
Cooperació calderina amb el Senegal: 27 anys destinats al bé comú
- 20/12/2022
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Actualitat
- 0
> PUBLIREPORTATGE DE L’AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI
A Caldes de Montbui i al Senegal els separen uns 4.400 km que Josep Artigas, cooperant escolapi calderí, va salvar fa 45 anys i va establir un lligam entre la vila catalana i el país africà tan indissoluble i ferm com la seva confiança en l’esser humà
La cooperació impulsada per Caldes té quatre actors importants que han col·laborat al llarg de dècades per contribuir a la construcció d’oportunitats per als i les joves senegaleses: Josep Artigas, l’Association Education Solidaire de l’Escola Pia al Senegal (AES), Caldes Solidària i l’Ajuntament de Caldes de Montbui.
Per a les parts catalanes i per a les contraparts que treballen al país i en les que s’ha confiat per tirar endavant els diferents projectes hi ha un objectiu: reduir el nombre de vides senegaleses que es posen en risc cada dia intentant arribar al continent europeu i afavorir que les persones puguin construir un projecte vital al seu país.
Per aquest motiu, la cooperació calderina s’ha centrat en la construcció i dinamització d’espais que promoguin el coneixement, l’aprenentatge i l’autosuficiència. I per això la cooperació calderina al Senegal es basa en dues premisses: el respecte i la formació per a la vida.
De retruc, el gran guany per a la població de Caldes de Montbui ha estat aquesta font d’educació i formació per a la cooperació a la qual se sumen cada vegada més calderins i calderines. Caldes sap, Caldes entén, Caldes respecta i Caldes és al Senegal.
El novembre de 2022, una delegació calderina formada per representants de l’Ajuntament i de Caldes Solidària, amb l’acompanyament del Fons Català de Cooperació, va visitar sis espais: cinc zones on Caldes de Montbui ha invertit en projectes de formació i socialització (M’Lomp, Mampatim, Sokone, Karang i Thiaroye); i, en qualitat d’estudi de projecte futur, una sisena zona que en l’actualitat és un exemple d’esforç en femení pel cultiu i comercialització de productes agrícoles autòctons a Medina Bouliadabau.
IMATGE | Delegació calderina (Isidre Pineda, Núria Carné, Laia Cuscó, Verònica Arteaga, Daniel López i Albert Sanz) a Thiaroye, amb membres de l’AES i del Fons Català de Cooperació.> AJ.CALDES
Antoine Samboi: “Ens hem fixat un objectiu, ser autònoms”
Des del Centre de Promoció Agrària. Creació i Formació Professional de M’Lomp
El primer projecte dinamitzat per Josep Artigas al Senegal va ser aquest centre agrícola, ara fa 45 anys. El centre ha hagut de superar nombroses dificultats marcades per la manca de recursos i la fluctuació de lideratges i ara revifa gràcies a l’entitat FADDO Oussouye, amb Antoine Samboi al capdavant.
FADDO Oussuouye treballa en la consolidació d’una cooperativa d’agricultura i ramaderia, en la qual participa el centre de M’Lomp, que recolza joves i dones i “que ajudarà a trencar el ritme de preus que pugen al mercat i recuperar els productes propis en lloc d’importar-los”, explica Samboi. “Volem aconseguir que les persones siguin autònomes. Si hi ha socis que ens ajuden, això ens facilitarà anar més ràpid; si no trobem socis, ho continuarem fent a la nostra manera”, diu Samboi referint-se al sistema de col·laboració per a l’autosuficiència basat en la generació de les matèries primeres bàsiques, en la transformació i comercialització posterior dels productes i en el sistema de préstecs justos que promou l’entitat.
Juliette Demba: “He decidit venir aquí per tenir un futur”
Des de la Granja Escola de Karang
Situada a la regió de Fatick i molt a prop de Sokone, floreix la Granja Escola de Karang, on joves com la Juliette Demba reben formació sobre agricultura.
Ella és part de la trentena de joves que participen en aquest projecte de formació professional en l’àmbit agrícola i ramader. Actualmemt, a Karang, el gran repte és dedicar els 3 propers anys a homologar els estudis que s’imparteixen, adequar els continguts a les necessitats dels joves, del departament de Fondiounge, augmentar el nombre d’alumnes i avançar cap a la modernització i diversificació de la producció.
En relació amb aquestes necessitats, Juliette Demba expressa: “Vull tenir un futur a l’agronomia, és per això que he decidit venir aquí. I també per alimentar la meva família i la població del Senegal”. Juliette Demba posa l’accent en l’alimentació “suficient, nutritiva i variada” que els permeti tenir “la força per treballar”. Aquí juga un paper fonamental la residència d’estudiants Kër Caldes (Can Caldes), on s’ha destinat la darrera aportació feta per Caldes de Montbui.
Samson Ehemba: “Una noia pot educar tota una nació”
Des del programa de Promoció cultural, social i d’inserció de joves de Thiaroye
La cooperació internacional, i la calderina, afavoreix la realització d’aquest projecte que escolaritza 1.060 alumnes en una de les zones de Dakar més desfavorides. Al barri de Thiaroye (Pikine), l’alimentació i l’educació presenten greus mancances entre la població infantil i la immigració esdevé l’única solució entre la població jove. Samson Ehemba, director de la contrapart Association Education Solidaire, explica que “construir una escola en un suburbi desfavorit és una oportunitat per a molta gent de realitzar-se, tant des del punt de vista social com escolar”. A l’entrada del centre, un mural exhibeix el lema del centre: “Educa una noia i educaràs tota una nació”. És un lema pensat per protegir les joves del matrimoni precoç, de l’abandonament escolar i de convertir-se en mà d’obra. Alhora, és un lema per empoderar-les. “Allà on s’entén, la seva situació a la llar canvia. Elles tenen una gran capacitat d’influència en una societat paternalista. Veiem com les noies aborden els temes tabú i es comprometen. Aquests són aspectes que treballem i els resultats són aquí: tenim més noies que nois a les nostres classes”.
Mariama Bâ: “Venir aquí ens dona coses que no teníem”
Des del Centre Catalunya. Projecte per a la població Jove de Mampatim
“Les noies no teníem mitjans per a les nostres activitats, no teníem un espai fins aquest moment que ens han prestat un gran espai perquè la gent pugui participar”, diu Mariama. Per a ella, els coneixements que incorpora acabaran sent la diferència entre quedar-se a casa o haver de deixar el seu país. Totes les accions promogudes al Centre Socioculturel Calasanz du Fouladou tenen per objectiu permetre a joves com la Mariama Bâ quedar-se a la regió de Kolda amb garanties de futur.
Actualment, el cooperant Josep Artigas lidera la creació d’aquest espai multifuncional i sociocomunitari amb espais per a infants i joves i per a la població en general. El projecte, promogut per Caldes Solidària, amb el suport del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Caldes de Montbui, amb l’Association Education Solidaire com a contrapart, consolida un programa d’activitats comunitàries que té per objectiu desenvolupar l’entorn social i econòmic de la zona. Actualment funcionen espais d’alfabetització, reflexió, esport i, fins i tot, dansa. En el futur es vol convertir el centre en una escola de formació professional.
Mariama MANÉ: “Les dones volem realment ser autònomes, no dependre de ningú per res”
Des dels perímetres agrícoles de Medina Bouliadabou
Aquesta aposta del Fons Català de Cooperació per apoderar 91 agricultores de la Comunitat de Medina Boudialabou és un projecte de prospecció que va visitar la delegació calderina. La cooperació entre Caldes i el Senegal ha de seguir i totes les parts estudien necessitats reals de la població i maneres eficients d’atendre-les.
A Medina, les dones gestionen tres hectàrees de tres hortes comunitàries i assumeixen tres reptes: millorar els equipaments (especialment pel que fa les tanques perimetrals que les protegeixen i al reg); formar-se en tècniques agrícoles i convertir-se en emprenedores que sàpiguen treure la millor rendibilitat a les hortes.
Mariama Mané descriu aquests reptes amb aquesta claredat: “Nosaltres no volem estar esperant. Volem fer-ho per nosaltres mateixes. Si algú ens vol ajudar serà benvingut, però ho volem i podem aconseguir-ho per nosaltres mateixes. Això és el que les dones volem avui”.
La declaració de Mané és una definició del significat de la cooperació al Senegal: autonomia, recursos i capacitació.
Josep Artigas: “El Josep d’ara li diria al Josep de fa 45 anys: noi, ho vas encertar”
Des del Senegal
Artigas coopera i és al Senegal des de fa 45 anys. Cooperar i ser, aquests dos verbs defineixen una vida dedicada a la igualtat d’oportunitats i a la presència conscient.
“La primera intuïció va ser ajudar els joves”, diu referint-se al primer projecte que va dirigir a M’Lomp, “perquè han de tenir la formació necessària per quedar-se i, si no la tenen, marxen”. A aquesta primera intuïció s’ha mantingut fidel, i en ella es basen amb èxit projectes com els de M’Lomp, Thiaroye, Karang, Sokone o Mampatim.
La seva és la història d’un jove escolapi que sabia jugar a bàsquet i a futbol i que va connectar amb joves senegalesos a través de l’esport, per després seguir generant vincles i entesa.
“La cooperació és ser present. Cooperar és veure el bé comunitari i participar-hi”. Reflexionant sobre aquestes dècades i la seva elecció, avui Artigas expressa aquest “noi, ho vas encertar” i el següent agraïment: “Em quedo amb la vostra estimació, de la gent de Caldes; amb la comunitat que he escollit, els escolapis, i, sobretot amb una gran satisfacció i acció de gràcies a tota la gent que m’ha acompanyat”.