quim dasquens

Quim Dasquens

(Joaquim Diaz Dasquens)

Fotògraf i dissenyador gràfic

“Amb la fotografia surts a explicar el que et trobes”

 

IMATGE | Quim Dasquens durant l’entrevista.> Q. PASCUAL

Encara conserva l’Agfa Silette que li van regalar quan tenia 14 anys i que encara funciona i que, de fet, li va despertar l’afició per fotografiar. Li agrada la cultura popular, el foc, l’aigua, la terra i el vent. Si voleu coincidir amb ell, segur que el trobareu a l’Escaldárium, bé sigui gaudint de la fotografia o bé participant de la festa.

 

  • La càmera que et van regalar quan tenies 14 anys encara la utilitzes?

Sí, potser pel seu pes sentimental però també per l’òptica, que està molt bé. Encara resol coses. Era una càmera de segona o tercera mà, la funda original ja venia recosida però, vist en perspectiva i donades les possibilitats econòmiques d’aleshores, era el millor que podien aconseguir en el seu moment per a un nen de 14 anys.

 

  • De seguida que et van regalar la càmera vas començar a fer pràctiques?

Sí, vaig començar a provar el que passava. Tenies un cartró que et posava sol, F16 i 200. I feia fotos i no podies fer més coses perquè amb aquesta càmera no podies ni mesurar perquè no té fotòmetre.

 

  • A partir d’aquí sempre vas amb la càmera a la mà?

Els que em coneixen saben que sempre la porto a sobre. Troben estrany i no porto càmera i els trec el mòbil i els dic que porto aquesta. Vas evolucionant.

 

  • Amb les càmeres analògiques, et reveles el material tu mateix?

Ara sí. Abans aquí a Caldes, anava a Cal Poch i allà el Josep Poch ens explicava coses i ens revelava les fotos. Com que vaig començar a estudiar la carrera de dissenyador gràfic i els estudis incloïen fotografia, fèiem revelat químic. Encara guardo tot el material a casa i de tant, faig xafarranxo a casa i m’hi poso.

 

  • En quin moment fas revelat químic?

Quan em ve de gust o hi ha un projecte pensant en fotografia de procés químic. Tinc altres càmeres d’altres formats que em permeten coses que, per format i qualitat d’arxiu, el revelat químic encara treu millor qualitat que el digital.

 

  • Quantes càmeres tens actualment actives?

Tinc dues càmeres digitals actives, més dues més que s’han quedat obsoletes. D’analògiques en tinc sis, de les quals una és de 1920, que encara funciona. I encara tinc la llauna amb el foradet de quan estudiava i amb això encara es fan fotos.

 

  • I serveix per ensenyar com es fa una fotografia?

Sí, és molt divertit quan ho ensenyes a algú. Serveix per a mostrar tot el procés de revelat, el del negatiu no, perquè no es veu. Però quan poses un full en la cubeta del revelat i veus quan apareix la imatge és gairebé màgia. Això forma part de la gràcia de la fotografia.

 

  • Ensenyes a fotògrafs en formació i aficionats. Quina feina fas?

Faig tallers des d’iniciació, de composició, de treball amb llums d’estudi, de nu, de paisatge, de fauna… I l’altra part és emportar-me gent a fer fotos pel món. Fa cinc anys que col·laboro amb l’agència Tarannà Viatges. Els acompanyo, els aconsello o els soluciono problemes. Organitzo els meus propis viatges i gestiono els dels altres fotògrafs. Vam començar amb un primer taller al Delta de l’Ebre i des de llavors he tingut la possibilitat de voltar pel món.

 

  • Es pot dir que gairebé has fet la volta al món…

Sí, però el món és molt gran i encara em falten molts països. Hi ha moltes destinacions, no coneixes tots els països, hi ha viatges on vas a aprendre com és el viatge i hi ha gent que et té confiança i que t’acompanya i d’altres són destinacions recurrents amb la qual cosa coneixes molt bé les possibilitats i les condicions, ja tens lligat els temes dels permisos i les possibilitats d’accedir a llocs que, com a turista convencional, no tindries.

 

  • Viatges en algun moment concret de l’any?

Depèn del lloc i de l’objectiu fotogràfic del moment. Intentem anar en les èpoques de moviment on hi hagi les màximes possibilitats. Per exemple, a Tanzània és fa a finals d’hivern o principis de primavera que és quan hi ha els grans naixements i baixen totes les manades i a l’octubre esperes els animals a dalt.

  • I aquest any on has anat?

Aquest any porto fet Marroc i Noruega i ara toca Borneo, Laos i el Vall de l’Omo d’Etiòpia. A l’agost torno al Marroc i com a viatge nou vaig a l’arxipèlag dels Bijagós a Guinea Bissau.

 

  • La gràcia és que tu mateix et dissenyes els viatges?

Sí, els dissenyo jo. L’avantatge que tinc amb l’agència és que els corresponsals locals, que són molt coneguts als seus llocs, parles amb ells, s’animen i veuen que és un altre concepte de viatge. Llavors et recomanen què pots fer i amb aquest joc pots muntar un viatge bastant sucós fotogràficament parlant.

 

  • T’agrada que et fotografiïn?

No. Com ha dit algú un fa de fotògraf per no sortir a la fotografia. Prefereixo fer la fotografia perquè fotografiar és també una manera d’explicar. Surts a explicar el que et trobes, el que t’impressiona, el que t’emociona, el que t’angoixa o fins i tot el que t’espanta.

 

  • Què és ‘Faules’?

És d’aquells projectes personals que penso que seran de gran recorregut. Vaig començar a exposar-lo a la Biennal d’Olot però en realitat és un working progress, és a dir encara em queden un parell d’anys de treball.

 

  • Què t’aporta ser dissenyador gràfic a la fotografia?

El fet de ser dissenyador gràfic m’aporta la manera de poder explicar les coses quan composo una fotografia. El fet de partir d’un full en blanc i haver d’exposar els elements que han d’arribar a la gent això també m’ajuda alhora quan plantejo la imatge de com col·locar els elements perquè expliquin el que jo vull quan prenc una fotografia.

 

  • Què ha suposat la irrupció de la fotografia digital?

Diguem que ha democratitzat la fotografia. Cada segment ocupa un espai. A l’espai domèstic no es fa fotografies amb càmeres. De fet, les càmeres compactes que hi havia fins ara gairebé han desaparegut perquè el mòbil se les ha menjat. La immediatesa i el fet de compartir fotos a les xarxes socials s’ha menjat un sector de la fotografia.

 

  • Els fotògrafs en general esteu renyits amb la immediatesa de les xarxes socials?

El problema de la xarxa és que sembla que la fotografia no té amo, que tot és gratis. Hi ha molta gent que no entén que aquelles fotografies són d’algú i que aquest algú té dret o no a regalar-la o a cobrar-la o a dir que no pot fer servir la foto. I això en l’entorn xarxa costa molt d’entendre i si a un li ve de gust utilitzar una imatge per a una publicació i li encaixa, l’agafa, la col·loca i es queda tan ample.

 

 

 

 

 

 

 

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss