“A Barcelona, sabem que un de cada dos casos d’asma infantil està relacionat amb la contaminació ambiental”. En aquest sentit, la pediatra calderina, coordinadora adjunta del Grup de Treball de Salut Mediambiental de la Societat Catalana de Pediatria i secretària del Comitè de Salut Mediambiental de l’Asociación Española de Pediatría, Elena Codina, alerta que l’impacte de la contaminació ambiental és especialment crítica en la salut de la població infantil: “Els infants respiren fins a un 60 % més d’elements contaminants i el seu sistema respiratori encara no és prou madur, de manera que els efectes nocius derivats de la contaminació ambiental tenen un impacte més gran en la seva salut. De fet, aquest impacte ja s’ha evidenciat en nivells baixos d’exposició, amb conseqüències en el neurodesenvolupament o l’augment de patologies autoimmunes amb una afectació per a tota la vida”.
En aquest context, l’entitat Ecologistes en Acció ha publicat els resultats de l’estudi “La qualitat de l’aire en entorns escolars”, amb el suport de la Societat Catalana de Pediatria, on s’ha avaluat la qualitat de l’aire a partir de sensors que determinen el nivell de diòxid de nitrogen (NO2) en 147 centres educatius de 28 municipis catalans (fins a 412 centres de 66 municipis d’arreu d’Espanya).
Codina va presentar el 20 d’abril els resultats obtinguts de l’anàlisi a Caldes de Montbui. En aquest, les dades indiquen que tots els centres calderins compleixen la normativa actual, però només un d’ells compleix la nova Directiva Europea que entrarà en vigor l’any 2030 (situant-se per sota dels 10 micrograms de diòxid de nitrogen (NO2) per metre cúbic), i dos dels centres superen el límit màxim recomanat per l’OMS.
A partir d’aquestes dades, i en el marc del panorama registrat en l’àmbit estatal, “el nostre municipi no és dels pitjors”, apunta Codina, però és evident que “els nivells saludables de contaminació no existeixen, de manera que cal tendir cap a unes directives i lleis més exigents, que s’acostin al màxim als nivells recomanats per l’OMS”, adverteix.
A partir de la diagnosi i del context mediambiental general, amb l’horitzó en la nova Directiva del 2030, Codina insisteix: “Cal que ens hi posem de valent, estudiar les circumstàncies de cada entorn escolar i analitzar com podem millorar la situació a cada cas”.