Vint anys de lluita per culminar el projecte educatiu d’Institut Escola

08/09/2026
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
0

> PUBLIREPORTATGE DE L’AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI

La llarga història d’un centre educatiu que s’ha sobreposat a continuats canvis en les directrius polítiques, tres projectes constructius, vint anys de barracons i una comunitat que ha lluitat amb perseverança i tenacitat

IMATGE | Després de dues dècades d’escola en mòduls prefabricats, l’alumnat i el claustre de l’Institut Escola estrenen, aquest curs, l’equipament definitiu que la Generalitat va prometre l’any 2006. > Q.PASCUAL

El 12 de setembre del 2006, una cinquantena de nens i nenes i un claustre de cinc mestres amb una directora al capdavant van escriure el primer dia de la llarga història de l’escola El Calderí, el nou centre d’educació infantil i primària que el govern de la Generalitat impulsava a Caldes per donar resposta a les necessitats educatives d’una població que mostrava una tendència demogràfica creixent.

Amb tota la il·lusió d’un projecte d’avantguarda i la plena confiança de moltes famílies, que hi van creure amb convicció, el projecte de nova creació va arrencar el curs en una gran extensió de terreny. L’espai era format per una porxada i tres mòduls prefabricats, una precària situació inicial que es va prometre de caràcter temporal mentre es resolia la burocràcia administrativa per al compliment de la construcció definitiva de l’equipament al Bugarai.

Després de vint anys, tres projectes arquitectònics, diversos governs catalans, canvis en les directrius d’Ensenyament, nous pressupostos generals, una crisi econòmica -amb les consegüents retallades-, una pandèmia mundial i infinitat de manifestacions i denúncies de municipi, aquest és el curs de la gran estrena de l’edifici de l’Institut Escola de Caldes de Montbui; és el curs que posa fi a una reivindicació històrica amb l’educació pública i el conjunt de la població calderina: “Enguany s’ha construït el nou edifici, però el més important és que es consolida un projecte educatiu públic 3-16 al nostre poble”, apunta l’alcalde, Isidre Pineda, mentre afegeix que “l’Ajuntament ha fet tot el possible perquè avui l’Institut Escola tingui el nou edifici acabat, amb la il·lusió que l’alumnat i docents puguin començar el curs amb la màxima normalitat, deixant enrere 20 anys de barracons i de lluita de tota una comunitat”.

CREAR ESCOLA SENSE UN EQUIPAMENT DIGNE: “FES-T’HO COM PUGUIS”

L’origen d’El Calderí responia a una necessitat evident: Caldes creixia i les escoles existents no podien assumir el volum d’alumnat. “Totes les aules estaven saturades. Com a fruit d’aquesta mancança de places, el Departament d’Educació va considerar crear una nova escola d’infantil i primària”, recorda Josep Conejos, exregidor d’Educació (2003-2007).

A l’acte de rebre l’encàrrec, el claustre emprenia la tasca de crear un projecte del no-res: “Aquell estiu ens reuníem al menjador de casa de la Rosa perquè no teníem ni els mòduls instal·lats”, recorda la Marta Mas, una de les cinc primeres mestres que 11 anys després va prendre el relleu en la direcció a la Rosa Montiel, la fundadora i “l’ànima de l’escola”.

El projecte partia de zero: tot estava per fer, però també tot era possible. “En un solar amb només tres mòduls i una porxada vam fer possible el que s’ha aconseguit finalment: construir una escola, malgrat no tenir edifici”, explica la Rosa, qui sempre va tenir clar que aquell centre seria diferent: “Vam apostar per una nova manera d’entendre l’educació a partir de les conegudes com a comunitats d’aprenentatge, un model que defensa la implicació de tot l’entorn dels infants en la seva educació”, continua. I, malgrat que el compromís de construir un espai digne es dilatava cada vegada més, “el projecte era tan engrescador que, durant molt temps, l’edifici gairebé va passar en un segon terme”.

De fet, la línia pedagògica va arrelar ràpidament i, en pocs cursos, el centre es va consolidar en el mapa escolar municipal. Les famílies participaven dins les aules, s’organitzaven comissions de treball, esmorzars comunitaris i desenes de persones voluntàries col·laboraven en les activitats escolars: “Era un projecte de transformació social”, resumeix la Marta. “De seguida va tenir molt bona acceptació i sempre n’estaré agraïda: moltes famílies van apostar-hi sense tenir un edifici construït”, continua la Rosa.

LA PROMESA D’UN INSTITUT ESCOLA
En paral·lel a la progressiva consolidació d’El Calderí, les renovacions en l’executiu català, així com en les prioritats estratègiques del Departament, l’any 2011 va aterrar a Caldes la proposta de convertir el projecte en un institut escola, el primer centre públic 3-16 del qual disposaria la vila: “Per nosaltres tenia tot el sentit, ja que significava la continuïtat del nostre projecte d’escola”, explica la directora. Però en aquells anys, l’edificació del centre ja era una necessitat d’extrema urgència: “El volum d’alumnes anava creixent i l’escola continuava en un esplanada plena de mòduls, de manera que la gestió estava sent molt més complexa”, hi afegeix.

I mentre l’equip directiu enfilava el nou repte, la dràstica davallada de la natalitat, així com l’esclat de la crisi econòmica arreu del país, va obligar la retallada de línies escolars i l’aturada de qualsevol projecte sense assignació pressupostària: “Vam passar de presentar un avantprojecte d’Institut-Escola a dir-nos que no farien res de res i que donéssim les gràcies a tenir uns barracons!”, recorda la Roser Guiteras, exregidora d’Educació (2011-2019).

El nou context va significar un cop dur per a la comunitat educativa, que va veure perillar la continuïtat de l’escola: queia una línia d’infantil amb l’amenaça de perdre’n més, pròximament. El neguit era evident, així com els moments de tensió en les trobades del Consell Escolar Municipal: cap dels centres volien perdre línies i es proposava el tancament de l’última escola en aterrar a la vila: El Calderí. “Érem un centre que va néixer de la necessitat d’augmentar places, i per un factor que fluctua no era just tancar un projecte consolidat malgrat totes les anades i vingudes”, continua la Marta Mas.

MOBILITZACIONS I NOVES PROMESES

Ni escola, ni institut escola. L’any 2011, el govern de la Generalitat va replantejar el projecte inicial presentant una tercera proposta, que va significar l’aprovació definitiva de la construcció d’un institut sobre el terreny que l’any 2009 l’Ajuntament va adquirir i cedir al Departament per a la construcció de l’escola El Calderí. La nova proposta plantejava un edifici que acolliria, finalment, l’Institut Pic del Vent, a més de quatre aules addicionals per a possibles necessitats d’escolarització i atenent l’opció d’ampliar l’edifici per tal d’acollir l’alumnat d’El Calderí, que seguia en un solar vestit de mòduls prefabricats.

Malgrat l’anunci, el nou compromís tampoc es feia realitat i, en paral·lel a les instàncies de l’Ajuntament per a la resolució del projecte, la comunitat educativa va respondre amb concentracions, acampades, bicicletades i protestes organitzades, que es van allargar durant anys. “Vam fer pancartes, moltes reunions, mobilitzacions… va ser una moguda enorme”, recorda la Roser, qui aprofita per felicitar la lluita de totes les persones implicades. Alhora, l’exregidora reconeix que l’inici de les obres va servir “per posar certa calma, ja que, com a mínim, s’estava executant un tercer projecte”. Tanmateix, continua, “anàvem amb peus de plom: es construïa un institut, però l’escola ja portava deu anys de barracons”.

UN ESPAI, DOS CENTRES EDUCATIUS
L’activitat de l’Institut Pic del Vent va començar el curs 2015-2016 amb l’estrena del nou equipament; un curs també excepcional per a l’escola, ja que part del seu alumnat es traslladava a l’edifici, mentre la resta continuava en els barracons.

La directora de l’INS Pic del Vent, la Montse Navarro, recorda aquells primers anys amb gran sentiment d’orgull i satisfacció per la feina feta: “Érem només sis docents impulsats per la il·lusió i el repte de posar en marxa un centre de nova creació. Van ser anys d’una dedicació absoluta, de picar molta pedra”. I tot aquell esforç, continua, “va tenir la millor de les reaccions: un èxit rotund. Curs rere curs, el nombre de preinscripcions superava les places que podíem oferir”.
Durant anys, ambdós centres van compartir espais i, malgrat no tenir punts en comú, “la convivència va ser sempre respectuosa. Vam saber trobar un lloc d’entesa per tirar endavant els nostres respectius camins”, descriu la Montse. Però la dimensió de l’equipament era insuficient per acollir les necessitats dels dos projectes independents; una manca d’espai que molt aviat va ser un important maldecap.

LA GRAN ATURADA ABANS DE DESENCALLAR UN PROJECTE DE CIUTAT
La precarietat d’espais es va fer encara més evident amb l’arribada de la pandèmia. Les restriccions sanitàries i els protocols de seguretat obligaven a reestructurar els grups i a multiplicar els espais en un recinte que, en les condicions habituals, ja era insuficient.

Aquella situació va ser el detonant definitiu perquè el projecte aterrés de nou sobre la taula de l’executiu català, una difícil tasca que l’exregidor d’Educació, Pep Busquets, va adquirir com a deure inajornable a partir del 2020: “Tenia clar que un dels grans reptes que havia d’afrontar era desencallar el projecte del nou Institut Escola”, explica. “Era, sobretot, una qüestió de compromís amb l’educació pública i amb el futur dels infants i joves de Caldes”, continua.

La resposta ‘provisional’ amb la qual va començar l’escola el 2006, no podia ser definitiva 15 anys més tard, de manera que calia donar un últim impuls perquè el projecte avancés: “L’objectiu era aconseguir que una reivindicació històrica deixés de ser un compromís pendent i pogués entrar en fase de concreció”, apunta l’exregidor.

En aquells anys, les reunions entre les administracions, així com l’impuls de Serveis Territorials del Vallès Oriental, van ser essencials per a l’assoliment d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i l’Ajuntament, que es va oficialitzar l’octubre del 2020. “Recordo reunions com a tinent d’alcalde on el Departament ens deia que no hi havia una planificació clara sobre l’institut escola, es parlava del 2030 i això era inacceptable”, explica l’alcalde, Isidre Pineda. Per aquest motiu, continua, “vam decidir avançar els diners i encarregar-nos de fer el projecte constructiu i, fins i tot, cofinançar-ne una part”.

El pacte signat entre ambdues administracions concretava la distribució de tasques i responsabilitats, i la repartició del percentatge de les despeses (valorades en 3,7 M d’euros). Inicialment, l’acord establia que el Departament es feia càrrec del 85 % del cost i l’Ajuntament del 15 % restant, a més de la redacció del projecte, l’organització del concurs d’arquitectura i la direcció executiva. Tanmateix, “la realitat final s’ha concretat en una distribució del 90 % – 10 %”, apunta Josep Lluís Ibort, cap de l’àrea de Serveis Personals de l’Ajuntament.

L’INSTITUT ESCOLA ES FA REALITAT
El juliol del 2024 es produïa el fet més esperat: la retirada dels primers barracons per iniciar les obres de l’Institut Escola. I amb la certesa de l’avenç del projecte arran dels treballs en marxa, el curs 2024-2025 va ser cabdal en la història del nou centre, ja que va acollir la fusió definitiva de l’INS Pic del Vent i l’escola El Calderí: “Ha estat un projecte il·lusionant, ple d’alegria i felicitat que, alhora, també ha estat enormement complex”, apunta Montse Giralt, directora de l’Institut Escola i exdirectora d’El Calderí. “Calia crear una línia de centre, i malgrat que no ha estat fàcil, la veritat és que no puc estar-ne més contenta”, continua, mentre agraeix el compromís de tota la comunitat educativa en la suma d’esforços per encarar el present i el futur de l’únic centre públic 3-16 del municipi.

Tanmateix, la directora del Pic del Vent, Montse Navarro, ha expressat el seu desacord en aquesta nova etapa arran de la fusió dels dos centres educatius: “Penso que el municipi no necessitava aquesta unió, sinó una ampliació real i decidida de l’oferta d’educació postobligatòria”.

Segons l’actual regidor d’Educació, Jaume Balart, ara el projecte viu un moment especialment emocionant: “Superats aquests 20 anys d’adversitats, el nou repte és trencar la segregació i l’estigma que arrossega de ‘centre de barriada’, i reforçar el missatge que tots els centres de Caldes ofereixen una excel·lent qualitat educativa”.