La pandèmia i l’increment de problemes en salut mental, protagonistes de La Marató d’enguany

La Dra. Sonia Rivero, Cap Clínic del Servei de Salut Mental i Addiccions de la Fundació Sanitària Mollet, explica l’atenció en salut mental gestionada en el centre hospitalari

Sanitaris experts coincideixen a assenyalar que una de cada quatre persones adultes tindrà un problema de salut mental en algun moment de la vida. Més d’un any després des de l’esclat de la pandèmia, les dades més recents evidencien la que preveien que seria la segona gran epidèmia: la salut mental. N’és un indicatiu el total de 3.941 persones que van decidir posar fi a les seves vides l’any 2020, la xifra més elevada de suïcidis registrada a Espanya de la seva història.

La 30a edició de La Marató de TV3 i de Catalunya Ràdio, que se celebrarà el 19 de desembre, posarà l’accent en un grup de problemes de salut mental molt comuns, amb el propòsit d’incidir en la sensibilització i la recerca en salut mental, sempre tan essencial, però que arran l’impacte de la pandèmia esdevé més necessari que mai.

 

· Quina relació existeix entre el context pandèmic i l’augment exponencial de consultes en centres sanitaris relacionades amb trastorns mental?

Diferents factors han confluït en aquest context pandèmic i estan suposant un repte per la salut mental de tots i totes. Entre ells podem esmentar la por, la incertesa, la soledat, la derivació relacional, les dificultats econòmiques i laborals, els dols sense comiat, l’elaboració de constructes corporals basats en l’ús massiu de xarxes socials, i la desesperança i manca de projecció vital.

 

“La primera onada va suposar un repte organitzatiu i assistencial. Es van haver d’incorporar eines de teleassistència i promoure l’atenció centrada a la persona al seu propi domicili”

 

· Segons l’estudi recent de López Seguí, investigador del CRES, les visites presencials en els centres sanitaris per problemes de salut mental han disminuït poc en comparació amb altres casuístiques com la hipertensió, l’obesitat, la diabetis,….  Heu notat aquest augment a l’Hospital de Mollet?

La mateixa idiosincràsia dels equips de salut mental i addiccions així com de les patologies que atenem han afavorit el manteniment de visites presencials. En aquest sentit cal fer un reconeixement al compromís de tot l’equip del Servei de Salut Mental i Addiccions de la Fundació Sanitària Mollet.

 

· Les dades apunten a un creixement de més del 120% en consultes per trastorns d’ansietat només en la 1a onada. Com s’ha gestionat aquesta ‘nova realitat’ al centre hospitalari?

La primera onada va suposar un repte organitzatiu i assistencial per tots nosaltres. Es van haver d’incorporar eines de teleassistència i promoure l’atenció centrada a la persona al seu propi domicili. En aquests moments tractem d’aprofitar les lliçons apreses i treballem de manera col·laborativa amb els equips d’Atenció Primària i els recursos socials del nostre territori.

 

“Si apreciem un canvi de conducta no explicable en algú del nostre entorn pot ser convenient proposar-li que demani ajuda” 

 

· Com ha estat el seguiment d’aquells pacients amb trastorns mentals durant el confinament i fins a quin punt pot haver influït el factor ambiental o el retard en el diagnòstic en l’evolució de la malaltia?

S’ha fet un esforç per mantenir l’atenció dels nostres malalts amb trastorn mental sever mitjançant un ampli ventall de formes d’interacció, tant presencial com virtual. Hem mirat d’evitar retards en l’acollida de nous casos de malaltia greu assegurant la coordinació amb els dispositius sanitaris d’atenció comunitària i hospitalària.

 

· Quan prendrem consciència de les conseqüències reals de la pandèmia en l’estat psicològic i emocional de la població en general?

Des de fa temps som conscients de les importants repercussions per la salut mental d’aquesta pandèmia. Malgrat tot, encara ens falta perspectiva per avaluar-les en tota la seva dimensió.

 

· Quina importància té el diagnòstic precoç?

Com en qualsevol malaltia, un diagnòstic precoç facilita el tractament i millora el pronòstic de la persona malalta i del seu entorn familiar i social.

 

· Quan podem sospitar l’aparició d’un trastorn mental i quin és el primer pas d’actuació?

Des del punt de vista individual, quan hom té un patiment que no pot gestionar amb els seus propis recursos personals i comunitaris convé que consulti amb el seu referent del seu Centre d’Atenció Primària. Si apreciem un canvi de conducta no explicable en algú del nostre entorn pot ser convenient proposar-li que demani ajuda.

 

· També en la 1a onada va quantificar-se un increment de més del 70% en consultes sobre el suïcidi i conductes autolesives. Existeix algun pla de prevenció sanitari davant d’aquesta epidèmia, alarmant i urgent?

El Servei Català de la Salut ha posat en marxa el Codi Risc Suïcidi, facilitant l’atenció primerenca de consultes relacionades amb les conductes autolítiques. Davant d’una situació alarmant i urgent es recomana trucar al 112.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss