Josep Checa Falgà

Josep Checa Falgà

Ramader i poeta

Entre setmana cuida vaques i porcs en una granja del Lluçanès. Potser aquelles contrades li serveixen per inspirar-se. Per això, anota sempre idees en els papers que porta a sobre. Li agrada la musicalitat de les paraules i combina les millors per incorporar-les als seus poemes.

“La poesia és allò que sent el lector quan llegeix un text”

· De ben petit vas llegir els grans clàssics. Això et va motivar a escriure els teus primers poemes…
Sí, segurament que sí. És clar que també tenia aquesta afició de llegir-me els clàssics. Vinc d’una família molt humil on no hi ha cap afició a la lectura. Suposo que el gust per la lectura ja es porta d’una manera innata.

· I també de ben petit vas començar a escriure poemes
A l’escola ja feia poemes. Em deien: fes un poema o una redacció. Era fantàstic, era el que m’agradava.

· Ja des de ben jove escrivies sobre qualsevol tema?
Sí, les coses de la meva edat. Teòricament el poeta hauria de ser d’aquesta manera. Quan es fa gran, arriba a la seva excel·lència, no en quantitat, sinó en qualitat. Jo entenc la poesia com l’experiència de la vida. Com més experiència tens, més pots crear amb una certa coherència i una excel·lència. Penso que hauria de ser així.

· Tothom pot ser poeta?
Considero que el poeta ha de tenir un pòsit fet. No pots escriure quatre poemes i dir que ets poeta.

· La literatura està com està, però si parlem de poesia la situació és més dramàtica per poder publicar?
Sí, però puc pensar que he tingut sort en aquest aspecte. He anat als editors i m’han publicat. Em sento afortunat en aquest sentit. Hi ha molta gent que s’autopublica.

· Sempre s’ha dit que la poesia és la parenta pobra de la literatura. Què podem fer per rescabalar-la?
És un problema d’educació. S’ha de motivar la canalla. Primer de tot, se’ls ha d’ensenyar què és la poesia i entendre que no és una cosa avorrida. Els professors han d’estar motivats, perquè si hi ha un mestre motivat, aquest motiva els alumnes. Només es passa pels clàssics, i aquests són tan avorrits per a la canalla… Es podria intercalar amb poesia més moderna.

· De vegades, quan es reciten poemes teus en presentacions, tens la sensació que s’interpreten d’una manera diferent de com els vas crear?
Sí, i això em passa molt amb les presentacions. Em ve gent amb el llibre perquè els el dediqui i em parlen d’un poema. I me l’expliquen totalment diferent de com jo el tenia pensat quan el vaig escriure. I què? Se l’ha fet seu.

· Què defineix la poesia?
Penso que la defineix el lector. La poesia és allò que sent el lector quan llegeix un text.

· Dels llibres que has escrit, n’hi ha algun del qual estiguis especialment satisfet?
Sí, n’hi ha un que va suposar una inflexió, que va ser el 30 orquídies. El més difícil de tota persona que vol escriure, penso jo, és que ell mateix es creï una pròpia veu. Que quan tu llegeixis un llibre, tu ja sàpigues que és d’un determinat autor. Jo a 30 orquídies vaig trobar la meva veu, la de fer servir imatges molt rurals i de paraules molt treballades i molt buscades, estranyes segons a quin àmbit. Utilitzo el món rural per expressar coses que potser no tenen a veure amb aquest món.

· Quan escrius poesia? En quin moment del dia?
Jo, els esbossos i les idees de l’obra i els poemes, els faig constantment, fins i tot treballant. Porto paperots pertot arreu i vaig anotant coses. Quan plego de treballar, al vespre o fins i tot de matinada perquè dormo molt poc i em llevo molt d’hora, endreço tots els papers i a partir d’aquí surt el poema. I aquest poema es va polint amb el temps. El deixo, al cap d’un temps el torno a agafar, torno a canviar alguna cosa…

· Quan dones per definitiu un poema?
Quan em sembla i dic que ja n’hi ha prou. Ara, quan un poema és definitiu és quan s’edita i es publica, perquè després no el pots tocar.

· Jugues molt amb les paraules?
A mi m’agraden molt les paraules i visc en una zona –durant la setmana– molt rica en paraules, que aquí no s’utilitzen o s’utilitzen molt poc. També t’haig de dir que innatament vaig poant aquestes paraules i llavors, quan faig el poema, surt. No m’ho proposo, no les escric però em queden. Escolto molt la gent gran, la gent del camp… De fet, em moc en un ambient d’aquesta mena i generalment escric i construeixo imatges amb aquest entorn.

· Entre els diferents llibres de poesia que has publicat, n’hi ha un que és una traducció d’una autora búlgara. Com va anar?
Més que una traducció, es tracta d’una versió. Tenia contacte molt proper amb la poetessa, la Dimitrina Kraleva, i ella m’explicava els seus poemes en llengua castellana i després jo en feia una versió en llengua catalana. És com una versió però ella sempre supervisava la feina.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss