Estic convivint amb la pèrdua mes corprenedora de la meva vida: fa uns dies vaig perdre el meu company de vida, després de mes de trenta anys creixent plegats i enamorats.
Ni que dir dels sentiments contraposats que vaig experimentant: tristor, pau, enyor, agraïment, soledat, serenor, dolor,…
I després de dedicar la meva vida laboral a posar un granet de sorra per disposar d’un sistema de salut de qualitat per al conjunt de la població, també tinc un sentiment de gratitud enorme pels professionals que ens han acompanyat en els darrers anys de malaltia del meu marit: des de les infermeres i metges de l’hospital, posant-se al servei del malalt (que no només de la malaltia) i dels que l’envoltàvem, als del nostre equip d’Atenció Primària: experts i atents a fer-ho el millor i també el més curosament possible, per a ell i per a mi.
Finalment, vull posar el valor la extraordinària tasca dels que ens han acompanyat al final de la seva vida i han fet mes càlida i humana la seva mort: des del respecte, l’empatia, posant els mitjans per tenir cura del dolor, de la por, de les mancances i també de les fortaleses d’ell i de la resta de la família. Plorar amb nosaltres quan va tocar dir adéu, va ser un dels gestos de generositat i bonhomia més entranyable que ens van regalar.
Conscient de que el sistema de salut el fem les persones que hi treballem, i el molt crítica i exigent que jo mateixa i la resta de la població som i hem de continuar sent per a preservar aquest tresor, vull compartir el meu sincer reconeixement i gratitud a les persones que des de la seva vocació, coneixement i voluntat de servei, hem tingut el privilegi de tenir al nostre costat en aquesta dura vivència.
