monegros btt

Marató amb presència calderina

Un grup de Caldes va completar la cursa del desert, en un dels anys més durs que es recorden pel temps advers

IMATGE | De blau, el calderí Edu Nieto en un moment del recorregut en la 20a edició de fa dues setmanes. > CEDIDA

 

Orbea Monegros, la marató del desert, és un dels reptes més durs pels aficionats a la bicicleta de muntanya: una ruta de 118 km pels Monegros, que tot i no tenir massa desnivell (només 1300 metres) es converteix en tot un repte pels participants. La competició internacional, amb sortida i arribada al poble de Sariñena (Osca) aplega més de 8.000 participants i després de dos anys sense disputar-se, la presència de ciclistes calderins va ser molt nodrida. D’entre ells, va destacar la participació d’un grup d’una quinzena que va completar la prova amb objectius diferents.

La dificultat de Monegros resideix en la fortalesa mental i en ser capaç d’avantposar-te a la climatologia i les condicions de la cursa. Per norma general, al fort vent del cerç de la zona s’ha de sumar la pols que els més de 8.000 participants aixequen al seu pas. No és estrany veure a ciclistes amb mascareta per tractar d’evitar la molèstia i veure’ls arribar amb la cara plena de pols. Però en aquesta edició ha estat el problema més mínim, ja que les intenses pluges en la zona de les últimes setmanes van afavorir compactar el terreny, eliminant la pols en gairebé tot el recorregut i deixant pas a una gran quantitat de bassals en el tram inicial i el final. Del paisatge àrid d’altres edicions, s’ha passat a una catifa verda en la major part del terreny.

Si no era suficient, l’aparició de més pluja i de calamarsa en diverses zones, així com el recurrent vent del cerç, van convertir el paradís en un parany diabòlic on, a més de la distància, els ciclistes van haver de lluitar contra la climatologia. En els primers compassos va ser l’aigua, donant posterior protagonisme a una fina calamarsa. Per completar el cicle, el fort vent va ser el principal escull en la part mitjana, amb l’aparició de nou de la pluja al final. Tot això regat amb les típiques cues i embussos de participants i el fang acumulat pel camí que abraçava les rodes sense treva, a banda dels bassals on els participants es van capbussar fins als genolls.

Tots aquests calderins van viure la prova de manera diferent. Cadascú amb els seus objectius -acabar, rebaixar temps, etc.- però tothom amb la mirada posada en tornar al punt de sortida de Sariñena. L’Edu Nieto va ser un dels ciclistes calderins que va provar fortuna en la prova que va marcar el 20è aniversari. Aquesta va ser la tercera vegada que es va enfrontar a l’àrida zona monegrina, acabant per segona vegada la cursa llarga. “Ha estat una experiència molt bona tot i la duresa, però vaig gaudir molt” explica. En aquesta edició, Nieto va canviar la BTT per la gravel -una bici de competició semblant a la de carretera, però amb rodes de muntanya- el que permet un ritme més alt en terrenys en bon estat. “El primer any vaig acabar la llarga i el segon vaig fer la curta per falta de preparació. Aquest any m’he tret l’espina i tot i les dures condicions he pogut acabar sense problemes” sentencia el ciclista, que fins i tot va ser capaç d’acabar els últims 10 quilòmetres a l’esprint.
La Marina Vilardell va ser la calderina més jove d’aquest grup i una de les 800 dones participants. Amb només 17 anys -l’edat mínima per participar és de 18, però compta l’any de naixement- es va atrevir a última hora: “Vaig apuntar-me una setmana abans perquè van engrescar-me uns companys. M’agraden molt els reptes, sobretot els de resistència i vaig creure que era bona idea i els meus pares van donar-me el suport logístic. Vaig al·lucinar amb l’ambient i els companys van donar-me tota mena de consells per poder acabar”. La jove ciclista va patir els extrems del temps d’Osca i explica que “l’inici va ser la part més dura, per l’acumulació de gent i la climatologia ho va fer tot més èpic. Va ser una experiència brutal que espero repetir el pròxim any”.

La Paula Mira també va participar per tercer cop, havent completat una vegada la llarga i una altra la curta. “Aquesta vegada anava més preparada que en l’edició anterior on vaig arribar gairebé de nit. Tot i el mal temps, aquesta és l’edició on més he gaudit i on, fins i tot he pogut avançar a gent” detalla. La Paula va fer la cursa juntament amb la seva parella, el Shareef Dudekula, però amb objectius molt diferents. El conegut fisioterapeuta està preparant la Pedals de Foc, una marató de muntanya, però de dimensions molt més èpiques: 213 km i 6.200 de desnivell que es disputa a la Vall d’Aran el juliol. El Shareef va ser un dels que menys temps va fer servir per completar la prova amb un temps en moviment de 5:38. Aquesta era la seva cinquena participació, després de completar la llarga el 2016 i la curta el 2017. El 2018 i 2019 la va fer juntament amb la Paula i destaca que “l’ambient és brutal i fer-la amb els amics és molt maco. Evidentment, repetiré el pròxim any”. Amb el mateix temps va acabar l’Enric Tristany, un dels altres participants de la grupeta. Va acabar amb el Shareef, sent els dos primers d’aquest grup: “La Monegros és tot un repte, ple d’emocions i dubtes abans d’acabar. Aquesta és la quarta vegada que la faig i sempre suposa un repte respecte a anteriors edicions. No estava preparat per una distància tan llarga, però em vaig sorprendre del ritme que vaig poder aguantar, sobretot en la primera gran pujada i després del segon avituallament. En cada edició s’aprenen coses per les següents”.

Pel que fa a la cursa curta de 80 km, el David Serrán va ser l’únic que la va completar. Amb una mínima preparació -havia entrenat només cinc cops en els últims mesos- va decidir fer el recorregut curt per tenir garanties. Amb experiència en grans travesses, el constructor calderí va patir de valent: “se’m va fer dur, ja que l’entrenament va ser molt deficient, però vaig gaudir molt. Estar amb els amics els dies previs i posteriors de la cursa van ser molt divertits i segur que repetiré amb més preparació”.

Tot i les dificultats, els presents van acabar el recorregut i celebrar la 20a edició de la cursa, on Unai Elorriaga i Iván Santurde van completar la prova no competitiva en 1a i 2a posició amb un temps de 3 hores i 46 minuts, intercanviant posicions respecte el 2019. El millor resultat històric calderí va ser el 2n i 3r lloc assolit per Ramon Celma i Sergi Miras del Tot Bici en el 2003.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss