espoli franquista

L’Ajuntament de Caldes impulsa un estudi sobre l’espoli franquista a la vila

> Mireia Clapers

La investigació permetrà elaborar un llistat detallat de les persones físiques i jurídiques que van ser-ne víctimes, i quantificar-ne l’abast i el destí dels béns requisats

IMATGE | D’esquerra a dreta, Anna Monleón, Carme Germà i la doctora responsable de l’estudi, Neus Moran, en roda de premsa la setmana passada.> M.CLAPERS

 

Amb l’objectiu d’identificar les víctimes de l’espoli franquista i quantificar els béns requisats, el consistori de la vila ha posat en marxa un estudi per elaborar un llistat de les persones físiques i jurídiques que ha de permetre avaluar el patrimoni confiscat pel règim franquista. “L’Ajuntament de Caldes està completament implicat en la recuperació de la memòria local” declarava Carme Germà, regidora de Patrimoni i Memòria Local durant la presentació d’aquest estudi, “un estudi que ens ha de portar a conèixer l’espoli en el municipi de Caldes, un espoli amb una aparença judicial, però que era expropiar de facto” concloïa Germà.

Aquest projecte neix de la proposta presentada per El Centre, Ateneu Democràtic i Progressista, una de les entitats afectades, i que es va aprovar per majoria absoluta al ple del mes de maig de 2021. L’encarregada de realitzar aquest estudi és Neus Moran, doctora en història contemporània per la Universitat de Barcelona, investigadora de la Càtedra Josep Termes de la Universitat de Barcelona i autora del llibre “L’espoli franquista dels ateneus catalans (1939-1984)”.

La primera fase de l’estudi, que estarà finalitzada el febrer de 2023, realitzada per Moran “serà identificar les víctimes d’aquests delictes que són reconeguts per la justícia internacional sobre drets humans com a delictes de lesa humanitat, i, per tant, són delictes imprescriptibles”, farà una anàlisi detallat dels documents que hi ha en els arxius centrals dels ministeris d’Hisenda i de Treball a Madrid per poder investigar la situació actual del patrimoni requisat i saber qui són els propietaris actuals dels béns no restituïts “l’estudi també busca saber quin patrimoni requisaren en concret, qui foren els organismes executors, qui foren col·laboradors, qui gestiona aquest patrimoni” explica Neus Moran.

Durant la recerca d’aquesta primera fase de l’estudi ja s’ha constatat que entre 1939 i 1949 es van jutjar 163 persones a Caldes que van ser executades o empresonades, 22 de les quals havien estat membres de diverses juntes directives del Centre Democràtic i Progressista calderí. L’objectiu final d’aquest estudi és “obtenir i aportar un estudi contrastat empíricament i documentalment perquè pugui ser utilitzat com a base, tant de les possibles demandes de restitució a les víctimes, com a les iniciatives que busquen garanties, principis de justícia i no repetició” declarava Neus Moran, l’autora d’aquest estudi.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss