Esposats, engabiats, drogats: aquesta és la «solució innovadora» d’Europa per a l’asil*

Autora: Maite Vermeulen
Traducció: Àngels Oliveras
 Imatge | El centre de detenció a Gjäder. Foto de Francesco Bellina.

 

Imagina’t: un Govern que porta persones migrants, emmanillades com a delinqüents, a bord d’un vaixell de la marina fins a una presó d’un país on mai no han estat.

Imagina’t: un jutge reprèn el Govern, però aquest segueix endavant sense immutar-se i denuncia als mitjans de comunicació que els jutges, amb les seves sentències, posen en perill la seguretat nacional.

Imagina’t: no es permet al món exterior tenir contacte amb les persones migrants, que estan engabiades i sedades.

Això et sonarà a notícia dels Estats Units en plena era Trump, oi? A algun desconcertant espectacle feixista que té lloc a l’altra banda de l’oceà, oi?

Doncs no és així. No és una història nord-americana. Aquesta història transcorre a Europa.

I passa al marge del focus mediàtic. Està protegida amb cura de la interferència d’organitzacions de drets humans i organismes legisladors. Amb una estructura jurídica tan complexa que gairebé ningú no aconsegueix entendre-la.

Durant el darrer any, juntament amb el periodista italià Giacomo Zandonini, vaig investigar l’acord migratori que Itàlia va signar amb Albània. Un acord que la majoria dels països de la UE, inclosos els Països Baixos, consideren un exemple «innovador» de com tractarem en un futur les persones migrants que vulguin arribar a Europa.

Si analitzem aquest «model innovador», veiem com es trepitgen no només els drets de les persones migrants, sinó també el mateix Estat de dret. I que la manca de transparència és la base d‟aquest projecte per a un nou enfocament europeu de la migració.

 

Tramitació de sol·licituds d’asil fora de la UE

En virtut de l’acord entre Itàlia i Albània, anomenat formalment el «Protocol sobre el reforç de la cooperacióen matèria de migració», Itàlia ha construït dues «instal·lacions» en territori albanès per «gestionar» les persones migrants: un centre de registre a la ciutat portuària de Shëngjin i un hotspot (1) i centre de expulsió.

L’objectiu: interceptar al mar les persones migrants que es dirigeixen a Itàlia i portar-les a Albània, un país que no pertany a la UE. Des d’allà, se’ls denega l’asil mitjançant un procediment ràpid i se les deporta com més aviat millor al país d’origen.

Itàlia porta des de l’octubre del 2024 intentant posar en pràctica aquest sistema, però no se li ha permès. Entre altres motius, perquè Itàlia no pot retenir una persona durant més de 48 hores sense ordre judicial. O perquè aquestes persones no tenen cap enllaç amb Albània (2). Els jutges italians i europeus han rebutjat una vegada i una altra l’internament de persones migrants a Albània. I una vegada i una altra, el Govern italià ha buscat escletxes legals per eludir aquesta prohibició.

Altres països europeus segueixen amb gran interès aquest estira-i-arronsa. «¡Si us plau, mantinguin-me al corrent dels esdeveniments, ja que, al meu entendre, se’n poden extreure bones lliçons!», escriu un funcionari del Ministeri d’Afers Estrangers neerlandès en un correu electrònic intern. (3)

I és que fa anys que els Governs europeus busquen un model que els permeti deixar d’allotjar els sol·licitants d’asil en territori de la UE. Per exemple, el 2022, els britànics van tancar amb Rwanda un acord que va ser bloquejat a l’últim moment per un jutge, quan els sol·licitants d’asil ja eren a l’avió. La ministra neerlandesa de Comerç Exterior i Cooperació al Desenvolupament, Reinette Klever (PVV), va parlar el 2024 d’un acord amb Uganda per acollir sol·licitants d’asil (Uganda encara no n’estava al corrent).

Fins i tot el partit més gran dels Països Baixos, D66, que manté postures relativament progressistes en matèria de migració, afirma a l’esborrany de l’acord de govern amb el CDA que aspira a un sistema «en quèles sol·licituds d’asil es puguin presentar i tramitar fora d’Europa».

 

Intents de suïcidi i cel·les destrossades

Però la pregunta és: és realment desitjable tramitar les sol·licituds d’asil en un centre de detenció d’un país llunyà? Com afecta això les persones recloses allà? Perquè cal tenir en compte que no es tracta de delinqüents.

La situació de les persones migrants a Gjadër, la localitat d’Albània on s’ha construït el hotspot, és impactant. No saben per què són a Albània ni quant de temps estaran recloses. No poden rebre visites. No tenen zones comunes ni instal·lacions esportives, ni tan sols un tros de gespa per on passejar.

Intents de suïcidi, emergències mèdiques, cel·les destrossades, però també persones que van intentar cosir-se els llavis: és el pa de cada dia. Una persona es va beure una ampolla sencera de xampú. (4)

Per bregar amb l’estrès, a les persones migrants els recepten antidepressius i somnífers. Moltes no poden ni parlar. (5)

Fins ara, des que van obrir els centres, el 2024, «només» 256 persones han estat retingudes a Gjadër. La idea de la primera ministra italiana Giorgia Meloni és que s’empresonin 36.000 migrants a l’any. Com serà la situació aleshores, ni ens ho podem imaginar.

 

Quins drets queden?

Si preguntem a Brussel·les o altres capitals europees sobre l’acord entre Itàlia i Albània, la paraula de moda és «innovador».

Disset líders governamentals europeus parlen en una carta sobre «aliances innovadores» per a la migració. El Ministeri d’Asil i Migració dels Països Baixos vol apostar per formes innovadores de cooperació en matèria de migració, com l’acord entre Itàlia i Albània. I el primer ministre Dick Schoof va assistir a una reunió de països «afins» sobre «solucions innovadores» per a la migració irregular. (6)

En aquest context, «innovador» vol dir que, quan s’assoleixen els límits de la llei, és hora de canviar-la. I de continuar modificant-la fins a poder fer el que es vulgui amb les persones migrants. (7)

I això malgrat que no hi ha cap prova que «resolgui» res. Fins ara, el projecte d’Albània no ha tingut cap efecte sobre el nombre d’arribades a Itàlia ni ha suposat una gestió més eficaç del sistema d’asil. No en va, el destacat grup d’experts europeu CEPS (8) qualifica l’acord com «una mala pràctica en matèria de política de migració i asil». «S’ha de considerar un model que cal evitar —escriuen els investigadors del CEPS (9)—, ja que es caracteritza per una il·legalitat i una inviabilitat generalitzades que soscaven tant la seva aplicació com la racionalitat».

Però aquest acord no té res a veure amb consideracions racionals. No és una gestió més eficaç dels fons ni una agilització del procés d’asil. Allò que l’acord representa sobretot és un model de com acabar amb els drets humans, debilitar l’Estat de dret europeu i normalitzar les postures de l’extrema dreta sobre la migració.

 

A hores d’ara s’estan elaborant a Europa noves lleis que facilitaran aquest tipus d’acords. (10) Així, els obstacles jurídics amb què s’ha trobat el Govern italià a Albània serveixen per identificar les lleis i les normes que s’han de modificar.

La pregunta és, doncs, què ens quedarà de l’ordenament jurídic de la UE si es normalitza cada cop més el desig dels polítics europeus de tancar els sol·licitants d’asil a altres països.

La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, qualifica l’acord com un «canvi de paradigma». (11) I té raó: és un canvi, però cap a un món on els drets humans han deixat d’existir.

 

* Aquest és un resum del reportatge «Esposats, engabiats, abandonats: aquesta és la “solució innovadora” d’Europa per a les persones migrants no desitjades», de Giacomo Zandonini i Maite Vermeulen.

(1) Un hotspot és un lloc on es poden processar sol·licituds de protecció internacional de forma accelerada. És una combinació entre un centre de sol·licitud d’asil i una presó; els sol·licitants no poden sortir del centre.

(2) Segons el «criteri de connexió» europeu, només es pot traslladar les persones migrants a un país amb què tinguin un vincle, per exemple perquè hi hagin viscut o hi tinguin família.

(3) El correu es va fer públic per una «petició Woo». Segons la Llei Woo (Llei del Govern Obert), qualsevol persona pot sol·licitar al Govern que divulgui informació.

(4) Aquestes històries recorden la «Solució del Pacífic» australiana. A partir del 2001, aquesta política va provocar que les persones migrants que arribaven amb vaixell a Austràlia fossin recloses indefinidament en instal·lacions carceràries de l’illa de Manus (Papua Nova Guinea) i l’Estat insular de Nauru. Amnistia Internacional va descriure els centres com “una barreja tòxica d’incertesa, detenció il·legal i condicions inhumanes”, caracteritzada per “una epidèmia d’autolesions”.

 

(5) Això ho va veure clarament Anna Strolenberg, diputada del Parlament Europeu per Volt, quan va visitar el centre el maig del 2025. «La majoria dels homes amb prou feines responien —explica—. Estaven apàtics o parlaven amb dificultat. Un home es va treure un grapat de medicaments de la butxaca dels pantalons per mostrar-nos-los. Va dir que tots prenien antidepressius i somnífers. Algunes de les persones amb qui parlem no sabien quin dia era ni quant de temps portaven tancades».

En un informe que van escriure les polítiques italianes Cecilia Strada i Rachele Scarpa per al Consell d’Europa es llegeix el següent sobre el centre de Gjadër: «Després d’unes setmanes al centre, tots els detinguts van manifestar que tenien importants problemes emocionals i psicològics, amb una necessitat generalitzada d’iniciar o intensificar un tractament farmacològic, adreçat expressament a fer front a les circumstàncies que han de suportar i poder dormir».

(6) Font: Giorgia Meloni a X (17 d’octubre del 2024).

(7) Font: Heinrich Böll Stiftung: From fast-track asylum to return hubs. The Italy-Albània deal on trial’

(8) Centre for European Policy Studies.

(9) Font: CEPS: ‘The 2023 Italy-Albània protocol on extraterritorial migration management’

(10) Com la proposta d’un nou Reglament sobre el retorn, que permet la creació de “centres de retorn” a països aliens a la UE.

(11) Font: Palazzo Chigi: ‘Vertice Intergovernativo Italia-Albania, scambio di accordi i dichiarazioni alla stampa’ (a partir de 14:50).

 

Original en neerlandès:

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Do not miss