Com a poeta que formo part del Niu d’Art de Parets del Vallès, del GeM (Grup d’escriptors del Montseny) i dels Tecamolsaires de Cardedeu, exposo les següents reflexions:
– Estic convençut de la medecina que ens brinden les petiteses que contínuament ens alliçonen en els moments de la vida.
– La meva poesia vol ser paraula de les vivències apreses de les relacions amoroses, veritables vincles en la veritat de l’amor.
Amor que per a mi és la raó principal de l’existència que convida a compatir records, finestres obertes al present i al futur.
– Em preocupa, i sovint m’obsessiona, el pensament de la personalitat dels meus poemes perquè el meu desig és moure’m en la senzillesa de la veu popular. La meva paraula vull que sigui veu popular de sentiments que brollen de l’arbre de la vida i una abraçada i encaixada de convivència.
– Llegir i escriure poesia no és exclusiu, ans inclusiu, una manera humana de dialogar amb tothom. El poeta el fa el caràcter interior que s’alimenta dels fruits de tots els arbres del jardí del món. Els savis grecs i llatins foren mestres, quines lliçons encara alenen la nostra cultura. Per a ells, la poesia ja era un art, art que continua viu, i la meva il·lusió em diu que he de treballar cada dia per ser un dels seus poetes. Jo escric perquè sento la necessitat de comunicar-me amb poemes. Espero que les meves poesies siguin una humil pluja d’aigua per fer créixer sinceritat, solidaritat, amistat i felicitat. Desitjo que els meus poemes siguin motiu de satisfacció cultural per a totes les persones que els llegeixin. Personalment, encara no sé el que soc, però tincmolt clar el que vull ser.
