

“El març vam començar aquest viatge al passat amb Raquel Puig, veïna del barri i periodista, que ens va guiar pels llocs més emblemàtics del barri”, explica una docent responsable del projecte. Més tard, “amb Joan Serra, vam sortir a dibuixar el barri, tot practicant l’urban sketching, una modalitat de dibuix efímer que intenta captar l’essència dels indrets amb traços ràpids”, afegeix.
Com a darrera activitat, l’alumnat ha entrevistat–de manera col·lectiva– a familiars dels estudiants que han migrat des dels seus llocs d’origen fins a arribar al Bugarai. “Després d’una primera exploració de les històries migratòries de familiars, vam triar aquelles persones que, amb els seus testimonis, il·lustressin els dos grans moments migratoris que ha viscut Catalunya”, explica una docent. Així, alguns testimonis van narrar les seves històries arran de les migracions dels anys 60 i 70, caracteritzades per la duresa de la postguerra i la dictadura a Espanya, i d’altres procedents de diverses regions del món que han explicat les complexes relacions entre els llocs d’origen i d’arribada. “Tots els testimonis han estat molt colpidors i emotius, no només perquè involucrava la biografia dels nois i noies, sinó perquè han ajudat a entendre les dimensions de pèrdua i d’esforç col·lectiu”, continua la docent. En Javier, de 77 anys i nascut a Cuba, només feia cinc dies que havia arribat a Caldes quan va visitar l’alumnat “i ens va transmetre de manera molt viva el xoc de l’arribada. Ens va dir que mai hauria imaginat que, a la seva edat, faria el camí que van fer els seus avis espanyols, però a la inversa”.