Pistil

Aïda Martínez: “Quan estàs immersa en la criança i li vols posar una mirada conscient, sovint et sents sola”

> Ivette Hijano

Pistil és una nova associació sense ànim de lucre que neix amb l’objectiu de promoure una visió de respecte a la infància 

IMATGE | L’associació Pistil organitza activitats a la natura, obertes a tothom, on compartir estones amb altres famílies. > CEDIDA 

 

Disposar i dedicar temps de qualitat als infants per permetre’ls connectar amb ells mateixos i l’entorn immediat; abaixar el ritme de la criança de les nostres criatures per facilitar espais (naturals) en els quals, des de la calma, els nens i nenes puguin aprofundir en el seu ‘jo’ sense sentir prejudicis. Aquesta és l’essència del conegut ‘slow parenting’; una proposta cultivada en la mirada conscient en el marc de la criança dels nostres fills i filles que l’associació Pistil, de recent creació, pretén fomentar entre aquelles famílies o col·lectius (públics i privats) que comparteixin aquesta inquietud. 

La calderina Aïda Martínez és una de les tres impulsores de l’entitat; tres dones i mares, professionals del sector de l’educació i l’àmbit social que, des de la seva pròpia vivència en la maternitat, sumen sinergies per transmetre i fomentar, sense ànim de lucre, una visió de respecte i amor cap a la infància. 

 

– Per què el nom de ‘Pistil’?

Volíem un nom que tingués relació amb la natura, ja que és el recurs que fem servir per connectar i baixar el ritme a la nostra criança. D’aquí vam escollir el nom de “pistil” per representar, amb la part femenina, la idea de la reproducció, la difusió d’una manera d’acompanyar la infància. Alhora, en moltes plantes, com el llimoner, el pistil es converteix en el fruit. Nosaltres volem que les accions de la nostra entitat donin recursos, eines … Fruits, finalment.

 

“Estem molt habituats a tractar als infants com a miniatures d’adults, com si la finalitat fos la de crear còpies en comptes de deixar fluir les seves capacitats i el seu ésser”

 

–  Quin és el vostre objectiu i a qui s’adreça ‘Pistil’? 

Volem oferir espais per connectar amb la natura (seguint el cicle de la natura), xerrades, cercles familiars, espais de jocs amb materials desestructurats, etc. S’adreça tant a pares i mares com a avis i àvies, mestres, monitor/es …, així com a altres entitats i organismes. En paral·lel, també valorem que vivim en societat, de manera que tota persona participa en l’entorn de l’infant i qualsevol pot tenir interès a conèixer formes respectuoses vers la infància.

– En el web, expliqueu que, en el decurs de la criança dels vostres fills i filles, sentíeu un ‘buit’ en la voluntat d’acompanyar-los d’una manera respectuosa…

Sí. Hem viscut que quan estàs immers en la criança i li vols posar una mirada conscient, sovint et sents sola. Potser trobes famílies que són afins o t’afegeixes o formes part d’alguna mena d’iniciativa privada. Però parlem d’anar més enllà, és a dir, d’anar al CAP i trobar professionals que estan en la mateixa sintonia; un equip de monitors de menjador amb recursos; unes àvies que també han sentit a parlar de tot això; escoles amb projectes o curosos que volen crear sintonia amb les seves famílies… Nosaltres entenem com a respectuós el fet de tenir en compte els ritmes dels infants i les seves necessitats autèntiques. Estem molt habituats a tractar els infants com a miniatures d’adults, com si la finalitat fos la de crear còpies en comptes de deixar fluir les seves capacitats i el seu ésser. Parlem de posar límits amb amor i respecte, i d’acompanyar conflictes sense judicis.

 

“Volem dotar d’eines i formació que no impliqui grans despeses i realitzar accions que facin d’altaveu de fer un acompanyament conscient com a societat”

 

– Creieu que existeixen espais, físics i socials, destinats a una criança lliure o paral·lela a la modalitat normativa?

Som coneixedores de l’existència de projectes alternatius que cerquen donar suport a les logístiques familiars per fer possible una conciliació amb respecte cap als infants. Membres de l’equip han format part de projectes d’educació lliure, per exemple. La nostra oferta, en sintonia amb la mirada d’aquest tipus de projectes, busca donar resposta a una necessitat diferent; dotar d’eines i formació que no impliqui grans despeses econòmiques i realitzar accions que facin d’altaveu per a un acompanyament conscient com a societat.

– Quin pes creieu que exerceixen els judicis que rebem dels altres, però també els nostres propis, en la manera d’educar les criatures?

Al final, el bagatge de cadascú sempre influeix. Caldria reformular-se diàriament i aprendre del viscut i del que ens ensenyen ells mateixos. Però en l’àmbit social encara hi ha aquest prejudici de “tampoc passa res, tots hem viscut l’educació tradicional i estem bé”;  com si reproduir models fos més adequat i adient que preguntar-se i provar noves formes, les quals estan sobradament estudiades.

 

“Actuar de manera diferent del que és conegut pot crear debats interns, però alhora t’adones que vols fer aquests canvis per coherència amb la mirada respectuosa”

 

– Per què costa tant sortir del que és preconcebut o trencar amb les dinàmiques que provenen de la nostra infància?

Integrem els aprenentatges de forma profunda a través de les vivències, molt més que des de la teoria. D’aquesta forma, quan estem cansades o quan passa alguna situació que ens costa gestionar, fàcilment surten respostes automàtiques viscudes a la teva pròpia infància o a l’entorn proper. Fer accions diferents del que és conegut pot crear debats interns, però alhora t’adones que vols fer aquests canvis per coherència amb la mirada respectuosa (en els ritmes, el què fem i perquè ho fem).

– Què és l’slow parenting?

Per nosaltres l’slow parenting és quelcom que ens insta abaixar el ritme en la criança (i de retruc, en la vida familiar, en general). Les presses i les criatures no són bones amigues. En el ritme lent és on els petits (i, en realitat, també els grans) troben la calma per connectar amb la seva essència, per redescobrir les seves necessitats i els seus interessos i així, amb temps, tenen més oportunitats de desplegar els seus potencials. Podríem dir que l’slow parenting va d’oferir menys i deixar més obertura al que pugui sorgir. Tenint en compte el ritme social en què ens trobem, això pot ser tot un repte!

 

“No hi ha receptes, fulls de ruta tancats ideals per a tothom. Probablement aquesta és la part més difícil, perquè (en la criança) necessitem anar trobant el nostre camí”

 

– Sembla que evolucionem del model d’educació unidireccional i autoritari a un model d’educació conscient. Però és real? Realment estem posant el focus en què necessiten els infants?

Cada cop s’obren més ventalls cap a una educació més conscient, integral. Sí que es van canviant metodologies i el fer diari, malgrat que alguns encara continuen en el rerefons d’encabir tots aquests canvis al sistema ja establert.

– També en l’autoexigència en ser  “bona m(p)are”, podem oblidar-nos de nosaltres mateixos… Quin és el millor full de ruta?

Cada família té les seves dinàmiques i la seva estructura particular. Evidentment, l’arribada d’un infant fa que hi hagi moviments interns per a incloure’l. Si bé es canvien rutines perquè cada infant marca unes pautes, la forma de ser de la família es manté. Cada família és un món i totes les opcions són possibles, excepte la de continuar igual, com si res hagués canviat, perquè hi ha canvis profunds quan neix una criatura i no poden ser obviats. Per nosaltres, no hi ha receptes, fulls de ruta tancats ideals per a tothom, probablement aquesta és la part més difícil perquè necessitem anar trobant el nostre propi camí.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss