Més de 45 trams de vials no urbans recollits en l’Inventari de Camins

03/02/2026
0 comments
redacció
Categoria: Actualitat
0

> Publireportatge de l’Ajuntament de Caldes de Montbui

L’Ajuntament de Caldes de Montbui aprova de manera definitiva la xarxa municipal de camins, descrita en un extens document consensuat amb la ciutadania, considerat exemple de bones pràctiques per a altres municipis

IMATGE | El Camí de la Font del Dimoni, que parteix del Remei, és un dels prop de cinquanta trams de vials no urbans que recull el nou Inventari Municipal de Camins de Caldes de Montbui. > Q.PASCUAL

Des d’una propietat forestal que decideix tancar un camí, generant possibles controvèrsies amb persones caminaires o d’altres usuàries, o una altra que té dificultats per inscriure en el Registre una modificació de la seva propietat; des d’un conflicte derivat de l’obligatorietat del manteniment d’un camí o la capacitat per decidir el model de circulació en un tram de vial no urbà. “Aquestes són algunes de les dificultats amb les quals ens trobàvem fins ara i que no en podíem donar una resposta clara pel fet de no disposar d’un document regulat on constés, de manera explícita i verificada, la xarxa pública de camins de Caldes de Montbui”, explica Jordi Martín, regidor de Plantejament Territorial. “Ara, en canvi, arran del nou Inventari Municipal de Camins, el municipi disposa d’un instrument precís i exhaustiu, amb capacitat tècnica i legal, que serà absolutament cabdal per a la millora de la gestió municipal del territori”, continua.

L’aprovació definitiva en el plenari calderí que dona validesa a l’Inventari Municipal de Camins de Caldes de Montbui respon a l’obligatorietat dels ens locals a inventariar els béns patrimonials i de domini públic, d’acord amb la Llei municipal i de règim local. De fet, el Reglament de patrimoni dels ens locals concreta que, d’entre aquests béns, cal recollir el llistat de vials no urbans destinats a l’ús públic (ja siguin aptes per al trànsit rodat o els senders).

Al marge, però, d’aquesta obligatorietat, “la realitat és que molts ajuntaments no disposen d’aquest document, i encara menys que s’hagi dut a terme en el marc d’un procés participatiu com s’ha fet a Caldes de Montbui”, apunta Antoni Larrull, geògraf responsable de la redacció de l’Inventari Municipal de Camins de Caldes de Montbui. En la gran majoria dels casos, continua, els municipis que disposen d’aquest inventari acostumen a aprovar el treball previ fet per la Diputació de Barcelona, l’entitat supramunicipal que vetlla per a l’elaboració dels inventaris de camins: “Aquests treballs determinen un seguit de camins que poden ser susceptibles de ser de caràcter públic a partir de la seva presència en fonts cartogràfiques i cadastrals, bàsicament. Això fa que siguin propostes àmplies que busquen l’exhaustivitat, mirant de no deixar-se “cap camí”, continua. En el cas de Caldes, però, i a partir del treball previ que havia fet la Diputació l’any 2021, “la recerca d’altra documentació i, sobretot, el contrast amb la informació aportada pels propietaris, així com l’anàlisi detallada de la funcionalitat històrica dels camins, ha permès depurar i modificar aquest treball inicial (descartant camins i incorporant-ne de nous) fins a concretar-ho en el document que s’ha aprovat”, afegeix Larrull.

Així doncs, amb l’objectiu de clarificar de manera minuciosa i veraç la titularitat dels vials no urbans de Caldes de Montbui, “hem dut a terme una tasca d’investigació i verificació enormement complexa –liderada per Larrull i amb la coordinació tècnica de l’Ajuntament–, que ha requerit la consulta de múltiples arxius històrics, fonts fotogràfiques i cartogràfiques, una carregosa feina de camp i la intervenció de tots els actors implicats; un llarg procediment i resultat final del qual disposen pocs ajuntaments arreu de Catalunya”, s’hi refereix Martín. El resultat és “una eina indispensable perquè els ajuntaments exerceixin les competències que la legislació atorga als municipis per a la defensa dels camins públics”, afegeix Antoni Larrull, en la memòria aprovada.

En el cas de Caldes de Montbui, el projecte va arrencar l’any 2016, quan l’Ajuntament va aprovar per Junta de Govern Local l’acord relatiu a la contractació per a la realització de l’Inventari de Béns i Drets. L’acord inicial va ser aprovat en el Ple del mes de març de 2019, però l’impuls polític i la coordinació tècnica per a l’elaboració de l’inventari de camins no va arrencar fins a l’any 2023. Aleshores l’Ajuntament va encomanar la tasca que partia de la feina realitzada entre els anys 2021 i 2023 a través de l’encàrrec fet per la Diputació de Barcelona i que ha culminat, finalment, amb la creació d’un document inèdit al municipi: “Han estat tres anys de feina de formigueta que ha generat un document extensíssim del qual n’estem molt satisfets”, diu Jordi Martín, mentre afegeix que “hem aconseguit definir amb determinació i exactitud quins vials no urbans són de titularitat municipal; una gran tasca que s’ha assolit amb un consens de municipi després de consultar i treballar, frec a frec, amb la ciutadania en general, i les finques i propietats forestals en particular”. Per tant, continua Martín, “ara disposem d’un inventari que ha estat validat per tothom, malgrat continuar viu per poder ser modificat quan sigui necessari”.

UNA CINQUANTENA DE TRAMS DE VIALS NO URBANS INVENTARIATS

Un dels elements claus en la vida de tots els municipis és la xarxa de camins rurals, lligats tradicionalment a l’activitat agrària i forestal, la comunicació entre municipis, els espais verds i de natura, els llocs històrics i d’interès patrimonial. Amb el temps, però, i arran dels canvis socioeconòmics en la societat emergent, les activitats per les quals es destinaven tradicionalment certs camins rurals han patit variacions importants: de l’explotació agrícola i ramadera a l’interès turístic o les noves activitats lúdiques i esportives en el medi natural. Aquests són alguns dels motius pels quals s’ha fet necessària la creació de l’inventari de camins que ha requerit, alhora, la recuperació d’un extens volum de documentació històrica per aclarir-ne l’ús i la titularitat: “La nostra intenció sempre ha estat la de verificar i recollir en un document oficial aquells camins que realment són municipals. En cap cas ha estat plantejat amb una voluntat lesiva o d’expropiar propietats, sinó tot el contrari. I crec que tothom (administració, propietaris i persones usuàries) hem quedat contents amb el procediment i el resultat”, valora Jordi Martín.

En concret, l’Inventari Municipal de Camins de Caldes de Montbui recull 39 camins o vials no urbans aptes per a la circulació amb vehicles de quatre rodes, 15 senders o corriols amb insuficient amplada o sense vocació per tal que hi circulin vehicles de quatre rodes i 1 camí històric que en l’actualitat es troba en desús. La seva enumeració dins l’inventari es mostra segons la codificació plantejada per la Diputació; una classificació que permet descriure l’ús i l’estat en el qual es troba cada tram de vial per, finalment, “generar una base de dades que tingui la virtut d’esdevenir una veritable eina de gestió per a l’Ajuntament”, explica Larrull. En concret, el document recull una caracterització morfològica per a cada tram de camí, indicant-ne el codi, el nom, el topònim d’origen, la seva longitud i l’amplada mitjana, les coordenades UTM de l’inici i el final, la naturalesa del bé, el seu títol adquisitiu i la referència cadastral (en cas de tenir-ne).

“En aquesta tasca, complexíssima, d’identificar i descriure cada traçat de camí, també hem estat testimonis d’històries boniques de famílies que ens han explicat l’origen d’alguns camins creats pels seus besavis i que, amb el temps, han evolucionat a altres usos, amb la tolerància de pas per a rutes i excursions”, apunta Jordi Martín. En aquest treball de recerca d’informació relativa a cada tram –que ha permès tenir la certesa de quin d’aquests trams són realment municipals–, “n’hem eliminat alguns que eren plantejats en el treball inicial i sumat d’altres com els accessos a les urbanitzacions, pel fet de ser sòl no urbà amb un ús públic molt evident”, explica Marc Freixa, tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament. En aquest sentit, continua el tècnic, “és important subratllar que aquest inventari únicament recull els trams municipals, més enllà de ser públics, ja que hi ha altres camins rurals els quals depenen exclusivament d’altres administracions, com l’entorn de la Torre Marimón, o d’altres que mantenen un conveni o una cessió amb l’Ajuntament per al seu interès patrimonial”.

De la selecció resultant, l’Ajuntament en té l’obligatorietat del seu manteniment i, alhora, adquireix plenes capacitats per decidir-ne la mobilitat o el dret de pas. En paral·lel, existeixen aquells altres casos de possibles trams de titularitat privada, però amb tolerància de pas per a vianants: “Alguns GR passen per finques privades i, històricament, han existit acords entre propietaris i les federacions d’entitats excursionistes on hi ha vinculada la corresponsabilitat en el manteniment d’aquests camins”, afegeix Freixa.

LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA COM A EIX VERTEBRADOR EN L’ELABORACIÓ
“Caldes s’ha convertit en un exemple a seguir per altres ajuntaments que vulguin impulsar l’elaboració del seu inventari de camins”, diu Larrull. De fet, continua el tècnic, “l’experiència de Caldes és considerada una bona pràctica dins del sector, i em consta que es procurarà incorporar aquesta metodologia a altres municipis”.

I és que, segons explica el regidor Jordi Martín, “a l’Ajuntament ho teníem molt clar des d’un inici: volíem plantejar un procediment ‘a la calderina’, és a dir, partint d’un procés participatiu, ja que entenem que la participació és sempre un aspecte clau que enriqueix qualsevol projecte de municipi”.

A partir, doncs, de l’estudi inicial, “vam proposar-nos depurar aquesta àmplia xarxa de camins amb la ciutadania i propietaris forestals”. Al final, continua Marc Freixa, “ells i elles tenen un ampli coneixement del territori i podien aportar informació molt valuosa que, finalment, ha servit per treure’n l’entrellat més ràpid, especialment a l’hora d’identificar aquells camins que, clarament, no són municipals”. En concret, el procés participatiu es va plantejar en tres sessions deliberatives públiques: una oberta a la ciutadania, una amb propietaris de terrenys agrícoles i forestals i una darrera amb les entitats interessades. En paral·lel,“també vam dur a terme una trentena de reunions personalitzades amb diverses propietats que van ser d’ajuda per resoldre dubtes”, continua Freixa.