Trenta anys de rock calderí amb Falciot
- 05/10/2021
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Cultura
- 0
> Mireia Clapers
La banda calderina celebrarà el seu trentè aniversari amb un concert al Parc de Can Rius dins dels actes de Festa Major
IMATGE | CEDIDA
– Com va néixer Falciot?
Un amic comú ens va presentar a en Carles i a mi, Xavi, l’any 1989. Tots dos ja feia temps que tocàvem, ell bateria i jo el baix. També cantava. No havíem estat en cap banda de manera seriosa i constant. Vàrem anar quedant amb regularitat, cada setmana, un cop, dos cops… van començar a sortir idees i ens ho passàvem bé. A partir d’aquí van començar a provar els guitarristes, que van ser diversos i de diferents llocs… recordo un, del qual no recordo el nom, que venia en bicicleta de Sabadell… al final en Toni i l’Esteve van esdevenir els guitarristes de la banda “formals”, ja que en Manel Guzmán també va estar una època amb nosaltres. Aquell va ser l’embrió de FALCIOT, i el que ha sigut definitiu, tot i els canvis al llarg de trenta anys… en Carles i en Xavi sempre han estat fixes i fundadors.
– Celebreu trenta anys de trajectòria, quina valoració en feu de tots aquests anys?
Han estat temps canviants, però sempre amb la passió dins. Hi ha hagut temps de tot, difícils, de bypass, de popularitat, de molta activitat… Hem passat per tota mena d’escenaris i locals. Hem viscut molt, i hem gaudit molt. Per desgràcia som en un país on viure de la música com nosaltres ho plantegem no és possible. No hi ha la conjuntura social ni els mitjans, ni la cultura adient perquè tota classe de músics gaudeixin del mateix. No sé si ens expliquem… ser un músic underground o de música “no-majoritària”, que és la nostra base, no té cabuda en els mitjans ni en les promocions. Aquí no.
– Com ha evolucionat la música de Falciot en els seus 30 anys d’història?
Vàrem començar fent rock bastant bàsic, acords molt marcats i estructures bastant entenedores i clàssiques, amb lletres socials o quotidianes, on nosaltres mateixos podíem ser els protagonistes. D’això es tractava. De ser planer i directe. La nostra música és així. En una segona època ens vàrem acostar més al funk-metal o crossover, amb estructures més treballades i complicades, i amb lletres més surrealistes o absurdes. Sempre, però, amb potència i contundència. Des de principis d’aquest segle (!!) la nostra música creiem que ha madurat del tot, i podem moure’ns per l’estil que creiem adient. Podem fer temes senzills o complicats, però quan fa anys que compons suposo que fas el que et surt de dins… de fet, nosaltres sempre hem compost en grup. Aportem idees i generalment es desenvolupen en grup. Globalment, si dónes un cop d’ull a la nostra història a través de la nostra música, veuràs que hi ha coses molt diferents. L’evolució és clara.
– Què fa que el vostre estil sigui tan personal?
El fet de treballar els temes en grup. I sobretot, assolir una maduresa a través del temps i del treball, que fa que tinguis clar com vols sonar i quin so vols fer… Crec també que és important tenir les idees clares i ser humil i directe en la composició… el què penses i fas, ho compons… sense influències exteriors.
– Els membres de la banda s’han mantingut des de l’inici de la creació del grup? Actualment, qui forma part de Falciot?
Han passat bastants músics per FALCIOT. En Carles Sagués (bateria) i en Xavi Pau (baix i veu), són els fundadors i sempre han estat la base de la banda. De guitarristes n’hem tingut uns quants. A part dels dos originals, Esteve Bosch i Toni Galisteo, en Manel Guzmán, en Xiquet Salva i en Quico Medrano han estat els més importants. Altres van venir a provar, però no van quallar, per diverses raons. Cantants, a part d’en Xavi, hi han passat en Net López, en Jordi Guàrdia i en Vicenç Jiménez… altres van provar, però no és fàcil. De baixistes només hi ha hagut en Xavi, i des del 2002 hi ha en Pere Codina. Actualment, la formació de FALCIOT és l’original de 1990 (Carles Sagués a la bateria, Toni Galisteo i Esteve Bosch a les guitarres, Xavi Pau a la veu, més en Pere Codina al baix).
– Dels àlbums publicats, l’any 2007 vàreu editar l’àlbum titulat Pandëmia, després d’haver viscut ara una pandèmia real, tindreu material per treure un nou àlbum?
Haha. Sí. Quina casualitat, com una premonició, no? Qui no és bruixot en el seu camp, no és res, diuen… Una sorpresa. La pandèmia ens ha fotut a tots, també al món de les sales i l’espectacle. Per la pandèmia segur, però nosaltres podem trobar en qualsevol afer quotidià un motiu per fer un tema…
– Us definiu com a ROCK EN CATALÀ (QUE NO ROCK CATALÀ) I ANGLÈS, per què?
Perquè nosaltres cantem en català i anglès des de sempre. Mai hem necessitat cap etiqueta per definir-nos. Som FALCIOT, i prou. I no volem ser més. L’anomenat Rock Català va ser una etiqueta per tal de vendre i moure coses. Tot cal analitzar-ho en el seu moment, i en aquells anys suposo que es necessitava, per tal d’agrupar bandes i moure circuits. No sabem. Nosaltres no ens hi hem identificat mai, ni ens hi identificarem, si és que encara existeix. De fet, la nostra influència, a causa de la nostra edat, és bàsicament anglosaxona i americana, suposo. I això hi fa. Abans, ara i demà tindrem temes en català i anglès. De fet, alguns dels nostres temes tenen les dues versions, en els dos idiomes.
– Actueu diumenge dia 10, a la Festa Major de Caldes, què podrem viure en aquesta actuació?
Bé, clarament un repàs per la nostra història. Hem plantejat aquest any com un 30è aniversari. L’any 1991 vàrem fer el nostre primer concert, just aquí, a Caldes. Han passat trenta anys. Estarà bé celebrar-ho. Tocarem temes de totes les èpoques. Les primeres, i les últimes. És una bona oportunitat per veure en viu l’evolució de la nostra música, des de l’inici fins avui. És una ocasió especial. A part de la formació original, hi haurà músics de totes les èpoques que tocaran temes diferents, col·laboradors… Farem una festa. És el que desitgem. Esperem passar-ho bé amb la gent. Sempre hem sigut així.
– Com veieu el futur de Falciot?
Aquesta és una pregunta difícil de respondre. Nosaltres no perdem el contacte, sempre estem allà. Les vides són complicades i establir un rigor és complicat, també. La nostra idea és intentar treballar coses. El temps dirà. En la propera entrevista ens ho expliquem!