espoli franquista

Primer pas per reparar i rescabalar l’espoli franquista a Caldes

> Mireia Clapers

Es presenta la primera part de l’estudi que ha permès identificar i documentar les entitats i indústries calderines víctimes de l’espoli

IMATGE | Les aules d’El Centre van acollir la presentació de la primera part de l’estudi amb la presència de la autora, Neus Moran, l’alcalde Isidre Pineda, el president de l’entitat, Jaume Pieres, i el regidor de la CUP, Ferran Gay.> M. CLAPERS

Aquest dimarts s’ha presentat la primera part de l’estudi “Les víctimes de l’espoli franquista a Caldes de Montbui, 1939-2023”, una investigació realitzada per la doctora en història contemporània per la UB, Neus Moran Gimeno, que ha permès identificar i documentar quins béns van ser requisats pel règim franquista a Caldes de Montbui. La primera part d’aquest estudi ha permès determinar i documentar quines entitats i indústries van ser víctimes de l’espoli i, en una segona part, que es presentarà a finals d’estiu, s’identificarà a les persones físiques que van ser víctimes d’aquest mecanisme repressiu.
La rigorosa tasca d’investigació i documentació duta a terme per la historiadora ha permès “estudiar la planificació i execució de la requisa patrimonial a les persones físiques i jurídiques qualificades de desafectes pel Movimiento” explica Neus Moran, autora de l’estudi durant la presentació.

La investigació de Moran ha permès localitzar a Caldes de Montbui fina a 183 procediments judicials i militars i 28 expedients de responsabilitats polítiques contra 53 persones amb domicili a Caldes, de les quals, 47 ja van estar processades pels jutjats militars. El municipi, com molts d’altres, va patir la repressió del règim franquista que va utilitzar l’espoli com a mecanisme repressiu per castigar la dissidència i amb un clar interès d’obtenir beneficis, per això, van requisar tot el que van poder: béns immobles, mobles, documentació, accions, avals o diners. En aquesta primera fase de recerca s’han pogut identificar, fins al moment, quatre empreses calderines que van ser víctimes de la requisa. Es tracta del taller de cistelleria de Ramon Poble Calveras i Eulàlia Tura Casas; la fàbrica de licors i bodega de Josep Fontcuberta Rogés; la impremta i litografia de Joan B. Pobla Aguilera i la foneria i fàbrica d’armaments de la Unió Metal·lúrgica que va ser requisada durant la guerra a Isidre Pagès Riera.

A banda d’aquests casos particulars, l’estudi també parla dels “comptes improtegibles”, dipòsits bancaris de persones o entitats que van ser considerades enemigues. Els diners d’aquests comptes van ser bloquejats i transferits a comptes administrats exclusivament pel Ministeri d’Hisenda franquista i que van quedar al marge dels altres moviments patrimonials. L’estudi detalla una desena de comptes requisats en què els titulars estaven domiciliats a Caldes, com per exemple, Eduard Regasol Sarrà, Avel·lí Subirana Duran, el Centre Democràtic i Progressista, la Junta Administrativa de la Casa del Poble, entre d’altres.

El Centre emprèn el camí per la restitució del patrimoni espoliat

El Centre, Ateneu Democràtic i Progressista va impulsar la moció que instava a l’Ajuntament a assumir els treballs de recerca necessaris per reparar i rescabalar l’espoli que va patir l’entitat, i que després el text de la moció va ampliar a tot el municipi. Una moció que va presentar la CUP Caldes i que va ser aprovada per majoria absoluta el mes de maig de 2021.

Durant la primera part de l’estudi, la seva autora ha constatat que “tot i l’expedient instruït contra el Centre Democràtic i Progressista que apareix indexat, no s’ha pogut consultar perquè s’ha volatilitzat” explica Neus Moran. L’edifici de l’entitat es va escripturar l’any 1919 amb una superfície de 436 m², en canvi, l’actual escriptura, després de la requisa, és de 345 m², és a dir, hi ha una pèrdua de 91 m² que correspondrien al pati posterior.

En nom de l’entitat, el seu president Jaume Pieres i Garcés, va declarar que “tenim la ferma voluntat de prendre totes les mesures i iniciar els procediments escaients per tal de recuperar el que s’ha perdut”. Tanmateix, Pieres demana a l’Ajuntament “que aquest estudi s’acabi i que ens acompanyi a aprofitar els pocs recursos que la llei 20/22 ens dota”. En el cas de El Centre, l’estudi també explica que els propietaris van aconseguir recuperar l’edifici gràcies al fet que alguns socis van pagar l’impost de béns immobles durant la dictadura per evitar que se subhastés per impagament.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss