Cultivar les arts
- 07/02/2023
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 1
> Santi Torruella A.
Abocar frases damunt d’un paper de manera assídua, obliga a posar la consciència davant d’un espill per treballar la sinceritat. Doncs, tal com indica la definició diu que; és la manca de simulació en les coses que es diuen o es fan. Això ve el cas que no hi ha trampa ni cartó, així que una persona decideix en un diari d’escriure allò que l’inspira la quotidianitat; ho intenta fer amb la bonança o detriment que li provoca i l’inspira, justament el dia a dia. Tot i que, la memòria mai és ben precisa com es desitjaria. Sempre hi ha l’intent davant d’un record emergent del passat, d’arreglar o bé de polir, aquella vivència per mitjà de les paraules. I és a través d’aquestes, quan sorgeix l’expressió més adequada d’una impressió de caràcter emocional, que ha provocat en els filets sentimentals un fimbregi o un estímul. I és de retruc, on aquest fet, deixa una empremta que persisteix en el temps.
En aquesta tessitura, és bo descobrir com dins de la realitat, hi van adjunts fets viscuts farcits de gratitud i alegria i que, sovint es repliquen a la nit; a dins l’inconscient i en estat corporal oníric on tramet missatges fragmentats que eixamplen un tipus de sensació plaent i balsàmica. Em remeto en aquest fet, on juga en gran part la imaginació i que dona joc a la creativitat. Aquest fet ha succeït i en una altra escala, en diversos camps artístics com els situats en l’àmbit pictòric i musical. Em refereixo a creadors que han plasmat damunt de teles o han modelat una idea abstracta creant una escultura i així mateix, també compositors/es que partint de l’estat oníric assenyalat, han acabat de polir una simfonia o bé un tema musical, per concloure el pentagrama definitiu. A tall d’exemple podria anomenar el músic anglès; Paul McCarney quan va reconèixer la cançó “Yesterday” li havia sorgit després d’escoltar-la en un somni. O bé, l’artista surrealista com Salvador Dalí que d’acord amb imatges contraposades a la realitat, elaborava la seva peculiar pintura. I seguint en la línia artística, caldria fer valdre tot allò que perviu de rere fons d’una obra i de la qual, és qualificada pel que transmet en molts sentits, com a art. Doncs, sobretot també s’ha d’esmentar un dels pilars fonamentals que s’han d’apreciar; l’ingent esforç que està subjacent a una despesa d’energia intel·lectual i que no està excepte de factors com els vivencials, on per exemple, l’observació i la hipersensibilitat juguen un paper cabdal a l’hora de crear. Davant d’això, el que la persona artista percep del món que li ha tocat de viure, aquest li pot comportar instants d’una incommensurable gratitud i d’altres no menys preables, però també d’una significació transcendent que influeix a l’obra que està gestant. A fi de bé, cal aprofitar els més recòndits detalls que ofereix la vida, per dur a terme l’inici d’una obra en concret. Així, és com aquesta s’esdevé de la mitjana de les hores baixes i de l’esplendorós estat ànim. En el cas dels dietaris en la literatura, costaria d’entendre com s’han gestat algunes obres, si no fos per la sinceritat que en el seu dia, van abocar alguns autors/es en uns primerencs apunts biogràfics i que el cap d’un temps, esbrinem l’entrellat i en especial, llegint algunes notes a peu de pàgina. A raó d’això, m’avinc amb l’obra cabdal de la llengua catalana com és “El quadern gris” de Josep Pla. És en una de les entrades en concret la del dia 05 de setembre de l’any 1918, on es qüestionava sobre el seu dietari i del qual es refereix de si era prou sincer i íntim.
Al voltant d’aquesta qüestió, el jove escriptor ja plantejava de si és possible l’expressió de la intimitat pura. Reconeixia entre altres reflexions sobre l’espontaneïtat, que no existeix ni un estil adequat a la sinceritat ni un lèxic eficient. Amb tot plegat, em reitero amb una idea primordial; la de donar temps el temps, a fi de cercar també per mitjà de la lectura, aquella musicalitat pròpia i alhora, compaginar un diari on les impressions o sensacions particulars, desemboquin en un fet únic i intransferible i el qual, doni joc en el fet literari en majúscules. I aprofitant aquesta equivalència musical, cal saber cantar per tocar bé, un instrument.