El 25 de novembre es va commemorar el Dia Internacional de la Violència contra les Dones amb manifestacions arreu. Aquesta data serveix per commemorar el brutal assassinat, el 1960, de tres de les quatre germanes Mirabal, tres activistes polítiques de la República Dominicana, mortes per ordre del dictador Rafael Trujillo.
Tres dies abans quedava vist per a sentència a Còrdova un nou judici contra quatre dels cinc membres de La Manada condemnats pel Suprem a quinze anys de presó per violar en grup una noia durant els Sanfermines del 2016.
En el cas de Pozoblanco, a Còrdova, anterior al de Pamplona, la fiscalia demana sis anys de presó, dos pel delicte d’abús sexual i quatre contra la intimitat, per difondre una gravació en què es veu la víctima a l’interior d’un cotxe inconscient amb els processats grapejant-la.
Paral·lelament, el 20 de novembre, l’Audiència de Navarra condemnava dos dels cinc de La Manada a tres anys més de presó per difondre la violació de Pamplona per les xarxes. De fet, van gravar set vídeos i van fer dues fotos.
També aquest novembre l’Audiència de Barcelona ha condemnat a penes d’entre 10 i 12 anys de presó La Manada de Manresa per abús sexual a una noia de 14 anys a qui van drogar i violar en grup. Els magistrats s’escuden en el Codi Penal per condemnar pel delicte d’abús i no per agressió sexual. Addueixen, com va passar en primera instància a Pamplona, que és abús perquè no hi va haver ni violència ni intimidació. Ni resistència per part de la víctima.
Tot i que les condemnes són greus ens trobem davant un déjà vu. Els magistrats de l’Audiència de Barcelona que tenien l’oportunitat d’agafar-se a la sentència de La Manada que va fer el Suprem, que va esmenar així la de l’Audiència de Navarra, han tornat a interpretar de manera restrictiva el Codi Penal per no imposar el delicte d’agressió sexual.
Una sentència que torna a posar en evidència el divorci entre els jutges i la societat, ells viuen en el seu món mentre el carrer s’escarrassa a dir “No és no”.
O és que ser víctima d’una penetració no consentida ni desitjada, encara que no s’hi oposi resistència, no és un acte de violència?
