L’artista va guanyar el primer premi del Concurs d’Escultura Sebastià Badia a les edicions dels anys 2017 i 2018, i ara presenta la primera exposició individual de l’escultora després de 13 anys de no fer-ho, “l’última exposició individual va ser el 2005, a la Sala Watts Art de Castellar, just abans del primer diagnòstic de càncer de mama”, apunta l’artista.
Durant aquest temps Hernández va engegar el projecte Identitat Esculpida, un recull d’imatges que tracten simbòlicament i de forma artística el seu procés personal de malaltia, que farà 5 anys que camina i que ja sobrepassa les 30 exposicions, i la seva tasca com a docent en cicles formatius de grau superior d’escultura, que “m’han despertat les ganes de tornar a generar peces per pensar en exposicions i tornar a ressituar l’escultura i el treball per tornar a exposar”.
En aquesta exposició podrem veure obres treballades en relleu, però sobretot Hernández vol “posar en relleu dins la meva vida l’escultura” després d’un procés de redefinició personal a causa de la malaltia. Per a Hernández la figura femenina és el leitmotiv de l’art i sobretot de l’escultura, amb les seves peces pot reflectir els seus neguits. Els materials més utilitzats per l’autora són el bronze, la pedra i la terracota, tot i que també treballa amb paper o polièster, ja que “el format determina el material. Ara per crear unes peces més grans m’obliga a pensar en materials més lleugers i més econòmics”.
L’artista es confessa una enamorada de la vila calderina per tot el seu dipòsit cultural i històric, i té per referents Manolo Hugué i Sebastià Badia, que va tenir l’oportunitat de conèixer personalment, i creu que “és una vila envejable a nivell artístic i cultural”.