Els efectes de la Guerra Civil sobre Caldes
- 18/02/2020
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Actualitat
- 0
El conflicte armat va comportar mobilitzacions al front, alteracions a la vida diària de la població, una forta repressió i l’acollida de diversos refugiats i soldats als balnearis
IMATGE | Joves calderins republicans durant els exercicis pràctics en les primeres setmanaes de guerra. > ARXIU MUNICIPAL CALDES
El 29 de gener es van complir 84 anys de l’entrada de les tropes nacionals a Caldes. Sembla una eternitat, però aquest aniversari, gravat en la memòria de molts calderins i calderines va suposar un sotrac per a la població, que va haver d’afrontar amb moltes penúries la instauració d’un règim dictatorial a través d’un conflicte armat que va suposar l’enfrontament entre dos bàndols, el legitimat per les urnes, que representava el govern legítim de la Segona República –el republicà– i el que es va insurreccionar, bàsicament integrat per alguns militars –el nacional.
Fa tres anys, al complir-se el 80è aniversari de la guerra, el Museu Thermalia va dedicar la seva exposició de Festa Major a aquest conflicte bèl·lic. La mostra, titulada La Guerra Civil a Caldes (1936-1939), va estar comissariada per l’historiador Eduard Puigventós.
Es tractava d’una mostra amb un recull de fotografies, documents i veus dels efectes de la guerra sobre la vila de Caldes de Montbui. També incloïa monedes de Caldes de Montbui, ja que la vila va ser un dels municipis que es va afegir a les emissions monetàries oficials a través dels ajuntaments durant la Guerra Civil.
L’exposició partia de dos grans projectes anteriors: el llibre Caldes de Montbui 1936-1939. Entre la il·lusió i el dol. Revolució i Guerra Civil, que van publicar l’any 2008 l’Ajuntament de Caldes de Montbui i l’Abadia de Montserrat i el documental Temps de Revolta 1936-1939, el segon projecte de vídeo fet per l’Ajuntament de Caldes de Montbui per perpetuar la memòria oral calderina.
ELS PRIMERS ANYSDE LA GUERRA
La vida a Caldes, amb molts homes desplaçats al front, estava enrarida el 1936. Al principi de la guerra, s’acusa un grup de 14 calderins de pertànyer a la Falange i d’haver fet pintades contra la Segona República “que en aquest cas és mentida, però en realitat suposo que són gent d’ordre i de dretes o conservadora i el que es fa és una mena de judici a manera d’escarment públic que se salda amb multes” explica l’historiador i comissari de l’exposició La Guerra Civil a Caldes (1936-1939), Eduard Puigventós.
El dimarts dia 21 de juliol del 1936, tres dies després de començar la guerra, un grup de gent armada va fer una foguera davant l’església de Santa Maria de Caldes de Montbui i hi van cremar objectes de culte i imatges, entre elles, la Santa Majestat. Un vilatà anònim va poder salvar de la destrucció el cap de la imatge [posteriorment, se’n va encomanar a l’escultor Josep Rius i Mestres la reconstrucció, que va lliurar-se de nou a l’església l’octubre del 1939, dia de la festa de la Santa Majestat, un cop ja acabada la guerra]. Les campanes del temple cauen i es fonen i “aleshores el recinte es reutilitza com a mercat, es fan uns lavabos i s’intenta donar un ús totalment dessacralitzat a l’església” diu Puigventós.
Segons l’Expedient General de Mobilitzacions 1936-1937, que es conserva l’Arxiu Municipal de Caldes, a la població el 7 d’octubre del 1936 hi havia uns “449 homes disponibles, entre aquests 95 artillers, un caporal d’artilleria i 8 de diferents cossos” sobre un total de 748 homes de 18 a 40 anys que vivien al poble per anar al front. Però un centenar de joves ja hi eren. Es tractava de joves milicians que havien seguit les columnes del PSUC, la CNT i ERC. La creació de l’Exèrcit Popular de la República el març del 1937 va accelerar les crides per anar al front. Al llarg de la guerra van cridar-se 21 lleves, que comprenien homes d’entre 38 i 17 anys.
BALNEARIS CONVERTITS EN CASES DE CONVALESCÈNCIA
Un dels primers efectes de la Guerra Civil a Caldes va ser la conversió dels balnearis en cases de convalescència o hospitals per a ferits. “En moments de guerra, deixen de venir turistes i aquests espais s’utilitzen com a cases de convalescència, hospitals per a ferits o per acollir refugiats”, assegura Puigventós. En un moment de la guerra, UGT-PSUC munta al Balneri Broquetas la Casa de Repòs Lina Òdena. Caldes comptava amb una disponibilitat de 260 llits, entre els set balnearis que hi havia aleshores a la població: Hospital Santa Susanna, Broquetas, Termes Victòria (aleshores Can Llobet), Forn, Rius, del Remei i Solà. Les persones que van ocupar aquests llits eren soldats ferits del front, alguns carrabiners de la companyia que va estar durant un temps a la Torre Marimon i, a més, també hi havia un espai dedicat als oficials.
En el decurs de la guerra, també van arribar nombrosos refugiats, acollits en alguns balnearis i en cases particulars. “A Caldes no arriben famílies senceres, sinó infants, sobretot nenes que venen al principi de Madrid, però després de Sevilla, de Biscaia i d’Astúries i ja quan cau el Front d’Aragó, de Lleida i de la Franja”, apunta el comissari de l’exposició. Quan s’acaba la guerra, aquests refugiats o continuen la seva retirada amb els republicans que van cap a França o són reclamats des del seu lloc d’origen, ja en bàndol nacional.
L’ENTRADA DELS NACIONALS
L’entrada de les tropes nacionals va ser molt diferent depenent de la població i, en el cas de Caldes, va tenir les seves singularitats. “A la zona de les Serres hi va haver certa oposició per donar temps a les unitats que van fugint cap a França a volar els ponts”, explica Puigventós. Hi va haver un grup de soldats atrinxerats del 5è Cos de l’Exèrcit Popular d’Enrique Líster “que oposen resistència unes quantes hores perquè els altres tinguin temps per anar marxant”. El balanç d’aquesta oposició es va traduir amb 20 baixes.
L’antic Ajuntament de Caldes va ser incendiat. Segons Puigventós, “hi ha un moment de confusió entre els soldats que marxen en retirada i els que entren”. Com que l’avanç de les tropes nacionals el 28 de gener s’havia quedat a les portes de Caldes, “l’endemà, a la vila, a les 9 del matí comença a haver-hi moviment, algú comença a cridar ‘Viva España’ i ‘Viva Franco’ i es comencen a penjar als balcons banderes blanques o nacionals…”, explica l’historiador. Els primers que passen no són les tropes franquistes sinó les últimes tongades de republicans que estan fugint. “Aquests soldats que marxen, quan veuen el panorama, s’enfronten amb la gent que havia sortit al carrer i cremen l’Ajuntament en retirada”, afirma Puigventós. El relat d’aquest fet es pot consultar en un document, que es troba a l’Arxiu Municipal de Caldes, escrit per un Mosso d’Esquadra que va presenciar els fets.
L’exposició La Guerra Civil a Caldes (1936-1939) també recull el pes de personatges que van tenir un paper destacat en la guerra i que estaven relacionats amb Caldes d’alguna manera. És el cas de Francesc Gaspar i Torrus, un calderí que va ingressar a l’Exèrcit Roig després que la República el seleccionés per entrenar-se a la Unió Soviètica, o d’Eduard Ragasol i Sarrià, que va arribar a ser sotsecretari de justícia de la Generalitat el 1937 i posteriorment soldat al front de Terol. Durant la Guerra Civil, Caldes també va acollir durant una època el que va ser secretari del PSUC, Joan Comorera.
IMATGE | Grup de milicians que va formar part de la columna García Oliver camí del front el 28 de febrer de 1936. >CNT
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.