2020: un any esportiu al límit, però també satisfactori
- 12/01/2021
- 0 comments
- Albert San Andrés
- Categoria: Esports
- 0
L’any més estrany que es recorda ha deixat bons resultats per l’esport calderí
IMATGE | Les noies de Xavi Reyes i Frida Mateu celebren la victòria davant l’Elx abans de perdre la final a Saragossa que les hagués portat a la màxima categoria > S. Akimova
L’activitat física en qualsevol de les seves vessants -professional o amateur- no ha passat pel seu millor moment durant el 2020 per culpa d’una pandèmia de covid-19 que ha desfet la major part dels plans de clubs i entitats calderines. La planificació esportiva, així com la part econòmica en gimnasos i empreses dedicades a l’esport s’ha afeblit, tot i que els resultats han estat satisfactoris en la major part dels casos en l’àmbit esportiu.
Quan parlem d’esports, l’any calderí comença amb la disputa del Ral·li Dakar, on el copilot Lucas Cruz va sumar la tercera victòria en aquesta prova al costat del madrileny Carlos Sainz i el seu Mini, en la que va ser l’edició del retorn a l’Àfrica i la primera amb base a l’Aràbia Saudita. A Cruz els van acompanyar els també calderins Rafa Tibau i Rafa Tibau Jr., a més de l’equip d’assistència de Buggymasters Team d’Eudald Noe. Aquesta va ser una de les poques proves que van poder-se disputar amb normalitat, sense la sospita que dos mesos després, el tancament seria absolut.
L’hoquei patins també va ser un altre dels damnificats per la pandèmia. L’equip d’Eduard Candami va iniciar la temporada 2019-20 amb encara més esperances de millorar resultats, un aspecte que l’equip està aconseguint d’ençà que va arribar a l’Ok Lliga fa ara cinc temporades. Amb una sisena posició absoluta, va assolir el millor resultat de la història, arribant també a la fase final de la Copa del Rei a La Corunya, una competició que finalment no va disputar-se per culpa de la pandèmia, ja que s’havia de celebrar una setmana després del decret del confinament. La lliga, però, es va aturar a falta d’una jornada pel final i sense la disputa del play-off final, principal novetat de la temporada. L’equip va assolir uns bons números, aconseguint un total d’onze victòries, set empats i set derrotes, amb 87 gols a favor i 77 en contra.
Sense la Copa del Rei, els arlequinats també es van quedar sense la disputa de la Copa CERS, on l’equip tenia opcions reals de victòria final, ja que va plantar-se a quarts on es va enfrontar al Voltregà en l’anada, havent de capgirar a casa un 3-2, una missió absolutament possible, ja que arribava en un moment dolç de joc pels de Candami.
Pel que fa al femení, l’equip va tancar la temporada amb l’ascens des de Primera a Nacional Catalana, pas previ per lluitar per arribar a la màxima categoria femenina, tot i que el conjunt entrenat per Joan Solé només va poder disputar dos partits de lliga, on va golejar al CH Vila-Sana per 1-6 i 5-1. En un plànol directiu, el club va canviar de president a finals del mes de novembre, amb la tornada de Pere Barrios a la presidència del club. La renúncia de Jordi Aragay i la posterior convocatòria d’eleccions per part de la junta gestora del club, va propiciar aquesta tornada, amb Barrios sense oposició en el procés electoral.
En futbol sala, els dos equips van tancar l’any amb resultats espectaculars. En el cas de l’equip masculí, els homes de Xavi Passarrius van jugar un total de 19 partits, acabant la lliga en quarta posició en el seu primer any a Tercera nacional. El projecte començat fa uns anys segueix donant fruits, ja que l’equip és ara per ara líder del grup 1, amb uns números de somni: vuit victòries, dos empats i cap derrota en les 10 jornades disputades El femení entrenat per Xavi Reyes i Frida Mateu va estar a només un pas d’aconseguir la glòria absoluta el passat estiu, quedant-se a només una victòria de pujar a la màxima categoria. Les nedadores van superar en el primer partit de l’ascens per 1 a 2 a l’Elx, però van caure a Saragossa enfront de l’Intersala Promises per 6-1, havent signat una tercera posició en lliga en el primer any a segona divisió, després de l’ascens de la temporada anterior. Ara per ara, l’equip ocupa la tercera posició del grup 2A amb cinc victòries, dos empats i dues derrotes.
En futbol, el CF Caldes ho va tenir més complicat, ja que ha estat un dels equips que menys partits ha pogut disputar des del mes de març del passat any. Els de Jose Luís Duque van arrencar la 2019-20 amb l’etiqueta de favorits, després d’haver jugat l’ascens de categoria enfront d’El Catllar l’anterior temporada. Els blaugranes, després d’una ratxa negativa en els quatre últims partits, van tancar l’any al març amb una 6a posició, després d’haver-se mantingut en les posicions capdavanteres la resta del curs. Ara per ara, enquadrat en el subgrup 4B, l’equip havia sumat a l’octubre una victòria enfront del Gurb (4-2) i un empat amb el Ripollet (0-0) i a l’espera del que es faci amb el tram final de la lliga a partir d’aquest gener.
En bàsquet, el CN Caldes masculí va acabar en 3a posició en el grup 02 de segona catalana, assolint un ascens automàtic a primera, on no va poder arribar a debutar en lliga a finals d’octubre, en el partit que els havia d’enfrontar amb l’AESE B hospitalenc. En el cas del femení, l’equip va acabar 5è a segona catalana i tampoc ha debutat aquesta temporada.
Autor
Addicte de l’esport i al món del motor. Llicenciat en periodisme per la UAB i màster esportiu per Blanquerna, col·laboro en diversos mitjans locals en ràdio i paper. Fotògraf accidental i amant de la velocitat. Enamorat de Caldes de Montbui.