alexandre acsensi

El ‘7’ del capità serà etern a la Torre Roja

El CH Caldes retira el dorsal d’Alexandre Acsensi en un emotiu acte d’homenatge amb motiu de la seva pèrdua

IMATGE | Roger Acsensi i la seva mare, Lourdes Valiente, s’abracen després de destapar la samarreta d’Alexandre. > A. SAN ANDRÉS

 

Poc es pot dir ja de l’excel·lència d’Alexandre Acsensi amb el CH Caldes. Segurament el jugador més important de la seva història, que s’ha convertit en un mite en la Torre Roja després de la retirada del dorsal ‘7’, en un emotiu comiat on el seu germà Roger va destapar la samarreta d’homenatge al damunt del marcador del pavelló.

Per sempre més es recordarà a Acsensi al temple de l’hoquei calderí, tenint-lo present sempre que mirem el marcador en els partits com a local del club del seu cor. Un homenatge que el seu club i el seu poble no podien deixar de fer-li, després de tot el que va aportar. I és que l’Alexandre és història del club arlequinat, una història que va de la mà des de les categories inferiors fins a la màxima competició.

El jugador va iniciar la seva carrera a la Torre Roja amb només cinc anys, passant per totes les categories del club, fins a arribar al primer equip. Eren moments de creixement pel club local, en un punt on pocs creien en un projecte esportiu a llarg termini i on la consecució del subcampionat d’Espanya junior per part de l’equip on militava l’Alexandre els va oferir l’oportunitat de fer el salt a equips de la màxima categoria. Ell va preferir quedar-se a Caldes, creient en el projecte iniciat per arribar a la màxima categoria, una decisió força difícil, ja que l’equip encara militava a Nacional Catalana, tres categories per sota.

Comandant aquest projecte, el capità va liderar l’equip fins a l’arribada a l’Ok Lliga en la històrica temporada 2015-16, on l’equip va quallar una excel·lent temporada acabant setè. El gran dels Acsensi ja era una referència de l’hoquei nacional i un baluard insubstituïble en l’equip d’Eduard Candami. “Ha estat un dels jugadors que ha crescut amb el club. Abans, quan els jugadors arribaven a una certa edat, aquí a Caldes, marxaven a clubs més grans i ell, com alguns de la generació del 93 va creure i va continuar, sobretot després del subcampionat d’Espanya junior, on els van arribar ofertes d’OK Lliga. Es va quedar amb l’equip a Nacional Catalana i va creure en el projecte i això és molt important. Aquests èxits no s’haurien aconseguit sense jugadors com ell i en aquest aspecte va ser el capdavanter en tot això, un engranatge amalgamador de tota la resta per a creure. Per tota aquesta sèrie de coses ha estat i serà un referent” va explicar el tècnic en el moment de l’homenatge al pavelló.

I és que el dia escollit per a retirar la samarreta amb el número ‘7’ no va poder ser millor. El tot poderós FC Barcelona va visitar la Torre Roja. Mai s’havia sumat enfront d’un dels millors equips del món, però aquell dia empentats per l’esperit de l’Alexandre, l’equip va aconseguir un empat a cinc després d’aixecar un 1 a 4 en contra i de tenir el xut de la victòria a segons del final. El seu germà Roger va entrar a pista amb el ‘7’ a l’esquena: l’última vegada que aquest dorsal es veurà en la pista del Caldes.

“Ara ens hem adonat del que hem perdut. El recordes i veus que era el més simpàtic, el més modest, el més proper, l’esperit més lliure. Però resulta que a més era molt bon jugador. Si mires les estadístiques, mai va tenir una sanció, va tenir dues blaves en les últimes temporades i mai va fallar en un partit en els últims anys… comences a trobar-li virtuts i virtuts i t’adones que no sabíem el que teníem” explica el president Pere Barrios. “Hem penjat aquest record perquè s’ho mereix i com a manera de recordar-ho sempre. A més, ens ha ajudat com s’ha vist enfront del Barça, posant l’esperit, ja que mai havíem aconseguit un resultat així” conclou un emocionat president.

El partit que va acollir l’acte d’homenatge va omplir de gom a gom, com mai s’ha vist, el pavelló de la Torre Roja. Allà tampoc va faltar la presència institucional, amb l’alcalde Isidre Pineda com a màxim representant. “Parlar de l’Alexandre és fer-ho d’un referent en l’esport de Caldes de Montbui. Un referent i d’un gran jugador d’hoquei. Era un grandíssim defensor d’aquest club. Va ser part del seu creixement esportiu i de l’esport del poble, arribant a competir des de la base, fins a fer-ho amb els millors. Arribar fins a aquest punt denota un punt d’implicació enorme amb l’escut i amb els sentiments amb el club i el poble, perquè parlar del Rècam Làser és parlar de Caldes. Serà sempre un referent i una icona que presidirà el pavelló municipal i també el recordarem com a educador, ja que va ser una persona implicada en el teixit educatiu i de joventut del poble. Estava molt implicat amb Caldes i aquest serà un dia que el farà etern” va remarcar l’alcalde.

A més d’aquest homenatge, una de les propostes sobre la taula és la del canvi de nom del pavelló de la Torre Roja. Posar el nom del jugador més important de la història del club seria un acte de justícia poètica, un aspecte que ja s’ha valorat des de l’entitat i l’ajuntament. “El canvi de nom ho hem pensat i tenim la idea de proposar-ho i gestionar-ho. El nom de la Torre Roja està bé, però no té cap emotivitat i seria un gest molt maco” confirma Barrios, mentre que l’alcalde creu que “és una proposta que a tothom ens ha vingut al cap. Són accions que s’han de parlar amb el club i la família en el futur”.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss