Recordar en bona part, és tornar a passar per al cor les vivències essencials de les emocions. Existeix, una memòria selectiva que es predisposa a fer surar certs records. I talment així, ho compararia en una mena de safata imaginada, on es mostrarien els més destacats. I com si es tractés d’un bufet lliure, es predisposarien aquelles èpoques esplendoroses que continuen bategant amb fluïdesa a dins de la memòria emocional. Sovint, es rememoren en els somnis, infinitats de records que s’han generat en el llarg d’un viatge.
Arran d’això, em sorgeix la imatge d’un vaixell en el qual, vaig fer el primer viatge a Menorca. Rememoro un candent ocàs i el qual, s’ha quedat extraviat a les agulles d’un rellotge: d’una matinada, d’un temps i d’un altre segle. Tal com deia, l’escriptor Paul Bowles; que mai tenim la certesa de quantes postes de sol albirarem en el llarg de la vida.
D’acord amb això, trauria profit, que la verdadera dimensió és la que obté cadascú a l’hora de contemplar una posta; hi ha l’evidència que tot quedarà i que nosaltres només fem que passar.
Tanmateix, la vida s’obre pas i sorgeix la màgia i més encara, quan davant d’un creixent sol colgat o d’un nítid crepuscle, s’esdevé que l’única pauta vital del fet de viure, és la llum. En essència, doncs, viatjar seria una manera d’anar a trobar la llum i en bona manera, il·lumini aquells somnis que assenyalen els paradisos perduts. M’avindria amb la idea d’un músic; en Carlos Santana molt procliu assenyalar el fet, que cadascuna de les persones posseïm una llum pròpia.
En aquesta tessitura lumínica, afegiria que podria estar a dins d’una mirada profunda, capritxosa i enamoradissa a l’instant d’una solpostada. Existeix, doncs, en el marge de les vivències d’un viatge, tot un mapa emocional a descobrir i que podria trobar-se en una drecera, rere un arbre, en una melodia o també a l’epidermis d’una pell enamorada.
En definitiva, sempre quedarà el record teixit d’una carícia i d’una besada idèntica a l’ombra d’un bosc, a la vora d’una marinada i davant de l’horitzó d’un sol ponent nítid, pur i balsàmic que farà perviure la llum en el cor.
