Una representació de Pastorets molt reivindicativa enguany

El GEC va representar l’obra de Folch i Torres amb picades d’ullet a l’actualitat política i social de Caldes i de Catalunya

IMATGE | El nou Satanàs compartint escena amb Llucifer i Lluquet i Rovelló. > S. martínez

 

El 25, 26 i 29 de desembre el Grup Escènic Casino va representar els Pastorets de Folch i Torres un any més. Això sí, salvant la distància temporal amb un reguitzell d’agudes picades d’ullet a l’actualitat gentilesa de Jordi Graví i Joan Terrades.

Només començar els vailets del Mas Torrat van topar al bosc amb el tartamut d’en Jeremies, que va a conèixer-se amb la seva estimada Marta, i en Rovelló li assegura a en Lluquet: “Deu ser una cita Tinder”.

Ara bé, més enllà del tic obsessiu compulsiu d’en Jeremies per la neteja, que l’empeny fins al límit de passar el robot aspirador pel bosc, els afegits al guió van ser sobretot polítics.

En la primera aparició de Satanàs, encarnat per primer cop per Antoni Puigdueta, en Rovelló s’hi refereix com “l’article 155”. De la mateixa manera, també es va fer referència al Dimoni sota el nom de Pedro Sánchez.

Un llaç groc va presidir tota la funció i la situació política dels presos i els exiliats va ser protagonista dels garrotins. El grup de teatre calderí sempre acostuma a aprofitar la gresca del casament d’en Lluquet i la Isabeló per fer una mica de sàtira social.

Enguany, es va parlar de la repressió postsentència, de les accions del Tsunami Democràtic i de l’auge de l’extremadreta. També es va destacar l’exhumació del general Franco i del canvi climàtic i del paper de la dona al món de l’esport.

La nova oficina de La Caixa, situada a la plaça de l’Àngel, va rebre el nom de gran basar i es va mencionar l’apuntalament de l’aparcament de les Hortes de Baix i el fet que per poder aparcar amb comoditat “cal anar fins al centre de Montcada”.

La notícia que xarrupar els caps de les gambes pot ser molt nociu just abans de Nadal i l’irrupció del consolador Satisfayer a les llars catalanes van posar el toc d’humor final.

Els garrotins es van tancar amb una versió de L’estaca que el públic va cantar de cor.
Jordi Graví, director de l’espectacle, s’ha mostrat satisfet: “Estem contents de com ha anat tot i haver començat a preparar-los més tard del que és habitual. La gent s’ho passat molt bé i les novetats han agradat, tant el nou Satanàs com la recuperació de la Sardana, les conyetes polítiques i l’espectacle fluorescent del Ball de Bastons a l’Infern”.

 

 

“Fem teatre des d’abans del 1985”

En el marc del cicle de xerrades sobre cultura popular del Casino, Francesc Serra, president del Grup Escènic Casino (GEC), va explicar l’origen de l’entitat.
El GEC com a tal va néixer el 1985. Ara bé, el grup de joves il·lusionats que el van iniciar ja feia anys que feien teatre. De fet, van començar a trobar-se al Casal Catequístic, sota la supervisió de mossèn Ramón. Amb la democràcia es van constituir com a grup sota el nom de Rebrot i, coincidint amb el centenari del naixement de Folch i Torres, van representar ‘La Ventafocs’. Però quatre anys després es van dissoldre perquè no tenien local. Tot semblava perdut quan es van trobar amb Genís Pujol, president aleshores del Casino, que els va oferir un teatre.

Des del 1985 el GEC ha fet 80 estrenes i gaudeix d’una bona salut de membres, que arriba a la cinquantena.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss