Una aigua accessible per a tothom

> Publireportatge de l’Ajuntament de Caldes de Montbui

En l’aposta del govern municipal a reconèixer el valor i la utilitat de les aigües mineromedicinals de Caldes, la vila dona una passa històrica arran del nou conveni que regula la gestió, la coordinació i el repartiment del cabal d’aigua que brolla de manera natural, a més de garantir-ne el subministrament social “obligatori, prioritari i irrenunciable”.

IMATGE | El nou conveni signat entre els operadors de l’aigua termal de Caldes reconeix com a “obligatori i inalterable” el subministrament social referit a les fonts públiques i a la Fundació Santa Susanna. > Q.PASCUAL

 

Fa més de vint-i-cinc anys que els tres titulars responsables de la gestió i l’explotació de l’aigua termal de Caldes de Montbui –Grup Broquetas, Grup Victòria i Ajuntament– van sumar forces per construir un pou comú que alimentés els tres balnearis, però també l’accés públic de l’aigua mineromedicinal a través de les fonts públiques i de la Fundació Santa Susanna. “Vam emprendre el projecte, d’una enorme complexitat tècnica, amb l’objectiu de garantir la salubritat de l’aigua i millorar-ne la qualitat”, explica l’Evasi Campos, administrador del Grup Broquetas. 

 

AIGUA TERMAL, PATRIMONI HISTÒRIC

En aquell moment, la iniciativa ja responia a un convenciment inequívoc que compartien les tres entitats responsables: “Sempre hem entès que l’aigua termal –com a recurs miner que brolla de manera natural, sense fer ús de cap bomba per a la seva extracció forçada–, ha de ser accessible per a tothom, ara i sempre”, aclareix. Per aquest motiu, continua, “ja aleshores teníem la inquietud de garantir-ne l’ús social, de manera que vam determinar la política de cedir part del cabal a les fonts públiques, i també a la Fundació Santa Susanna, que des de la seva fundació, l’any 1386, ja disposava d’aigua termal”, aclareix Campos.

Malgrat el fet de disposar del pou i el pacte verbal que garantia la gestió, el manteniment i el repartiment del cabal de l’aigua, “no disposàvem de cap marc legal que posés per escrit el que hem mantingut tot aquest temps i ho regulés de manera formal”, afegeix el director general del Grup Victòria, en Jordi Anglí.

Així és com, el passat dimecres 13 de maig, l’Ajuntament i els balnearis de Caldes de Montbui van formalitzar la signatura d’un conveni històric que regula el règim de coordinació, gestió operativa, manteniment, control, repartiment intern del cabal disponible, el finançament de les despeses comunes vinculades a l’aprofitament de l’aigua mineromedicinal i termal del pou comú, així com el reconeixement legal, de compliment prioritari i irrenunciable, del subministrament social obligatori a les fonts públiques i la institució Santa Susanna. “El nou conveni no recull cap modificació significativa pel que fa als percentatges de repartiment respecte a la manera com s’ha fet històricament, sinó que s’ajusta a la realitat actual i es recull, de manera inèdita, un document fins ara inexistent”, explica Anglí.

L’acord sorgeix arran d’anys de vinculació del municipi amb entitats i associacions de viles històriques i termals d’àmbit català i europeu, així com la participació en el projecte europeu ThermEcoWat (adreçat a l’estudi de possibles afectacions del canvi climàtic als jaciments d’aigua termal), del qual Caldes de Montbui és municipi impulsor i cas d’estudi. “La signatura del nou conveni pot ser determinant d’aquí a uns anys, quan aquest document pugui resoldre conflictes que puguin sorgir arran de possibles alteracions del cabal de l’aigua termal”, apunta l’alcalde, Isidre Pineda. De fet, a partir del projecte ThermEcoWat i la col·laboració amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de la Generalitat de Catalunya, “vam instal·lar diversos comptadors electromagnètics als canals de distribució de l’aigua que ens va permetre conèixer amb precisió els cabals que arriben”, continua Pineda. Va ser una actuació, d’altra banda, que va facilitar, per primera vegada en la història del municipi, accedir a dades objectives i quantificades per conèixer amb més exactitud el funcionament de la infraestructura de tot el sistema termal del municipi. 

“Ara podem datar que a Caldes de Montbui el cabal actual d’aigua termal és d’una mica més de 14 metres cúbics i, a partir d’aquesta xifra, hem dut a terme la distribució dels percentatges per a cada operador i pels usos socials”, continua l’Alcalde. Així doncs, el repartiment del cabal queda recollit en el conveni de la següent manera: a l’Ajuntament (que va adquirir els drets de l’antic balneari Termas La Salut) li pertoca el 19,54 %; al Grup Broquetas li correspon el 32,02 % (entre el Balneari Broquetas i el Vila de Caldes); al Grup Victòria li pertany el 27,52 % (entre el Termes Victòria i el Balneari Forns), i a les fonts públiques i a la Fundació Santa Susanna se cedeix un 10,46 %. També en el conveni s’estableix que, en casos de reducció del cabal total disponible, s’aplicaran els percentatges anteriors al càlcul de la distribució i el repartiment entre totes les parts.

 

L’AIGUA TERMAL I ELS SEUS BENEFICIS EN LA SALUT: EIX DE DOS ESTUDIS SOBRE ELS EFECTES DE LA BALNEOTERÀPIA IMPULSATS PEL CONSISTORI
En la ferma aposta del govern municipal a liderar el termalisme català i reconèixer el valor de les aigües mineromedicinals –el bé més preuat de Caldes de Montbui– l’Ajuntament ha impulsat dos estudis científics, coordinats per l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona:el primer, l’any 2022, sobre els efectes de la balneoteràpia en persones que pateixen COVID persistent, i el segon, l’any 2024, sobre els beneficis de la balneoteràpia en la reducció de la simptomatologia derivada del tractament hormonal en dones diagnosticades de càncer de mama.

Pel que fa al segon estudi, els resultats preliminars van ser exposats en un acte públic, el passat dimecres 27 de maig al Museu Thermalia.

En l’acte de presentació, la investigadora al capdavant, la doctora Natàlia García-Giralt –acompanyada de l’alcalde, Isidre Pineda, i del president de l’Associació Balneària de Catalunya i director del Grup Victòria, Joan Anglí–, va explicar amb detall el plantejament, la metodologia, els resultats i les conclusions obtingudes. “En aquest segon assaig, específic per a dones afectades de càncer de mama amb tractament hormonal adjuvant, partíem de l’experiència i les conclusions del primer estudi, adreçat a pacients de COVID persistent, les quals presentaven una simptomatologia similar: dones, en general, amb dolor articular i muscular, fatiga, insomni i canvis d’humor, d’entre altres símptomes menys generals”, va explicar García-Giralt.  

Arran de la composició química de les aigües termals de Caldes (d’origen meteòric, hipertermal, de mineralització forta i classificada com a clorurada i sòdica), l’estudi partia de les ja conegudes propietats terapèutiques de la nostra aigua termal, associada a l’estimulació de les funcions orgàniques i metabòliques, beneficiosa per a l’aparell locomotor, les afectacions reumàtiques i els processos crònics de les vies respiratòries, així com l’aparell genital femení. “A partir d’aquestes propietats, vam plantejar la hipòtesi que les aigües mineromedicinals de Caldes podien ser útils per pal·liar els efectes secundaris derivats de la teràpia hormonal de les pacients –tractades amb doble supressió estrogènica– i, per tant, tenir efectes positius en la seva qualitat de vida a partir de manifestacions musculoesquelètiques, anímiques i d’altres relacionades amb la menopausa”, va continuar.

A partir de la primera crida per a participar en l’estudi, l’octubre de l’any 2024, l’equip de l’Institut de Recerca va realitzar el primer disseny de la investigació (atenent els criteris d’exclusió, la revisió de simptomatologia i la recollida de les dades clíniques). En total, han participat 84 pacients, les quals han estat dividides –de manera aleatòria– en dos grups d’investigació: el grup que ha rebut el tractament termal (de 44 pacients i amb 12 sessions de balneoteràpia a les instal·lacions del balneari Termes Victòria), i el grup control (de 40 pacients amb seguiment de la simptomatologia, però sense tractament termal).   
Més concretament, les sessions termals han constat d’exercicis dins la piscina d’aigua termal (de 35 graus), desglossats en exercicis d’inhalació, escalfament, específics, de relaxació, dutxa circular i repòs.

Per a l’avaluació de les pacients, la investigació ha emprat la metodologia basada en qüestionaris de Qualitat de Vida (SF-36 de qualitat de vida general, de Pittsburg de qualitat de son i HADS d’ansietat i depressió), que s’han aplicat en totes les participants en tres estadis de l’es-tudi: abans del tractament termal, després del tractament termal i sis mesos després d’haver finalitzat la balneoteràpia.  

En la comparació dels resultats dels dos grups de participants –pendents de ser publicats en una revista científica–, l’assaig ha constatat la repetició del mateix patró de comportament en cada un dels paràmetres avaluats: “En tots els casos (dolor articular, ansietat, problemes de son, estat d’ànim…), les participants que han rebut la balneoteràpia han experimentat una millora significativa, mentre que el grup de control s’ha mantingut estable”, explica García-Giralt. Però sis mesos després de rebre el tractament termal, “els valors d’ambdós grups tornen a ser equiparables, pel que es dedueix que la balneoteràpia intensiva és efectiva en la millora de la qualitat de vida en pacients que reben aquest tractament hormonal, però requereixen certa periodicitat en les sessions termals per fer persistent la millora descrita”. 

Després d’aquesta segona experiència científica, l’alcalde Isidre Pineda valora molt positivament els resultats, que posen en valor les propietats terapèutiques de les aigües mineromedicinals de Caldes i projecten el reconeixement de la balneoteràpia més enllà d’una teràpia alternativa al sistema de salut convencional: “Per segona vegada consecutiva, podem dir ben alt que les aigües termals de Caldes milloren la salut de les persones, en concret de les dones pacients de càncer de mama”. Amb tot, continua, “l’assaig reforça el convenciment que la balneoteràpia és molt més que una prescripció social, és una disciplina de salut complementària que ajuda a reduir afectacions severes”. I, en aquest sentit, “estem convençuts a impulsar investigacions com aquesta, de la mà d’institucions de prestigi com l’Hospital del Mar, perquè, més d’hora que tard, estic segur que la balneoteràpia acabarà essent un recurs de salut al servei del nostre país, com passa a altres regions d’Europa”. 

 

IMATGE | Q.PASCUAL 

IMATGE | Thermalia / Ona Vidal Serra 

IMATGE | Q.PASCUAL 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss