Mai com ara, s’han disposat d’imatges tan nítides com de l’esfera terràqüia. Talment serien més pròpies d’ull d’ocell. Traspassant la nuvolositat i fent una mera prospecció sobre la vida humana que s’hi desenvolupa. Hi ha la creença força arrelada del fet d’observar certes situacions que ens envolten i jutjar-les en només des d’un mateix punt de vista. També succeeix i en una escala més elevada i de manera molt semblant, en tot allò que s’esdevé arreu del món. Doncs, sovint les causes i els efectes, que provoquen certs esdeveniments mundials, afecten segons com es miri, en el tarannà quotidià. Ja que, en la major part del temps, un problema o varis que afecten en una part del món, pren una dimensió de tal magnitud tràgica, que es fa complicat de valorar-ho només des d’un punt de vista i que s’escapi en definitiva, del mateix raonament crític. En aquest fil, proposaria d’observar allò que passa des d’altres angles i fent un símil abstracte; d’aproximar-se cap a un món que sembla que es mostra polièdric. A partir d’aquesta premissa, només queda l’intent d’aproximar-se cap a una certa lògica que afavoreixi a la comprensió i la bona lectura d’una realitat que massa sovint, es presenta intricada, obtusa i tossuda. Per això, diria que cal cultivar sempre, l’enteniment i la saviesa amb la finalitat de mantenir un cert equilibri quotidià, per bé de suportar de la millor manera possible, aquesta realitat esmentada. Assenyalaria així, a l’àmbit literari que transita en aquesta direcció i a les múltiples edicions adreçades a cultivar l’autoconeixement. I és just en aquest sentit, que posaria també en valor la confiança pròpia i més, partint de l’experiència obtinguda per mitjà d’una acurada observació. En últim terme, quedaria reforçada la idea; que les coses no són pas com són, sinó com sembla que són.