“Amb les atzagaiades de Trump, crec que a Europa ja no li queden gaires ganes de riure-li les gràcies”

El politòleg i ex-eurodiputat, Jordi Solé, valora el posicionament d’Europa en el marc del nou conflicte a l’Orient Mitjà 

IMATGE | L’ex-eurodiputat, Jordi Solé, cap de l’Oficina de l’ACM a Brusel·les > CEDIDA

 

Ha participat activament de la política europea durant anys com a eurodiputat i secretari de Política Internacional d’Esquerra Republicana de Catalunya. Ex-alcalde i politòleg de formació, Jordi Solé és l’actual Cap de l’Oficina de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) a Brussel·les. Aprofitem la seva innegable expertesa per conéixer la seva opinió al daltabaix mundial arran dels atacs dels EEUU i Israel a l’Iran.

 

– T’ha decebut la resposta d’Europa a l’esclat del conflicte a l’Iran? 

La primera resposta, sí, em va decebre. La posterior, em va semblar més encertada. M’explico. Al principi algunes declaracions -per exemple de la presidenta de la Comissió Europea Ursula Von Der Leyen, o d’alguns primers ministres- semblaven justificar l’atac dels EEUU i Israel, amb l’únic argument que el règim dels aiatol.làs és abominable. Jo estic d’acord amb això: és un dels règims més repressius del món, poques setmanes enrere havien reprimit brutalment les protestes de molts iranians matant a milers de persones. Però alhora crec que s’ha de respectar el dret internacional i que la legítima defensa ha d’estar molt ben fonamentada per iniciar una guerra, cosa que en aquest no sembla acreditada. Molts analistes coincideixen que l’Iran no suposava cap perill imminent per als Estats Units.  Tampoc per Israel, més enllà de la utilització que ha estat fent Iran de grups “proxies” a països de la zona per amenaçar-los i atacar-los, grups que havien quedat molt afeblits els darrers temps. Aquests dos països ja havien atacat les instal·lacions nuclears iranianes el passat estiu i ens deien que havien destruït la capacitat dels aiatol.làs de produir armament nuclear. Aleshores, o ens van dir una mentida llavors, o ens la diuen ara quan justifiquen l’agressió per destruir l’arsenal nuclear. Però és que a més decapitar el règim iranià i bombardejar el país durant setmanes només contribueix a perpetrar més el règim teocràtic en posicions encara més radicals, com s’ha vist. Veient tot aquest despropòsit, i les conseqüències que comporta sobre l’economia mundial, la segona resposta europea, “Aquesta no és la guerra d’Europa”, em va semblar més adequada. Crec que a Europa, amb les atzagaiades constants de Trump -guerres comercials, amenaces sobre Groenlàndia, menyspreu evident als socis europeus, ingerències a favor de l’extrema dreta europea- ja no li queden gaires ganes de continuar rient-li les gràcies.

 

– Com valores l’estat de cohesió del projecte europeu i dels seus valors fundacionals, avui?

Amb una mirada llarga, valorant els 80 anys que fem integració europea, soc més aviat optimista pel que fa a la cohesió. No hi ha cap “Exit” a la vista, el Brexit va demostrar que marxar de la UE no és una bona idea, i ara ni tan sols els estats més problemàtics es veuen fora del paraigües de la UE. El que sí que tenim és cada vegada més països volent entrar. Islàndia farà un referèndum aquest agost sobre això, i hi ha una desena de països més trucant a la porta. Malgrat que l’extrema dreta és per definició anti-UE, i malgrat el seu malaurat avenç electoral i els esforços que fan per desgastar la UE des de dins, veig una majoria europeista sòlida en molts llocs. No tan europeista com a mi m’agradaria, però diguem que mínimament europeista com per almenys defensar el camí recorregut. 

Pel que fa als valors fundacionals, això ja és una altra història. Amb la situació geopolítica actual, la UE més que mai s’ha de postular clarament com el lloc del món on aquests valors (llibertat, igualtat, respecte als drets humans i a la diversitat) són més fermament protegits. I ens queda feina per fer. Això no es construeix un dia per l’altre i els que se senten temptats per la xerrameca populista dels extremismes, que tinguin en compte que costa molt més construir que destruir.  

 

· Quins interessos geopolítics reals expliquen l’atac a l’Iran?

Els d’Israel estan clars: afeblir al màxim el seu gran rival a la zona per poder esdevenir la potència inqüestionable a l’Orient Mitjà i redefinir la regió. Els dels EUA ja són més difícils d’aclarir. Probablement, Trump en part s’ha vist arrossegat per Netanyahu. Després hi ha un argument que pot sonar molt planer, però que no hem d’obviar: a la indústria de defensa -i la nord-americana és la més potent del món- ja li va bé que de tant en tant es buidin els estocs d’armament per poder produir més. I segurament la voluntat de complicar el subministrament del petroli iranià a la Xina, el gran rival dels EEUU. Però parlar de Trump i d’estratègia clara, veient la quantitat de decisions erràtiques que ha pres, potser és parlar massa.

-Davant de l’aparent impunitat d’aquestes accions i dels seus governs, quin sentit té l’existència d’organismes, aliances o normatives internacionals?

El dret internacional i el multilateralisme tenen tot el sentit del món, més enllà de si hi ha governs que amb les seves accions més aviat se’n riuen. El dret internacional serveix per posar normes a les relacions internacionals i límits a la impunitat. Els òrgans multilaterals els necessitem per fer prevaldre la diplomàcia per sobre de la guerra. Les Nacions Unides són imperfectes i s’haurien de reformar a fons, entre altres coses perquè el món ha canviat molt des de la Segona Guerra Mundial i avui hi ha potències emergents i potències mitjanes que reclamen un paper més rellevant. Però és infinitament preferible les Nacions Unides, per imperfectes que siguin, a la llei de la selva, on sempre s’imposa la raó de la força. Europa ha de reivindicar de manera ferma el respecte al dret internacional i el multilateralisme. És una dimensió que he trobat a faltar més enllà de la idea que “aquesta no és la guerra d’Europa”.

 

– Com preveus que avançarà el conflicte i quines seran les repercussions en l’àmbit mundial?

Crec que els EUA no saben com sortir de la situació que han generat. Aquesta guerra no l’entén gairebé ningú, tampoc als EUA. Fins i tot hi ha una part del moviment MAGA que no l’entén. Però el que sí que entén tothom és l’alça de preus que comporta a tot el món. Com que les raons que ha donat Trump per l’atac han anat canviant, és difícil saber a partir de quin moment pot vendre la fi dels atacs com una victòria. Pels aiatol.làs, com que molt probablement continuaran al poder i això és l’únic que ara mateix els importa, cantar victòria serà més fàcil. Crec que la disrupció provocada als preus de l’energia i al comerç internacional, i la impopularitat d’aquestes accions bèl·liques, començant als EUA, són factors que pressionaran per aturar aquesta guerra d’alguna manera que ambdues parts puguin vendre com una victòria.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss