mossen Xavier Blanco

“Dels anys viscuts a Caldes m’hi enduc mil records, agraïments i hores de feina amb persones excel·lents”

> Ivette Hijano

Mossèn Xavier Blanco deixa la parròquia de Santa Maria després de deu anys i es trasllada a Castellar del Vallès

Des de l’any 2012 que Xavier Blanco ha estat el rector de la parròquia de Santa Maria de Caldes de Montbui, Sant Sebastià de Montmajor i Sant Esteve de Palaudàries. En definitiva, ha estat tota una dècada de dedicació a la comunitat calderina, en el decurs de la qual Blanco diu haver-hi sumat “mil records, mil agraïments, hores i hores de feina amb persones excel·lents, companyonia i estimació”. Aquest diumenge, dia 4 de setembre, mossèn Xavier Blanco i Castro ha oficiat l’última missa a l’església de Santa Maria de Caldes de Montbui, tot i haver-se acomiadat el diumenge anterior. A partir d’aquest mes, Blanco encara un nou tomb -personal i sacerdotal-, prenent possessió del nou càrrec i trasllat a les parròquies de Sant Esteve i Sant Feliu del Racó, al municipi veí de Castellar del Vallès. A partir d’aquí, el mossèn Alejandro Cantero és qui pren el relleu a Blanco, encetant nova etapa i destinació arran del seu nomenament a la vila termal.

 

– Com han estat aquests deu anys de residència a la vila de Caldes?
Aquesta dècada a Caldes de Montbui han estat molt importants per mi, en l’àmbit personal i sacerdotal. És la parròquia on he estat més anys exercint de rector i on he pogut participar més intensament de la vida en una vila, és a dir, de Caldes. Mirant enrere, sembla que aquests deu anys hagin passat en un sospir, però realment ha estat un temps ple de paraules i obres, d’amistats i col·laboració, i de presència de Déu a través de les persones i els esdeveniments que hi he viscut.

– Quins consideres que han estat els principals reptes a assumir com a rector de la parròquia de Santa Maria?
En primer lloc, aconseguir unir en uns mateixos objectius tots els grups i persones de la parròquia. També destaco la voluntat d’obrir la parròquia a la ciutadania i ser present en la vida del poble. Un altre repte ha estat el d’apostar per una parròquia amb una predilecció clara pels més pobres i febles, i
refermar la nostra pertinença a l’Església universal, així com aprofundir en la nostra fe.

– Com has rebut la nova destinació, i com encares el canvi a una altra parròquia i municipi?
Per als mossens, la notícia del trasllat no és una sorpresa. No ens arriba d’un dia per un altre. De fet, ja feia un parell de mesos que el Bisbe de Terrassa, monsenyor Salvador Cristau, m’havia proposat aquest canvi i n’hem estat parlant fins a la meva acceptació.
Encaro els canvis a la vida sempre com a noves oportunitats i amb la docilitat del qui sap que no és propietari de cap parròquia i està a disposició de l’Església.

– Com d’important és la relació d’una parròquia amb el territori i la seva ciutadania local?
Per a mi, aquesta relació és fonamental i molt important, ja que la parròquia es defineix -de fet- geogràficament: una parròquia és una part del territori on viu la comunitat catòlica i mira de dur el missatge de l’Evangeli a les persones residents d’aquell indret. Com diu el Papa Francesc “la parròquia ha de ser la casa de l’Església entre les cases del poble”. I, per tant, la parròquia a cada municipi o barri ha de relacionar-se bé amb la resta d’associacions i amb l’administració local.

– Quin creus que és el principal propòsit de l’Església i la religió cristiana en l’actualitat?
Com sempre, és el de dur el missatge de l’Evangeli al món de paraula i obres… I això com s’aconsegueix? Doncs, enfortint la seva identitat de fe; no deixar-se endur per les modes ideològiques de cada moment; estant al costat de les persones que més pateixen, i sempre oferint una mà estesa a tots i totes.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss