El meravellós i endogen univers de Faemino i Cansado

06/10/2019
0 comments
redacció
Categoria: Cultura
0

Soko Club de Caldes ha aconseguit portar fins al Casino de la vila, i per primera vegada al Vallès Oriental, aquests referents de l’humor nacional incloent-los dins del cicle de monòlegs de comèdia.

Imatge | El genial duet posant amb un exemplar del Calderí un cop acabada la funció de dissabte. || P. Hoyos

Carles Martínez Calveras

No tot es pot explicar. O potser es pot explicar però hi ha intangibles que són difícils d’entendre en la seva totalitat. Com explicar un sentiment per exemple. Fer entendre el que un admirador de Pollock sent al veure una obra seva és difícil de transmetre-li a algú que només hi veu esquitxades. El que es va veure dissabte a la nit al Casino de Caldes amb Faemino i Cansado apunta al mateix lloc interior i per tant és igual de complicat de comunicar.

És possible que si preguntem a les més 450 persones que van omplir el teatre que ens expliquin de què anava l’obra, cada una ens relatarà una cosa diferent. Perquè en les històries d’aquest genial duet és més important el que s’hi diu que el que hi passa. Fins hi tot és més important com es diu el que s’hi diu que el que hi acaba passant. Perquè els madrilenys han aconseguit un llenguatge propi per contar aquelles vivències que parteixen d’una lògica recognoscible però acaben en un terreny absolutament desconegut on el final no importa.

Imatge | Moment final de l’actuació on ‘Arroyito y Pozuelón’ surten conyac en mà al ritme de ‘Dame veneno’ dels Chunguitos. || P. Hoyos

Tot el públic, però, coincidirà en què van riure com mai de situacions gairebé oníriques que segurament no sabran transmetre quan intentin reproduir-les de nou davant dels seus amics. Perquè el talent intrínsec és impossible de copiar. Hi ha humor que passa de moda i n’hi ha que no i el seu és tan vigent ara com ho era quan van començar al parc del Retiro fa gairebé 40 anys. Atemporal i absurd, surrealista i immortal. El ‘Faeminocansadisme’ s’hauria d’acceptar com un nou adjectiu per descriure un determinat humor. I és que compartir tants anys damunt dels escenaris fent riure donen per molt. Es teixeix una complicitat tan bèstia, que les frases salten d’un a l’altre a tal velocitat que al final no saps quin dels dos parla.

En el seu llenguatge hi caben conceptes com discerniere, pristilo, pantera letala, perrofilo, dórico y jónico, exógeno, tuerce en el espacio o una classe magistral del llenguatge oral dels antics egipcis. I les seves històries poden ser tan llunyanes com ‘el cartílag de Brad Pitt’ o tan properes com la d’algú que va a comprar una serra a una ferreteria.

Imatge|| Salutació final, sobre l’escenari del Casino de Caldes, davant d’un públic entregat. || P. Hoyos

Faemino i Cansado s’hauria d’escriure sempre amb majúscules. Veure’ls és entendre la vida d’una manera on l’humor hi és sempre present fins i tot en les coses més nímies. Són història viva de la comèdia del nostre país, el nexe d’unió entre els grans humoristes del passat i els nous talents emergents. Tot i la seva transcendència, en persona es mostren propers, amables i fins i tot amb certa timidesa, cosa que els fa encara més immensos.

Brindem amb conyac per desitjar llarga vida a FAEMINO i CANSADO.