A Caldes de Montbui, l’ampliació de l’escut social té un element central: l’habitatge. I no és casualitat. Ha estat fruit de la pressió política dels Comuns i de la plantada dels ministres de Sumar davant una proposta inicial que era clarament insuficient per protegir la majoria social.
Durant setmanes, els Comuns han insistit que no n’hi havia prou amb proclames, que calien mesures concretes per evitar que la crisi tornés a recaure sobre les famílies. Quan el PSOE va posar sobre la taula un paquet que deixava fora l’habitatge, la resposta va ser clara: plantar-se. Sense garanties, no hi havia acord.
Aquesta posició ferma ha estat clau perquè finalment s’incorporin mesures decisives. La pròrroga dels contractes de lloguer fins al 2027 evita un escenari de pujades massives en un moment en què centenars de milers de contractes vencen arreu de l’Estat. Això significa, en termes molt concrets, mateix pis, mateixes condicions i sense increments abusius.
A més, el topall del 2% en l’actualització anual dels lloguers posa fre a l’escalada de preus i protegeix especialment joves i famílies amb rendes mitjanes. A Caldes de Montbui, on els preus han crescut de manera sostinguda, aquestes mesures són determinants per garantir que la gent pugui continuar vivint al seu municipi.
Aquest avenç demostra una cosa molt clara: quan els Comuns empenyen, l’escut social s’amplia. No ha estat una concessió gratuïta, sinó el resultat d’una negociació dura i d’una voluntat clara de no cedir davant una proposta insuficient.
Ara bé, amb les mesures sobre la taula, la pilota passa a altres forces polítiques. El PP i Vox ja han anunciat que votaran en contra i Junts, de nou, s’ha sumat. Es troben de nou al costat de l’especulació i en contra de tots els catalans.
A Caldes , això no és un debat abstracte. Vol dir evitar pujades de centenars d’euros al mes, garantir estabilitat i defensar el dret a l’habitatge. En definitiva, vol dir decidir si aquesta crisi la tornen a pagar els de sempre o si, aquesta vegada, es posa la gent al centre.
