Calia una revolta com la iniciada als Estats Units per la mort de George Floyd perquè molta gent s’adonés que el racisme és quelcom estructural i perillosament estès encara actualment, però són molts els col·lectius que mai han deixat de denunciar aquesta situació, també a casa nostra. Malauradament, la lluita pels drets i les llibertats topa amb la impunitat amb què les nostres autoritats tracten el racisme, perpetuant-ne l’existència al servei del sistema capitalista.
Durant el confinament moltes hem estat lluny de la família sense saber quan podríem veure-la, no hem tingut contracte de treball, no hem pogut pagar un lloguer, hem tingut por a ser identificats en sortir al carrer, no ens hem pogut desplaçar lliurement, no hem tingut garantida la sanitat i l’educació… Aquest és el dia a dia de milers de persones al nostre país que viuen en situació administrativa irregular, una mostra més de les polítiques racistes i classistes que hi imperen; persones que, alhora, sovint duen a terme feines essencials per a la supervivència de totes.
És necessari lluitar contra tota mostra de racisme i actuar decididament perquè les accions racistes tinguin conseqüències. Tanmateix, cal també que des dels municipis s’aposti per fer pedagogia, generar consciència i desenvolupar polítiques antiracistes transversals que garanteixin a totes les persones els mateixos drets. Entomar la crisi que ve serà complicat per a totes, però encara més per a les persones en situació irregular que no puguin accedir a les ajudes o recursos de què disposaran les seves veïnes.
Hi ha molt camí per recórrer en la lluita antiracista, i particularment en la lluita per una regularització urgent de la situació de milers de persones al nostre país, però des dels Ajuntaments podem emprendre certes accions que obren camí en aquesta direcció. L’empadronament universal sense domicili fixe és una d’aquestes propostes, que permet assignar una adreça institucional a les persones que no disposen d’un domicili fixe a fi que puguin empadronar-se igualment i complir així un dels primers requisits per a la regularització de la seva situació, obrint-los la porta a l’accés als drets socials i civils més elementals.
