La mediació en l’entesa i l’escolta

> PUBLIREPORTATGE DE L’AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI

El Servei Municipal de Mediació de l’Ajuntament de Caldes de Montbui compleix una dècada en funcionament des de la seva estrena i un any des de la represa del servei l’abril del 2024; un punt de trobada per a la comunicació i l’entesa que procura  la resolució de controvèrsies i garanteix el bon funcionament de la convivència veïnal  

 

És inevitable que, en un context de convivència, emergeixi la controvèrsia a partir de les perspectives que ens són originals i pròpies a cada persona. En el marc de les relacions horitzontals, les diferències són naturals i saludables, i contribueixen al creixement i l’enriquiment en qualsevol procés socialment constructiu. 

Ara bé, per tal que això succeeixi es fan imprescindibles dos aspectes essencials: la voluntat d’entesa i l’espai de trobada que faciliti una comunicació directa i bidireccional fins a l’assoliment d’acords o solucions favorables per a tots els actors implicats. “Sense aquests condicionants, aspectes que poden semblar trivials poden derivar en problemes de gravetat que dificultin molt la convivència. De manera que la mediació, la creació d’espais de trobada on poder parlar des de la calma i el respecte, permet ampliar el coneixement del conflicte, adonar-te de la situació que pateix qui tens al costat i trobar solucions que siguin acceptables per a tothom”, explica en Lari, tècnic responsable del Servei Municipal de Mediació de l’Ajuntament. Segons diu, vivim en una societat individualista que no genera eines ni espais que facilitin la comunicació, l’empatia o l’entesa, “i l’experiència ens diu que en un 90 % dels casos que atenem, la falta de comunicació és el principal problema”. 

De fet, el Punt de Mediació –que es refereix al Servei Municipal de Mediació de l’Ajuntament que s’adreça gratuïtament a la ciutadania de Caldes– ha atès una trentena de casos durant l’any 2024 “dels quals només cinc han quedat oberts per fer-ne un seguiment”, apunta el tècnic i educador social, qui al marge de la burocràcia administrativa, prefereix dedicar l’atenció que es requereix a cada cas: “Com a mediador, em sento un privilegiat perquè les persones usuràries em confien una informació que és molt sensible per a ells i elles. D’aquí al meu compromís com a professional –i ésser humà– d’acompanyar pacientment aquestes persones en processos que, naturalment, acostumen a ser lents (les persones necessitem uns temps de reflexió i assimilació), però si la feina està ben feta, resulta molt gratificant i rellevant per al bon funcionament de la convivència i la cohesió social, en general”.

 

10 ANYS DE CULTURA MEDIADORA 

Caldes de Montbui disposa del Servei Municipal de Mediació, emmarcat dins l’àrea de Participació Ciutadana de l’Ajuntament, des de l’any 2015. “En aquell moment, l’alcalde Solé va demanar incorporar el servei de mediació al consistori i, mitjançant una contractació externa i temporal, vam arrencar amb una prova pilot”, apunta Josep Lluís Ibort, cap d’àrea de Serveis Personals. “Un any després”, continua Begonya Ruiz, tècnica de Participació Ciutadana, “la Diputació de Barcelona va facilitar una línia d’ajuts adreçada als ajuntaments per teixir una xarxa de serveis municipals de mediació, de manera que la institució va assumir la despesa econòmica del servei, a més d’oferir un programa d’assessorament tècnic i jurídic per a la millora en l’atenció ciutadana”. 

Després d’uns anys a ple rendiment, el servei va patir una aturada d’un any coincidint amb l’esclat de la pandèmia de la Covid-19, “però ja teníem l’embrió del servei inoculat i moltes persones s’adreçaven a l’Ajuntament demanant la mediació municipal, de manera que ara ja fa un any de la represa del servei arran d’una nova licitació i a càrrec d’en Lari com a tècnic al capdavant”, continua Ibort. En aquesta segona fase, “el servei no ha patit canvis en relació amb la prestació de línies de suport i d’assessorament a la ciutadania”, fa constar Ruiz, qui continua dient que “formem part del Programa de Mediació Ciutadana i dels Cercles de Comparació Intermunicipal de la Diputació de Barcelona; organismes que concentren la recollida de dades d’altres punts municipals i que ens permeten acabar d’ajustar el servei”. 

Enguany, es compleix una dècada des de l’estrena del servei municipal (2015-2025) i un any des de la seva represa –amb una nova licitació– a l’Ajuntament de Caldes de Montbui (abril de 2024 – abril de 2025); un llarg recorregut que consolida el Punt de Mediació com a servei municipal específicament adreçat a la resolució de controvèrsies en el marc de la convivència veïnal: “A Caldes, és molt notable la feina que s’ha anat teixint durant tot aquest temps en matèria de presa de consciència i en el sentit de la mediació. Es tracta d’un treball lent, però que penetra de manera profunda en la població. Moltes vegades em quedo sorprès arran de les primeres trobades amb les persones usuàries, perquè coneixien molt bé el servei i els seus procediments. I això només pot ser resultat d’una feina que s’ha treballat molt bé durant aquests deu anys i que ha contribuït a una cultura mediadora que és molt present en aquest municipi”, apunta en Lari. 

 

EL PRINCIPI DE LA VOLUNTARIETAT 

La mediació és un mètode de resolució de conflictes on dues parts que estan en desacord inicien un procés per a millorar la comunicació i trobar solucions favorables, amb l’acompanyament d’un professional imparcial que genera el context i les eines per facilitar l’entesa i la gestió de la controvèrsia. “Però a aquesta definició hi manca un concepte que esdevé clau: la voluntarietat”, apunta Ibort. De fet, continua el cap d’àrea de Serveis Personals de l’Ajuntament, “la mediació només pot ser voluntària, mai ningú pot ser obligat a participar en un procés de mediació, de manera que l’única manera d’entendre la mediació (o, com a mínim, el servei municipal que es presta des de l’Ajuntament) és a través de la voluntat d’avinença de les dues parts”. 

Tant és així que el Punt de Mediació, com a servei municipal i gratuït per a la resolució de controvèrsies de convivència veïnal, només inicia la tramitació fins que ambdues parts afectades accepten, de manera explícita, treballar de manera col·laborativa en la resolució del conflicte que motiva la sol·licitud del servei. I només aleshores, finalitzat el procediment (amb l’assoliment d’un acord o sense), se certifica la resolució de l’expedient. “Això és molt important, ja que el 3 d’abril va entrar en vigor una nova llei que implica un canvi normatiu substancial en el sistema judicial, que obliga a algun dels mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC), com ara la mediació, abans d’iniciar qualsevol procediment judicial”, explica Begonya Ruiz. Aquest canvi normatiu, continua Ibort, “pot generar certa confusió en la població, creient que canvien les circumstàncies del servei municipal, i en cap cas és així: el Punt de Mediació no intervé en procediments judicials ni tampoc certifica processos de mediació que no hagin estat treballats voluntàriament per les parts implicades”. 

 

UN SERVEI MUNICIPAL TRANSVERSAL I SENSE LLISTA D’ESPERA 

La ciutadania local pot sol·licitar el Servei de Mediació Municipal des de diversos canals. “Tot i poder contactar amb nosaltres des del web de l’Ajuntament, molts casos ens arriben derivats de diverses àrees del consistori (com Habitatge o Serveis Socials, amb els quals col·laborem molt activament), però el gran gruix de sol·licituds ens arriben des de l’OAC”, fa constar en Lari. 

La interconnexió del servei amb la resta de departaments és una mostra més del caràcter transversal amb el qual treballa el servei; un aspecte que també destaca la sensibilitat de les persones professionals que, davant de determinats casos i abans de registrar una nova instància –amb el conseqüent procediment administratiu que se’n deriva–, traslladen el cas al servei que pot resultar més competent: “Això és un èxit absolut! La proximitat del servei amb la resta de departaments del consistori facilita la resolució de certs conflictes veïnals que, abans de ser burocratitzats, es resolen més ràpidament per la via de l’entesa i la comunicació, i sense tanta paperassa”, exposa el tècnic responsable, qui també celebra l’assoliment de l’objectiu que es va proposar en la represa del servei, l’any 2024: “Quan vaig arribar hi havia llista d’espera i l’hem aconseguit sobrepassar. Com a servei municipal, entenem que cal donar una ràpida resposta a la ciutadania i, actualment, oferim una atenció immediata. L’experiència ens diu que la població no pot esperar quan es tracta de problemes de convivència, sovint amb una afectació important en la seva quotidianitat”, continua en Lari. 

 

LA MEDIACIÓ DE PATI: UN PROJECTE PER A L’EDUCACIÓ EN L’ESCOLTA 

Ona Arenzana, alumna de 5è de l’Escola Montbui, ha estat mediadora de pati fins fa ben poc. Com ella, una seixantena d’alumnes d’entre 4t i 6è de l’escola s’han adherit, voluntàriament, a participar en la recuperació d’un projecte proposat pel Servei de Mediació i que l’escola ha assumit com a projecte propi: la Mediació de Pati. “Més enllà del fet de detectar possibles conflictes, la sessió de mediació ens permet compartir significats i amb l’objectiu de fomentar la cultura del diàleg i la mediació entre els infants des de ben petits”, assenyala Mercè Brunet, directora de l’Escola Montbui.

Durant el curs, l’alumnat participant –dividit en dos torns– ha rebut sessions de formació en mediació a càrrec d’en Lari i del referent COCOBE (Convivència, Coeducació i Benestar emocional) del centre, Carlos García, per convertir-se en mediadors i mediadores de pati; una tasca adreçada a la resolució de conflictes que poden sorgir durant l’esbarjo i amb capacitat de ser resolts entre iguals, sense la intervenció directa d’una persona adulta: “M’ha agradat molt ser mediadora per poder ajudar als meus companys i companyes. Al final, amb la mediació estem ajudant al fet que una persona se senti millor i, tot i que continuen existint els conflictes a l’hora del pati, ara potser se solucionen més ràpidament”, diu l’Ona, mentre recorda la lliçó d’una mestra sobre el valor de l’empatia: “Ens va explicar que tots i totes tenim una motxilla que carreguem a l’esquena i que ningú veu, i hem de poder entendre’ns sense jutjar simplement pel que veiem. Perquè quan coneixem què hi ha a la motxilla, podem acabar entenent els motius pels quals les persones actuem d’una manera o d’una altra”. 

 

EL TREBALL COMUNITARI EN ELS PROGRAMES D’HABITATGE PÚBLIC 

Una de les aplicacions més pràctiques que exemplifica la transversalitat del Servei de Mediació és la seva recent implicació en els programes d’habitatge social que depenen de l’Ajuntament: l’Habitatge Jove i els Habitatges Polivalents per a emergència social. “En ambdós casos”, explica en Lari, “hem acordat dur a terme un treball de seguiment que garanteixi l’acompanyament de les persones usuàries d’aquests equipaments, incidint en l’organització i l’entesa de la comunitat veïnal, però, molt especialment, en l’ús i manteniment dels habitatges que s’adrecen a persones que es troben en risc d’exclusió social”. Segons el tècnic, “sovint ens trobem amb persones que fins ara han viscut al carrer o desconeixen el sistema de funcionament d’un habitatge convencional, i des de Mediació els donem suport, juntament amb Serveis Socials”. De fet, “poder afegir la figura del mediador en el seguiment, ja existent, de les persones usuàries per part del tècnic d’Habitatge i les tècniques d’Atenció Social ha donat un salt qualitatiu en l’atenció, perquè la suma de tots els esforços ens ha permès un treball més exhaustiu, des de diverses vessants i molt fet a mida per a cada situació”, afegeix Núria Carné, regidora d’Atenció Social i Habitatge.

Si bé és cert que la mediació forma part de l’ADN d’Habitatge, “fins ara hem ofert el servei jurídic de mediació que facilita l’entesa entre propietaris i llogaters o entre comunitats de propietaris, d’entre altres”, apunta Jordi Pruna, Cap de l’Oficina d’Habitatge. Ara, en canvi, “ens és molt benvinguda la figura d’en Lari que, des del vessant social, ens permet aquest acompanyament més personal i que ens ajuda molt en la resolució de conflictes quotidians, més especialment en el cas dels habitatges polivalents”. 

Pel que fa a l’Habitatge Jove, “ens plantegem treballar de manera participada amb els i les joves un reglament que organitzi i garanteixi el correcte manteniment dels espais comuns”, continua Pruna. En aquest cas, “ens trobem amb persones que també estan ocupant per primera vegada un habitatge i, sovint, no saben com tenir-ne cura de manera comunitària”. Ara, quan s’han lliurat les últimes claus dels habitatges disponibles, “volem que entenguin la importància de sentir-se part d’una comunitat, i els ajudarem a posar-se d’acord en coses tan bàsiques pel bon funcionament com el manteniment dels espais comuns o la neteja de l’escala… i aquí el mediador torna a ser una peça clau en la prevenció d’un bon veïnatge”, apunta Carné. 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss