Novembre és el mes en què els cementiris recuperen protagonisme. Arriben les flors, les visites familiars i aquells que només s’hi deixen veure un cop l’any. Al de Caldes, però, hi ha una dona que fa dècades que no falta a la cita. I sense moure’s de lloc.
Es tracta de L’Ofrena, una escultura de bronze que presideix el sepulcre de Manolo Hugué. Representa una dona asseguda amb una panera de fruites a les mans, una figura que evoca l’ofrena i el record dels difunts. Discreta, sí, però amb més història al darrere del que sembla.
Manolo Hugué, un dels escultors catalans més destacats del segle XX, va arribar a Caldes el 1928, atret per les propietats terapèutiques de les aigües termals. S’hi va establir i va convertir la vila en l’escenari de la seva última etapa artística, fins que va morir, el 17 de novembre de 1945, als 73 anys.
Avui, el seu sepulcre conserva aquesta obra que ens recorda que l’art també serveix per mantenir viva la memòria dels qui ja no hi són. I és que, després de tota una vida dedicada a l’escultura, Manolo va aconseguir una cosa que no està a l’abast de tothom: tenir una obra seva fent-li companyia per a tota l’eternitat.
