
La gran festa per celebrar la identitat de Caldes de Montbui
- 14/01/2025
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Cultura
- 0
> Mireia Clapers
L’onzena edició de l’aplec “Caldes is hell”, de Ramon Solé, va omplir el Cafè del Centre els dies 11 i 12 de gener
IMATGE | Ramon Solé, amb la seva banda, i Tres pares de narices, dalt de l’escenari, durant el concert de dissabte. > Q.PASCUAL
Per la gent de Caldes si hi ha una cita important al calendari és l’aplec “Caldes is hell”; la festa de gener que ningú es vol perdre, i la prova està en la rapidesa en què s’esgoten les entrades. El músic calderí Ramon Solé, acompanyat de la seva banda, han consolidat durant les onze edicions el que va començar com una inquietud personal de Solé, un concert on es respira bon ambient, amistat i, sobretot, bona música. Les parets d’El Cafè del Centre són testimonis de com s’entrega el públic corejant les cançons sobre la vila termal. Durant les dues hores que dura cada concert, Solé és capaç de generar una complicitat amb el públic, amb els músics que al Cafè només s’hi respira bon ambient.
Amb la ressaca emocional d’haver viscut un altre aplec, “em sento amb un sentiment d’agraïment tan gran, que no sé com tornar-lo, em desborda”, reconeix Solé. El fet d’esgotar les entrades amb tanta rapidesa, les del concert de dissabte es van esgotar en un sol dia, i les del diumenge en quatre “ens va generar una responsabilitat molt gran, és un bolo que no donem mai per fet, sempre tenim l’actitud de guanyar-nos el públic com si fos el primer dia, ens ho preparem molt perquè el públic s’ho passi molt bé, vull pensar que l’expectativa que s’havia generat amb la venda tan ràpida d’entrades, el públic ha sortit content”, explica el músic i compositor calderí.
Les cançons de taverna sobre Caldes ja són patrimoni calderí, el públic les gaudeix, les canta, les balla, se les ha fet seves, s’han convertit en himne cançons com “El miracle de Cal Rosset”, “Aquest collons de poble” o “Caldes em mata”. Enguany, el públic també va poder gaudir de la col·laboració de la cantautora calderina, Esther Condal, que va pujar a l’escenari per interpretar amb Solé “Carretera nova”, una peça potser més desconeguda que parla sobre la nostalgia de la joventut.
Com ja és tradició, Tres pares de narices i Vicenç Conejos van amenitzar els concerts arrencant somriures a tots els presents, que amb la banda de músics “ens hem convertit en una companyia, són dies de festa, de trobada amb amics”, explica el músic calderí, qui reconeix que “aquests concerts són el somni de tot músic, tens el públic entregat, que s’ho passa bé i t’ho demostra”. Davant el dubte de si lel concert pot créixer més, “hi ha coses que no han de créixer sempre, que està bé que es quedin petites, així es mantenen especials i es mantenen de qualitat, aquesta és la meva filosofia pel “Caldes is hell”, respon Solé.