. Com van anar, les proves?
A les proves ens van posar problemes, uns 50 temes. Vaig veure que la gent escrivia molt i jo vaig escriure ben bé què faria jo en el cas dels malalts. Vaig ser el primer en acabar. Al cap de dos mesos em van trucar des de Madrid per dir-me que el meu examen va ser original. I em van donar la primera plaça que havia demanat, a Santa Coloma de Gramenet. Hi vaig estar-me a la vora de 20 anys.

· Ha canviat molt l’atenció mèdica en aquests anys?
Soc antiprotocols. Els protocols s’han d’aplicar en coses molt concretes i consensuades, fins i tot amb un personal adequat. Soc un metge de batalla, de primera línia. Si hi ha algun malalt, cap al Vall d’Hebron. He estat un metge molt humanitari, que he ajudat, que si em paguen bé, sinó també. La primera visita la cobro a 30 euros i després a 20. Els pregunto si treballen o no. Si estan a l’atur, no els cobro. Als metges del centre de salut els han fet perdre humanitat i els disfressen de proves i anàlisis que de vegades no serveixen per curar. Els malalts, amb aquest sistema, amb molts protocols i burocràcia, no són més feliços que quan hi havia els metges de capçalera d’abans.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss