En un comerç observo des de l’aparador, la presentació d’un ornament ubicat el cap d’amunt d’una vitrina. Està col·locat entremig d’un diminut triangle estilitzat que serveix per embellir-lo. Es tracta, d’un braçalet amb nusos i que degudament separats, es configuren en un adorn per lluir en el canell. En cadascú d’aquests nusos, és on posen en relleu unes paraules concises, suggerents i exemplificadores. Estan impreses en un cartó que l’acompanya com a un reclam comercial atractiu. De les paraules inscrites, és on queden reflectides un reguitzell d’idees, desitjos i intencions preconcebudes. Cada una s’expressen d’una manera prominent i donen a entendre de la clara necessitat de sentir-les com un reforç vitalici que de caràcter espiritual, dona el significat intrínsec i un valor àlgid i possessiu. És així, com des de la simplicitat d’un braçalet elaborat en un material tèxtil vermell, com queden nuades les següents paraules que prossegueixen en el canell de mà i talment, com una plantilla generosa s’esdevenen com una mena de font única; d’un desig que transcendeix el temps en la vida com les set anomenades: protecció, fortalesa, abundància, equilibri, gratitud, unió i la intuïció. Tanmateix, d’aquesta última es diu; que és el fet de conèixer d’una manera immediata, una realitat sense recórrer a la raó el pensament o l’estudi sobre una temàtica. Així, doncs, és sense desfer el nus aquesta vaga intuïció, quan m’adono que cadascuna de les paraules no queden subjugades en un mer núvol d’un pensament: sinó que tenen la seva raó de ser just a l’instant en el fet que la persona decideix donar-li l’essència corresponent d’un significat que sempre serà particular, vivencial i intransferible, d’aquesta història dels set nusos.