Laia Mercè: “Tot i els símptomes, no imaginava que pogués estar infectada”

La calderina de 29 anys és un dels casos a la vila que ha superat la Covid-19

 

Han passat més de 70 dies des de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, i tot just fa un parell de setmanes que, en l’àmbit més general, els casos positius de Covid-19 s’han estancat. Segons les autoritats, les xifres són cada vegada més favorables, per la qual cosa la població està gaudint, de manera progressiva, d’un desconfinament esglaonat. L’important, però, és trepitjar amb fermesa cada passa que fem cap a la nova “mobilitat”, tal com diria l’alcalde de Caldes, Isidre Pineda, per no reviure una situació que per molts i moltes està sent un veritable calvari: contagis en diversos membres de la família, alguns d’ells de gravetat que han requerit ingrés hospitalari i, fins i tot, la mort sense un acomiadament dels seus éssers estimats.
Aquesta pandèmia passarà a la història, i la Laia Mercè, una calderina de 29 anys, responsable del servei farmacèutic de la Fundació d’Acollida Santa Susanna, espera poder explicar-la algun dia als seus néts i nétes amb el to de quan saps que l’anècdota té un final feliç: “Vaig patir el coronavirus, pèrò li vaig guanyar la batalla!”

Laia, com et trobes?
Ara mateix bé, totalment recuperada sense cap símptoma relacionat amb la Covid-19.

I en el teu cas, com va començar a cursar la malaltia?
La setmana després que es decretés l’estat d’alerta, el diumenge 22 de març, vaig llevar-me amb molt mal de cap i amb una espècie de tos seca, sense mucositat. Aleshores vaig prendre’m la temperatura, però pensant que no tindria febre. Efectivament, estava a 38’5º C, però vaig pensar que el més segur és que fos un procés gripal. Van començar a passar els dies, i el mal de cap seguia molt present –tot i no ser incapacitant-, amb pics de febre que van desaparèixer cap al tercer o quart dia. Seguia la tos seca i una sensació de fatiga i dolor muscular generalitzat.

Els símptomes van anar canviant?
Sí, cada vegada tenia menys tos. De cop i volta, vaig notar que no tenia olfacte. De seguida vaig pensar que tenia el nas tapat o que era una possible al·lèrgia perquè, insisteixo, no pensava que pogués ser coronavirus. Mentre esmorzava, vaig ser conscient que no notava el sabor del menjar, només la textura i si estava dolç o salat. Aleshores començava a dir-se que la pèrdua de l’olfacte i del gust també eren símptomes de la Covid-19, i vaig començar a sospitar que podia estar contagiada.
També aleshores notava que no em quedava satisfeta amb la quantitat d’oxigen que respirava, com si hagués corregut un esprint. De tant en tant, havia de fer una respiració molt àmplia, però quan vaig començar a fer-ne dos o tres per minut, definitivament vaig pensar que això no era normal. Em va passar pel cap que fos una reacció psicosomàtica per tota la informació a la qual estàvem exposats.En aquest punt, vaig trucar al CAP i hi vaig anar perquè em fessin la prova de concentració d’oxigen a la sang. Amb els resultats, em van confirmar que era un possible cas de contagi de Covid, però no tenien tests per comprovar-ho. Van dir-me que tornés a casa i deixés passar els dies, valorant l’evolució dels símptomes. De manera progressiva, vaig començar a trobar-me millor i a recuperar l’olfacte i el gust.

Així doncs, la malaltia va cursar com un tipus de procés gripal… Vas seguir algun tractament?
Res en especial. Vaig estar prenent paracetamol i corticoide inhalat. També vaig estar cuidant la meva alimentació, procurant la ingesta de vitamina C, recomanada en processos gripals, i molts vegetals i hortalisses, que aporten molts antioxidants.

Però al final, mai has tingut la certesa d’haver-te contagiat?
Sí. Després de dues setmanes de baixa laboral des d’haver presentat els primers símptomes, vaig tornar a la feina plenament recuperada. Uns dies després, els voluntaris de l’ONG Open Arms van venir a la Fundació Santa Susanna per fer-nos els tests a residents i treballadors. Vaig pensar que a mi no em serviria de massa, perquè si havia de ser positiu, ja l’havia passat. Finalment, vaig donar positiu! Així doncs, vaig quedar-me aïllada a casa, evitant el contacte amb els meus pares i germà, persones amb les quals convisc i amb qui abans havia estat compartint l’entorn sense precaucions. Des del centre de salut em trucaven cada dos dies per fer-me el seguiment. Tres setmanes després, em van fer la prova al CAP de Sant Fèlix de Sabadell i finalment el resultat va ser negatiu.

Imagines com vas arribar a contagiar-te de coronavirus?
La veritat és que no. No coneixia a ningú que personalment estigués contagiat, només una amiga que presentava símptomes semblants. Suposo que va poder passar en algun moment que anés a Barcelona, per exemple, però és molt difícil de saber atenent les dues setmanes prèvies en què no es presenten símptomes, tot i que el virus ja està fent la seva feina.

Què en penses de la creença que les persones joves no estan tan exposats a patir la Covid-19?
Evidentment, una persona gran, possiblement medicada i amb alguna patologia, presentarà un sistema immunològic més feble. És esperable que la probabilitat de supervivència en persones grans sigui menor que en persones joves, però també és cert que aquestes últimes no estan exemptes de poder patir casos severs o, fins i tot, morir per coronavirus. El problema al qual ens enfrontem és que es tracta d’un virus molt nou que no s’ha pogut investigar massa. Hem vist com persones contagiades han presentat símptomes diferents, el comportament del virus també ha estat diferent, i fins i tot la corba del temps en què han transcorregut els símptomes ha pogut ser diferent. Això fa difícil qualsevol predicció.

Suposo que especialment en el teu cas no ha de ser plat de bon gust creuar-te amb persones al carrer que no respecten les mesures de prevenció…
Crec que no es respecta massa la distància social. Se’ns ha donat unes directrius molt senzilles: estar a casa i evitar el contacte amb altres persones. Però tot i ser tan fàcil, hi ha molta gent que no ho ha complert.

Preveus un possible rebrot?
Sí, serà així. Ja molt abans de l’inici de la desescalada, la gent no respectava les normes establertes.

I què me’n dius de l’actuació del govern? Creus que ha sabut estar a l’altura de les circumstàncies?
En certa manera, no. Però també entenc que ha estat una situació absolutament inesperada, per la qual ningú estava preparat. En aquest punt, crec que té major culpa el govern anterior arran les retallades en el sistema sanitari. Aquí és on realment hem punxat, perquè si ens comparem amb altres països, com Alemanya -on les xifres han estat molt més baixes-, veiem com el que falla és l’estat del nostre sistema sanitari. I evidentment, no és culpa dels professionals, sinó del fet de no disposar de suficients recursos, ni materials ni humans.

D’altra banda, la Fundació Santa Susanna ja fa dies que és residència verda. Com heu viscut aquesta pandèmia des de dins?
Quan em vaig incorporar a la feina encara hi havia casos de coronavirus, i mentre estava de baixa laboral també feia el seguiment de pacients. Aleshores, sentia una sensació de por al fracàs; por a no superar la situació. A final, són els nostres residents, persones amb qui estableixes vincles molt forts. Tots els treballadors i treballadores ens hem bolcat moltíssim per protegir-los.

I quin és l’ambient que es respira ara a la Fundació?
Molt més relaxat, tot i que seguim sent molt estrictes amb els protocols. No abaixem la guàrdia.

Creus que podrem extreure alguna conclusió d’aquesta pandèmia, des del punt de vista més humà o en el sentit de comunitat?
Crec que la pandèmia ens ha alertat de coses molt importants. D’una banda, nosaltres, com a éssers humans, ens considerem poderosos, que tenim el control del planeta i dels recursos naturals. I al final, un virus, que és quelcom minúscul, ha retingut a la humanitat per por a morir si surt al carrer. Crec que és una lliçó molt gran d’humilitat: podem ser poderosos, però sempre que la natura ens ho permeti. D’altra banda, també ha estat una alerta molt important per veure com tenim el sistema sanitari: com més l’hem necessitat, pitjor estava. Aquesta pandèmia ens ha de fer més conscients, i no hauríem d’oblidar mai que hem hagut de passar per aquí.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss