Un dia, abans de la pandèmia vaig anar a la perruqueria.
Allà, xerrant amb dones que no coneixes de res, em van parlar d’una maqueta impressionant que havien fet el Pessebristes de Castellar del Vallès de com era la plaça de la Font del Lleó de Caldes als anys 30. La senyora Àngels Conesa (al final, t’acabes coneixent, a la perruqueria) em va ensenyar fotos i vam remenar per internet veient l’absoluta meravella que havien construït. Vaig preguntar que què passava amb la maqueta quan s’havia exposat on calgués, potser amb la idea de contactar per exposar-la a Caldes. Ens va explicar que anava a les escombreries, agafaven algunes peces que poguessin encabir en la propera maqueta o diorama. Em vaig esverar, ho reconec: tanta feina, tan bonica, tan efímera… No podia ser, s’havia d’intentar salvar-la, que es veiés al poble.
Ella ens va posar en contacte amb en Miquel Galera, un dels artistes pessebristes que l’havia fet junt amb en Jordi Martínez, na M Francesca Rodríguez i en Josep Ors.
Aviat es van oferir a donar-nos-la sabent que la conservaríem i li buscaríem un lloc. L’únic problema és que el té de bonica ho té d’enorme i la feina era nostre per saber on la posaríem encara que fos per peces.
La vam anar a buscar a Sant Llorenç, on estava exposada per darrera vegada ja. Hi havia tantes peces que no hi cabia només a la nostra furgoneta. En Miquel, no només ens la va desmuntar, sinó que ens va portar a Caldes el que no podíem portar nosaltres.
La vam guardar darrera les neveres, a les habitacions buides, al garaig….
Un dia vam posar un dels trossos a l’aparador de la botiga d’electrodomèstics Serrat i lluïa tant que vam començar a buscar on poder exposar-la sencera.
La família Casabayó, convençuda per l’Amat (que ara que està jubilat no ha parat de buscar lloc per tot Caldes on encabir-la), ens va cedir un local que tenen buit a la plaça… Fins i tot van venir els pessebristes de Castellar a mirar el local i a intentar organitzar com ho faríem. Aquell local no va poder encabir la maqueta, el nostre agraïment per la família Casabayó és el mateix que si l’haguéssim pogut posar.
Demanant ajuda a la nostra regidora de cultura, la Laia Cuscó, ens va oferir casa seva: el local on havia funcionat el Tot Música Ensenyament durant molts anys. També la seva família es va implicar ràpidament en la idea i vam posar fil a l’agulla.
Ja ho teníem.
En Miquel i en Joan Romeo van venir a muntar-la després dels seus horaris de feina, sense demanar absolutament res a canvi. I allà hem passat més de 10 hores aprenent com treballa la gent que fa art amb les seves aficions. Intentant ajudar sense destorbar gaire hem conegut la història de la maqueta: es va construir l’any 2018 i van triar la plaça per que el tema que havien triat els pessebristes aquell any era el dels mitjans de transport i en la primera exposició hi havia al mig de la plaça un autobús que van demanar al sr. Sagals.
Després d’exposar-la a Castellar, durant la pandèmia ha estat guardada feta peces a la casa del pare del Miquel, després, la maqueta ha anat a un altre exposició a Sant Llorenç i d’allà ha vingut cap a Caldes, on esperem trobar-li un lloc definitiu i que tothom pugui veure aquesta meravella quan vulgui.
Us convidem a passar per l’avinguda Pi i Margall, a l’alçada del número 32 i mirar, veure quanta paciència i carinyo es pot posar treballant amb les mans i el cor.
![]({"full":{"0":"2023\/12\/IMG-20231215-WA0021.jpg","1":1600,"2":900,"3":false,"file":"https:\/\/www.calderi.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/12\/IMG-20231215-WA0021.jpg"}})
