laia cámara

Laia Cámara: “És molt bo que les nenes petites tinguin referents femenins”

> Albert San Andrés 

La jugadora calderina Laia Cámara ja sap què és ser campiona en la Queens League; un èxit que vol repetir amb Las Porcinas

IMATGE | Laia Cámara amb la copa de l’Split 3 conquerit amb l’equip amb el qual va debutar, Las Troncas. > QUEENS LEAGUE

 

Té només 19 anys i ja és una de les estrelles de la Queens League, la lliga dels streamers que ha causat furor entre els i les més joves. Juga a l’equip de Las Porcinas, presidit per la youtuber Gemita -Gemma Gallardo- on va arribar des de Las Troncas, equip amb el qual es va imposar en l’Split 3 a Tenerife. Laia Cámara prové de les categories inferiors del CN Caldes de futbol sala, on no li va fer falta arribar al primer equip per a superar les proves d’aptitud de la lliga promocionada per Ibai Llanos i Gerard Piqué. És estudiant de segon curs d’Enginyeria de dades i pot jugar de defensa i de migcentre.

 

· Com arribes al món del futbol?

Des de petita, els meus pares sempre m’han dit que amb dos anys ja donava voltes per la cuina amb una pilota. Amb cinc em van apuntar a futbol sala del CN Caldes, on he estat fins al juny de 2024.

· I decideixes deixar el futsal per arrencar la teva trajectòria a la Queens League. Com va ser aquest canvi?

Gràcies a unes amigues. Vaig apuntar-me a les proves, i les vaig anar superant fins a entrar.

· Per què optes a fer aquest salt?

Venint del futbol sala, òbviament hi ha canvi, però trobo que no tant com amb el futbol onze. El tema del minutatge s’ajusta més al del futbol sala i les dimensions de camp també. Des del punt de vista de l’espectador és molt divertit i no dona temps a avorrir-se. Vaig prendre la decisió per diversió.

· I has arribat a trobar a faltar cap aspecte del futbol tradicional? 

Trobo a faltar el futbol sala. Té molta màgia l’estil de joc del futsal, sempre ho he dit. El fet de trepitjar la pilota aquí no es fa i trobo a faltar moltes coses. A nivell de joc, la més rellevant és ser un camp de gespa i utilitzar tacs. Ja només això em va costar molt temps d’adaptació. 

· Et planteges la Queens com a un projecte de llarga durada?

No ho sé. També he de dir, que respecte a la Kings, el futur de la Queens no està decidit ni per als creadors. Per part meva, seguiré fins a  que em senti còmoda i m’ho passi bé, però no em veig jugant molts anys. 

· Com es preparen des de dins els partits d’aquesta lliga?

És molt professional. Entrenem tres dies a la setmana, més un dia de gimnàs. Totes les setmanes tenim sessió de vídeo per analitzar el partit de la setmana anterior i també el joc del rival de la setmana següent. També ens analitzen a nivell personal durant la setmana, per a veure com arribem de cara al partit i durant el partit. 

· De fet, ja saps el que és guanyar amb Las Troncas!

És una experiència molt forta. El fet de venir de jugar al Bugarai a jugar davant de 25.000 persones a l’estadi del Tenerife, xoca molt. Ho vaig gaudir molt, tota l’experiència que comporta viatjar, jugar, la festa de després… Tot plegat és un somni!

· A més d’esport, també hi ha un component d’espectacle. Aquest aspecte t’ha obligat a canviar res en la teva preparació?

Jo pensava que em costaria entrar en aquest món, però la veritat és que si tu no busques donar espectacle o ser reconeguda no passa res. Al principi, jugar davant de tantes càmeres i sorolls em posava nerviosa, però un cop t’acostumes, ja està. En aquesta lliga hi ha lloc per a tothom. 

· Com es viu la pressió de ser mediàtica? T’ha canviat la vida?

Per a res. Si tu no busques ser reconeguda o fas directes o ser influencer, no passa res. No sento cap mena de pressió i això m’agrada. Com a molt,  la gent del poble et dona l’enhorabona, i això em fa sentir orgullosa. 

· Com és la relació amb l’equip? 

Quan vaig entrar pensava que seria una lluita d’egos, però no és així. He tingut la sort de crear una família tant a dins com a fora del camp. M’he sentit molt còmoda amb tots dos equips. 

· Com és conviure amb influencers i gent famosa?

Al principi flipava una mica amb la zona de jugadors, se m’asseia i em parlava gent com Xbuyer o el mateix Ibai, però amb el temps t’acostumes. No deixen de ser gent normal, prenent alguna cosa. Ara ja ho tinc assimilat i s’ha convertit en la normalitat. 

· Encara que estigui enfocat més al negoci, creus que aquesta iniciativa és positiva per a l’impuls del futbol femení?

Sí, i molt. A partir d’entrar, he vist a més nenes petites que venien i em deien que algun dia voldrien jugar aquí. També el fet d’omplir estadis convencionals a les finals fa que vinguin moltes famílies. Que les nenes petites tinguin referents femenins és molt bo, ja que fins fa pocs anys, no n’hi havia gaires.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Do not miss