Josep Ferrer, Josep Maria Catafau, Joan Deu, Alexandre Folch, Pasqual Gimeno, Ricardo López, Isidre Malla, Josep Manuel, Armand Pueyo, Marcel Ramon, Artur Triquell i Josep Jané; els noms dels dotze calderins que van ser deportats a camps de concentració nazi, on van morir deu i només dos van sobreviure “a la cara més amarga de la història, a l’horror que probablement representa el capítol més fosc de la humanitat” va descriure l’alcalde Isidre Pineda.
Diumenge 3 d’octubre va ser el dia en què Caldes de Montbui va encoratjar-se a recordar i ho va fer en un acte sentit i emotiu on es va honorar “als nostres veïns que, d’alguna manera, avui han tornat a casa, han tornat al poble d’on mai haurien d’haver marxat” va dir Carme Germà, regidora de Memòria Local.
En el bateig de la nova plaça amb el nom Neus Català i Pallejà, les famílies dels calderins víctimes del nazisme van dipositar 12 roses blanques en el monòlit que recorda als seus familiars: “Avui els posem nom a tots i els situem en un lloc privilegiat de la nostra vila per tal que siguin recordats per sempre més” va afegir Germà en la seva intervenció en l’acte d’homenatge i inauguració de la plaça. “A Caldes teníem un deure pendent amb aquestes persones. Ja que, per desgràcia, no podem canviar el que va passar, tenim l’obligació de recordar. Perquè aquests calderins mereixen que el seu poble i ajuntament presentin tots els seus respectes i es comprometin a treballar per la justícia, per la vida, per la pau” va exclamar amb rotunditat Pineda.
I és que a Caldes, l’oblit no és una opció. Tampoc l’altre enemic a combatre: “la conversió de la memòria en fets estadístics” va dir Vicens Villatoro, director del Memorial Democràtic, present en l’acte de diumenge, a Caldes. “Permeteu-me subratllar la significació i força del que estem fent avui, un doble acte molt confluent on reivindiquem que estem parlant de persones, no de números”.
Des d’ara, la nova plaça Neus Català també ret homenatge a “una de les figures més lluitadores i activistes dels darrers temps per la recuperació de la memòria històrica”, a més d’incidir en la feminització dels espais públics i immortalitzar la resistència i lluita dels qui Caldes no deixarà mai més de recordar.