(Actualització: Celebrem l’alliberament de la Xènia i no deixarem de lluitar perquè totes les persones preses puguin ser lliures.)
Avui, 30 d’octubre de 2019, dia que escrivim aquest article, tenim una calderina de 22 anys en presó preventiva acusada dels delictes d’atemptat contra l’autoritat, desordres públics i danys. La Xènia Garcia Riera va ser detinguda el 18 d’octubre, entre la Via Laietana i el carrer Junqueras, per agents de la Policia Nacional espanyola, durant la manifestació pels drets i les llibertats.
La família i el grup de suport denuncien un seguit de negligències per part de la Policia Nacional espanyola: “la van arrossegar al furgó i li van pegar, a dins van continuar pegant-la mentre cridaven ‘mata-la, mata-la’. Han utilitzat proves falses que li haurien posat a la bossa…”.
Des del primer moment ens hem posicionat al costat de totes aquelles persones que lluiten per la llibertat i defensen els drets fonamentals, també en contra de la violència en l’abús o mala praxi policial i per tant condemnem amb rotunditat el que considerem una detenció sense proves delictives (de fet una altra de les detingudes pel mateix motiu que la Xènia, la Paula, ha estat deixada en llibertat recentment pel jutge perquè considera que no hi ha indicis que provin les acusacions de la policia). A més, remarquem sobretot el nostre rebuig frontal en la manera brutal com es va fer la detenció i posterior estada a la comissaria de la Verneda, abans de ser traslladada a la presó de Wad-Ras. Impropi i indigne d’un estat que es gasta els calés en màrqueting per intentar deixar clar amb paraules que és un “estat democràtic”, quan en realitat estan netejant la seva imatge, que embruten amb els seus fets repugnants.
Seguirem cridant “No hi som totes, falta la Xènia!”, anirem, facilitarem, participarem en totes les activitats que es facin per donar suport a la Xènia, també a la caixa de resistència per fer front a la defensa. Perquè al final, o fem pinya davant d’un estat salvatge que ha embogit en repressió o ens faran molt mal. Avui és ella, però demà pot ser la vostra filla o qualsevol de nosaltres que hem anat a manifestar-nos.
Per desgràcia, doncs, ja tenim dos calderins empresonats. Recordem que el Medalla d’Honor de la Vila, Raül Romeva, ha estat en presó preventiva i ara ja té sentència dictada amb una condemna de presó de 12 anys i inhabilitació absoluta per sedició i malversació de fons públics amb la sentència del judici del procés per l’organització del referèndum.
Com dèiem fa uns mesos, no es tracta ja de la independència, que també, es tracta de la DEMOCRÀCIA! Perillen tots els nostres drets fonamentals! Ens seguirem trobant als carrers!
