Després d’un cas molt complicat, en Fox decideix desconnectar uns dies. Necessita descansar i evitar assassinats durant almenys quaranta-vuit hores. Condueix per una carretera de muntanya sense rumb concret quan un cartell li crida l’atenció: “Per anar a Aldees de la Dreta, giri a la dreta.”
—Lògic! —murmura en Fox, i decideix seguir la indicació, més que res per curiositat.
Aldees de la Dreta és un petit conjunt de masies agrupades. En Fox de seguida fa amistat amb els veïns. Uns aldeans molt amoïnats i espantats. Sembla que, en una de les masies, hi tenen lloc fets paranormals. Cada matinada, un gos borda desesperadament a les tres en punt. El senyor Brufau, el propietari, jura que l’animal veu fantasmes al jardí. El gos, en canvi, té cara de no creure’s res.
En Fox acorda amb en Brufau que passarà la nit vigilant la masia per estar present quan el gos bordi a les tres de la matinada.
El gos borda exactament a les tres. Ni un segon abans ni un després. Però, quan ho fa, en Fox observa que no mira el jardí. Mira a terra. Per tant, entén que el gos escolta o percep alguna cosa per sota seu.
Guiat pel gos, comença a inspeccionar la zona fins que troba, sota els peus, una tapa tancada amb un cadenat. Això el porta a investigar els antics plànols de la masia i dels voltants. Aquests mostren una galeria minera que travessava la muntanya fins a una via abandonada, un descobriment que l’empeny a sospitar que el propietari sap exactament què passa i que, a més, està mentint. Tot i no tenir proves, se les empesca per convèncer el cap de la policia del poble perquè li segueixi el joc.
En contra dels desitjos del propietari, que troba absurda la presència policial davant d’un o diversos fantasmes, aquella nit en Fox i un agent de policia es proposen fer-li companyia.
Abans de les tres, en Fox fa una declaració:
—He descobert què espanta el gos.
El propietari es posa tens.
—No vol saber qui és el fantasma que apareix a les tres de la matinada?
—Potser val més deixar-ho córrer, no em trobo gens bé.
—No serà que pretén avisar els seus còmplices que avui no passin pel túnel?
—No sé de què parla! —salta l’home, agressiu i pàl·lid.
En Fox fa un mig somriure murri i mira el rellotge.
—Què s’hi juga que avui el gos no borda?
Efectivament, a les tres de la matinada el gos continua dormint tranquil·lament.
El propietari queda atrapat, sense saber com reaccionar. De sobte, apareix el cap de policia amb un somriure d’orella a orella. El motiu: gràcies a les indicacions del detectiu, han atrapat una banda de contrabandistes en plena feina.
—Com pot veure, senyor Brufau —apunta el detectiu—, la finalitat de la presència d’aquest agent no era fer-li companyia, sinó tenir-lo vigilat mentre un escamot policial investigava el túnel que vostè i els seus còmplices han obert i que connecta amb l’antiga mina abandonada. El gos bordava perquè exactament a les tres, passava per la mina un tren subterrani de mercaderies. El soroll i les vibracions el posaven nerviós—. En Fox s’ajup per gratar-li el cap al quisso.
—Es va inventar la història del fantasma perquè els veïns no descobrissin que utilitzava els túnels de la mina per amagar-hi material robat.
