Carles Monsó: “El gran problema del coronavirus és que el pic de la seva incidència s’ha manifestat en 15 dies”

Parlem amb Carles Monsó, metge de família del CAP de Caldes de Montbui perquè ens expliqui, en primera persona, com està vivint la pandèmia del coronavirus

 

  • Com està vivint el CAP l’arribada del coronavirus?

Amb preocupació, perquè en principi una cosa que semblava que havia de ser una epidèmia vírica semblant a la de la grip ha arribat com incrementada quant a volum d’infectats i a gravetat. Ens esperàvem que arribés alguna cosa semblant però no d’aquestes dimensions. A l’ambulatori estem entre sorpresos i al límit de la nostra capacitat de funcionament. Potser no tenim tant volum de gent a nivell presencial però tenim molta gestió telefònica, molts domicilis de persones que com no es poden desplaçar se li ha de donar suport també i ho fem amb menys personal. Tenim molta gent apartada de l’assistència i de l’atenció perquè a la que un company té febre se l’ha d’apartar dues setmanes fins que no arriben els tests, se li fan les proves i es confirma que no té el coronavirus…Nosaltres sí que som una font de contagis perquè per les nostres mans passa la gent.

 

  • En algun moment se us va informar que la pandèmia seria d’aquestes característiques?

Se’ns va dir que seria així però clar, una cosa és que se’ns adverteixi que ve una epidèmia, que a Itàlia està provocant estralls, però veure-ho tu al dia a dia és molt diferent. Quan veus el tema de la Xina era una cosa inicial, molt llunyana i teníem les dades de com havia anat l’epidèmia. Vam veure que a Itàlia es comportava d’una manera diferent. Vam pensar que nosaltres som una mica com els italians i la cosa aniria per aquí. Sabíem que alguna cosa gran venia cap aquí però pensàvem que no tant. Aquí s’han pres de manera més precoç mesures que a Itàlia van tardar més a adoptar. Aquí l’arribada del coronavirus ens ha agafat més preparats tot i que la dimensió del que ens ha arribat ha estat superior del que es pensava que vindria.

 

  • Som prou conscients del ràpid contagi de la Covid-19?

Estem parlant d’un virus que es transmet vuit vegades més ràpid que el virus de la grip. Coneixem virus de la mateixa família però aquest en concret és la primera vegada que apareix. Altres virus de la mateixa família que havien arribat no tenien aquesta taxa de transmissibilitat. A més, afecta grups de població d’una manera molt dispar. El virus de la grip quan entra en una casa, tots agafen la grip. Hi ha gent que el coronavirus se li manifesta d’una forma totalment asimptomàtica i altres d’una forma més greu de manera respiratòria, i tot això dins d’un mateix nucli familiar. D’aquesta manera, gent que no està demostrant símptomes l’està transmetent als altres. El virus de la grip és com si el veiessis ja en una persona. En aquest cas, molta gent que no sabia que tenia el coronavirus l’ha estat transmetent a la resta de la població.

 

  • Hi ha casos de gent que ha passat la malaltia i no se n’ha adonat?

Bé, això s’està estudiant. L’Oriol Mitjà, metge investigador de malalties infeccioses i salut global de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, i tot el seu equip d’investigació donen un marge de 14 dies. Si en aquests dies no has fet símptomes, és que possiblement has tingut la malaltia i t’has curat o és que no l’has tinguda. Donen 14 dies perquè diuen que entre el 4rt i 5è dia són els dies d’aparició de símptomes i després veuen que la càrrega viral que en tothom que han estudiat s’ha negativitzat. De les sèries estudiades a la Xina, han vist que hi ha una sèrie de pacients que continuen presentant detecció de virus en secrecions de saliva i mucositat nasal en quantitats mínimes però ja passats aquests 14 dies. El dubte és: aquesta gent és capaç de contagiar o no? No ho sabem. El que es continua aconsellant són 14 dies de confinament.

 

  • Els calderins i calderines segueixen fil per randa les pautes de confinament?

Veig que la gent està molt conscienciada. Ens truquen en lloc de venir. La gent que ve a l’ambulatori entenem que ho fa per motiu de gravetat i no ha tingut una altra opció que desplaçar-se i els atenem més ràpid perquè hi ha menys pressió assistencial. Una bona mostra que la gent està seguint les indicacions de confinament és que en alguns moments les línies telefòniques es col·lapsen, tant les de l’ambulatori com les que ha facilitat el govern de la Generalitat.

 

  • Amb el confinament, acabarem amb el virus?

Confinar-se al domicili de moment és la mesura lògica, urgent i única d’intentar evitar la transmissió. Tot això fins que no aconseguim trobar algun producte o substància que puguem donar a la gent que hagi estat susceptible d’haver-se encomanat. Aconseguirem amb el confinament acabar amb el virus? No, el virus continuarà estant a l’entorn però si més no, el que farem és confinar els petits brots que hi pugui haver al domicili perquè no s’estengui a la resta de la població. El gran problema d’aquest virus, tot i que afectarà menys gent que la grip, l’any passat va haver-hi 500.000 registres de grip a tot l’Estat, és que tot el pic de la incidència de la malaltia s’ha manifestat en 15 dies. La grip es manifesta en 5 o 6 mesos i el sistema sanitari té temps per absorbir tot el volum de gent que cau malalta. Amb el confinament a casa, si podem fer que el contagi no sigui en 15 dies sinó que s’allargui al llarg de tres mesos aconseguirem no col·lapsar el sistema sanitari.

 

  • I a casa com hem de fer el confinament si algun membre de la família té símptomes de tenir el coronavirus?

A casa aconsellem que les unitats familiars es confinin a casa i si algun dels seus membres comença a tenir símptomes de la malaltia ha de fer un confinament extra a part de la resta. En aquest cas, es tracta de no compartir espais comuns.

 

  • Com preveieu que evolucionin els contagis?

Anirem tenint contagis de més o menys volum de gent fins a l’estiu. Comptem que la població s’anirà immunitzant poc a poc i com que anem avançant cap a l’estiu, aquest virus a més de 26 graus s’inactiva. Tot juga a favor nostre: cada vegada més gent immunitzada i més calor ambiental.

 

  • Si hi haguessin hagut més testos de detecció s’hauria estès tant la malaltia?

Sempre s’havia dit que poder detectar en un moment donat qui està afectat encara que no tingui símptomes hauria estat una molt bona manera de poder limitar una mica l’extensió de la malaltia. El problema és que no hi ha kits. La indústria farmacoquímica no va donar l’abast per fabricar tants kits. No és una cosa de Catalunya ni d’Espanya sinó a nivell del món. A cada país per on ha passat aquest virus l’alarma ha generat la necessitat de consum d’aquests kits, mascaretes, ulleres, bates… s’ha esgotat el material sanitari a tot el món.

 

  • Com vius aquest homenatge que cada vespre la ciutadania fa cap als sanitaris sortint als balcons?

Amb molta calidesa. He d’agrair a la gent el reconeixement i el suport que ens donen. Penso que hem d’aplaudir la gent perquè d’alguna forma senti que els sanitaris treballen en benefici d’ells. D’alguna manera estan aplaudint una tasca que per a nosaltres és el nostre dia a dia. A alguna persona que li he preguntat li he posat un exemple molt senzill. Entenc que la feina rutinària diària d’un policia és dir a la gent què ha de fer i què no, parar-te si estàs creuant amb un semàfor en vermell o posar-te una multa si aparques malament. A part d’això, espero que el dia que hagi de detenir un criminal es trenqui la cara amb ell. El nostre cas és el mateix. Tenim una rutina, fem receptes, visites, coses molt banals i vas fent seguiment de patologies més o menys cròniques. Jo crec que la gent en aquesta situació espera que ens trenquem la cara pel virus. Amb la qual cosa, no estic fent més del que penso que hem de fer.

 

  • L’esclat del coronavirus ha estat una prova de foc per al sistema de salut català?

El Servei Català de Salut penso que ha generat una xarxa molt potent d’hospitals propis i concertats que penso que està absorbint força bé aquest cop. Ara bé, l’ha portat al límit perquè cap sistema de salut del món estava preparat per una cosa d’aquesta magnitud. Hem vist quina és la capacitat de créixer per intentar absorbir-ho tot. S’han posat llits on era impensable que es posessin llits. S’estan obrint hospitals de campanya… El que passa és que és un virus que afecta tant als pacients com als professionals sanitaris. Per això, comencem a tenir metges malalts, infermeres malaltes i alguna mort en el món sanitari.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss