El Museu Thermàlia acaba d’inaugurar la mostra sobre la premsa calderina dedicada als mitjans de comunicació que han existit a Caldes del 1886 al 2019. Una exposició que permet al visitant seguir-ne el llarg recorregut d’una forma amena i instructiva. No és estrany que havent estat redactora del Setmanari Montbui durant més de 10 anys, m’hagi abocat a la lectura del llibre 1886-2019. La premsa calderina.
Passió per informar (malgrat tot) i tot i que l’he fullejat i repassat de dalt a baix, l’he sobretot llegit a fons des del 1977, en què vaig entrar-hi, fins al 1990, en què vaig dimitir. He de reconèixer que els textos escrits per Raquel Puig i Benjamin Recacha són lloables pel que se’n diu feina ben feta. Tocant a l’època durant la qual vaig intervenir-hi, chapeau!, per la manera com es va desgranant la vida calderina social i política a través de la trajectòria del Setmanari que va avançant malgrat tota la problemàtica existent. Tal com diu Ma. Núria Revetlle “El Montbui s’ha mantingut per la voluntat dels redactors i col·laboradors” i segons es llegeix al llibre, assenyala l’Ajuntament i el Patronat com a responsables de la situació difícil que passa.
S’agraeix que no es passi de llarg la meva secció “Dona i Societat” que va incloure entrevistes de tall feminista (més de vint!) a dones calderines i que l’any 1988, sota la meva direcció, arribà la feminització del Setmanari amb la incorporació de cinc redactores. És gràcies doncs, als redactors/res que hi hem anat desfilant i que hi hem treballat per amor a l’art que el Setmanari continuï dempeus. A Caldes, moltes altres persones que saben indagar, documentar-se i redactar han escrit llibres per amor a l’art, dels quals s’emportava l’èxit l’Ajuntament, que els feia editar. Un Ajuntament que encara no s’ha ocupat de digitalitzar tota aquesta premsa calderina que ara ens presenten, en un estudi seriós, el duo que forma el comissariat. La gent no sap prou la feina que han dut a terme i quanta se n’hauria estalviat si en lloc d’anar fullejant Setmanari rere Setmanari a l’Arxiu, ho haguessin trobat digitalitzat, com ja ho tenen fet entre d’altres, arxius com ARCA o Arxiu Comarcal del VO.
