Espoli franquista

Reparar el dany causat, per justícia i dignitat

> Ivette Hijano

Caldes de Montbui presenta les conclusions de l’estudi sobre les víctimes de l’espoli franquista a la vila, i anuncia les accions institucionals adreçades a la reclamació dels béns requisats, en un acte obert que se celebrarà l’11 de juny 

Imatge | Fins a 5 indústries i uns 200 domicilis de Caldes van ser víctimes directes de l’espoli franquista, segons l’estudi. > I.HIJANO

 

Caldes va ser ocupada pel règim franquista un 29 de gener. Quatre dies més tard, va constituir-se el primer ajuntament sota el domini del règim, així com la Junta Local de Recuperación, que s’encarregaria d’identificar aquells espais i/o persones físiques a les quals confiscar els seus béns patrimonials. “L’espoli franquista funcionava com a sistema repressiu, de càstig envers l’enemic, que convivia amb la lògica econòmica d’extreure el màxim benefici a partir de la confiscació d’aquells béns” explica la doctora en Història Contemporània per la UB, autora de l’estudi sobre l’espoli franquista a Caldes de Montbui, Neus Morán. “Aquesta requisa -mesura de control polític, econòmic i social- acabava repercutint de manera directa a les famílies de les persones víctimes, i servia per evitar qualsevol dissidència que es pogués produir en un futur” continua Morán.

La investigació que ha impulsat l’Ajuntament de Caldes de Montbui ha trencat el silenci sobre l’espoli que va patir el municipi sota el domini franquista; “un tema molt sensible i del qual no se’n parla per por, com és natural, però que cal treure a la llum per justícia i dignitat” exposa l’alcalde de Caldes de Montbui, Isidre Pineda. 

En la recerca, s’identifica quatre indústries, una entitat i una seixantena de veïns i veïnes de Caldes, víctimes directes de la requisa patrimonial. Els seus noms són publicats en l’estudi i la resta dels detalls seran presentats en un acte públic el pròxim 11 de juny, a les 18 hores, a la sala de plens de l’Ajuntament.

“Amb aquest estudi culminem el compliment del primer compromís adoptat per l’administració local, a partir de l’aprovació d’una moció l’any 2021 -a instàncies d’El Centre Ateneu Democràtic- per al rescabalament de l’espoli franquista a Caldes” apunta la regidora de Patrimoni i Memòria Local, Carme Germà. En aquest punt, continua Pineda, “el nostre primer objectiu és posar a disposició de la ciutadania tota aquesta documentació inèdita, i ho fem a través de la nova Oficina de Memòria Democràtica”, amb seu al Museu Thermalia. Des d’aquest nou servei municipal, les persones que se sentin interpel·lades per l’estudi poden concertar cita prèvia i accedir a la investigació per revisar-ne els expedients. 

En paral·lel, “reclamem el retorn de les 70.000 pessetes de l’època que van ser espoliades de les finances municipals” anuncia l’alcalde, qui afegeix la consideració que “eren diners dels calderins i calderines”. Per aquest motiu, el consistori  posa en marxa un estudi econòmic que determini la quantitat que correspon actualment a la xifra confiscada per, posteriorment, presentar la denúncia pertinent a l’Estat. Segons Pineda, ja han començat les converses jurídiques, amb l’acompanyament de l’advocat i professor d’Història del Dret a la UAB, Daniel Vallès. L’acadèmic reconeix haver informat el consistori “que, des del punt de vista processal, serà una tasca complicada. Però, al marge d’una sentència favorable – continua Vallès- el cas és que la iniciativa processal per a la reclamació d’aquests diners també és una manera d’assenyalar la voluntat de l’Ajuntament de veure realitzat el seu dret a ser reparat, també en representació de la població calderina afectada”.  

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss