el drac d'or

El Casino presenta la nova temporada de tardor amb l’estrena d’“El Drac d’Or”

> Mireia Clapers

La secció jove del Grup Escènic Casino porta a escena l’obra de Roland Schimmelpfennig adaptada i dirigida per Ferran Devesa, amb la gran estrena aquest divendres 12 de setembre 

IMATGE | Part del repertori en un assaig d’”El Drac d’Or”; l’obra amb la qual el Casino estrena el nou cicle de teatre de tardor, aquest divendres. > CEDIDA 

El Casino de Caldes ho té tot a punt per iniciar una nova temporada. Aquest mes de setembre arriba el XVIII Cicle de teatre de tardor i s’estrena amb una producció a càrrec de la secció jove del Grup Escènic Casino. L’obra escollida per posar en marxa aquesta temporada cultural és El Drac d’Or, de Roland Schimmelpfennig. Una proposta, de creació col·lectiva, que combina el talent interpretatiu dels joves amb la feina tècnica i artística de tot l’equip que hi participa. Sobre aquest muntatge en parlem amb Ferran Devesa, responsable de l’adaptació i director de l’obra.

 

– Per què heu escollit aquesta obra?

Amb la Secció Jove del Grup Escènic volíem enfrontar-nos a un text que fos alhora un repte interpretatiu i un mirall de la nostra societat. El Drac d’Or, de Roland Schimmelpfennig, parla de la immigració i de com sovint la invisibilitzem, però també dels conflictes de les societats contemporànies occidentals i ho fa amb un text teatral potent, fragmentat i generant elements típics del distanciament Brechtià. Ideal perquè els joves actors i actrius (Bernat Cuixart, Irene Cuixart, Carolina Campmany, Berta Mirón, Pere Puigdomènech, Cristina Rodríguez, Aleix Vila, Jana Llort i Sílvia Hidalgo) poguessin desplegar-se en registres molt diferents.

– Com heu fet l’adaptació?

Hem fet una versió pensada per al nostre context i el nostre equip. L’obra original està pensada per a 5 intèrprets i en aquest cas s’ha reestructurat ad hoc. A més, hem incorporat recursos que accentuen la faula de la cigala i la formiga (que vertebra l’obra dramàtica) a través d’un recitat en francès de la faula original per Pere Puigdomènech, a més d’una banda sonora composta per Irene Cuixart i d’audiovisuals de Bernat Cuixart. La posada en escena immersiva que situa l’acció dins la platea, amb el públic a tres bandes, fa que l’espectador se senti part dels diferents espais per on transcórrer la peça.

– Quins reptes heu afrontat?

És un text que vaig tenir el plaer d’interpretar a l’Institut del Teatre de Barcelona dirigit per Israel Solà i que ara m’hi he enfrontat com a director. El repte més gran ha estat articular un muntatge on cada intèrpret assumeix múltiples personatges i registres, sovint molt allunyats entre ells, tot un repte interpretatiu. També ha estat un desafiament coordinar totes les dimensions tècniques. Per sort, he pogut comptar amb la implicació de Cristina Rodríguez en el muntatge i disseny de llums i amb la dissenyadora de moda Laia Muntal en el vestuari i l’escenografia, tot un goig.

– Com és treballar amb els joves del GEC?

Treballar amb ells ha estat molt enriquidor, de fet ja fa anys que ens coneixem amb la majoria. És especialment bonic veure com no només s’impliquen en la interpretació, sinó també en àrees creatives i tècniques. Aprofito per agrair l’ajut de Marta Barnils com a ajudant de direcció i la dedicació de tot l’equip durant aquests quatre mesos.

– Hi ha una intenció de remoure a l’espectador sobre el drama de la immigració?

Sí, i és un dels motius principals per fer aquesta obra. El muntatge mostra amb cruesa la manera com sovint fem invisibles els immigrants dins el nostre dia a dia. La immigració no és una estadística, és la vida i el dolor de persones que sovint preferim no veure des del nostre privilegi. No volem donar lliçons ni respostes tancades, però sí posar davant de l’espectador situacions que el facin reflexionar i remoure’s, especialment per la proximitat física que crea el format a tres bandes.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss